¿Em pots arreglar l’atur?
No cal que us expliqui què és això d’arreglar l’atur, oi? És com si us parlés d’un suborn, d’un robatori o d’un frau qualsevol. No cal ser un delinqüent per saber que existeix la delinqüència, tot i que no la practiquem. El cas és que arreglar l’atur -és a dir, fer que una baixa voluntària es converteixi en una baixa que doni dret a rebre la prestació de l’atur- és una il·legalitat, una immoralitat i un signe de perversió del nostre sistema legal vinculat al treball. En definitiva, una vergonya.
No reconeixeré aquí haver participat en aquest circ de mentides, però us parlaré d’un amic meu que, tot i rebutjar-ho tant com ha pogut, ha arreglat l’atur a dues persones que volien marxar de la seva empresa. Una tenia 50 anys i, després de molts anys a la competència del meu amic, va fitxar per la seva empresa. Uns mesos més tard la cosa va acabar en desastre. El meu amic no el volia despatxar, encara confiava poder-ho redreçar, però el treballador l’hi va suplicar: “Vull marxar, i amb la meva edat i els meus fills no puc quedar-me sense l’atur”. Recentment s’ha trobat en una situació semblant. “No tinc res contra l’empresa, però la feina no em motiva i no estic bé: puc agafar-me la baixa o que m’arreglis l’atur”, li van dir. Què s’ha de fer davant d’aquest dilema?
Com que les empreses som dolentes per naturalesa, tal com pensen l’exvicepresident Pablo Iglesias i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (que parla de “nosaltres, els treballadors”), estic segura que aquesta perversió és culpa nostra, de les empresàries i els empresaris. Però no se m’acut què podria fer el meu amic quan algú li planteja l’alternativa de o foc o brases.
Un dels problemes del nostre mercat de treball és la dualitat de condicions entre indefinits i temporals, però sobretot com gestionem les sortides. I si resulta que rebre la prestació de l’atur és un dret fonamental, per què no fem un sistema honest i transparent com el de la motxilla austríaca? Aquí ho deixo. Bon 2022 a tothom.
