Tots som Freaks

Hi ha molta, moltíssima gent que estima els anys de la seva adolescència, els anys dels aprenentatges que se’t queden gravats per sempre, els anys en què vas construint el teu imaginari, els referents compartits, els gustos i els criteris que sempre més t’acompanyaran. La cultura de la tele, dels còmics, de les joguines, de les primeres lectures, dels personatges que et captiven, encara que siguin els dolents de la pel·lícula; de tot això, n'hi diuen univers generacional. El que avui és Lego i els estrímers, fa cinquanta anys va ser Star Wars i Mazinger Z; fa quaranta, els Màsters de l’Univers; fa trenta, Bola de Drac, i fa vint, les cartes de Magic. I així successivament. Per sort, tenim espais siderals com Freaks que s’encarreguen, des de fa vint-i-sis anys, de conservar totes les essències dels imaginaris que estimem.

Des de 1999, al carrer d'Alí Bei amb passeig de Sant Joan, Enric Torres continua sent el guardià únic de la cova fantàstica. Van ser tres socis que van decidir obrir un lloc especial, a una bona zona de la ciutat, en un radi de cinc-cents metres on ja existien botigues de còmics, videojocs, cultura pop, jocs de taula i col·leccionisme en general. Un quilòmetre zero habitat per Norma Còmics, Gigamesh, Black Lotus i Alien. I per què dir-li Freaks? Com a homenatge al film clàssic de Tod Browning, Freaks (1932), estrenada a casa nostra com La parada dels monstres. “Fa anys, molts ens anomenàvem freaks a nosaltres mateixos perquè ens agradava el terror i la ciència-ficció, perquè molts volíem dignificar la cultura que les acadèmies no consideraven digna”, explica l’Enric. I freak no tenia cap connotació pejorativa, però tot es va espatllar quan el Cárdenas va començar a furgar en l’univers friqui. I d’aquí, el terme despectiu.

Freaks va funcionar la mar de bé. En deu anys van arribar a tenir cinc botigues obertes. Hi havia molta diversificació: cinema, llibres visuals, HeroClix –les figuretes de jocs de taula d’estratègia– roba i l’exclusiva d’una franquícia de còmics. La crisi del 2008 va fer molt mal i la pandèmia va acabar de rematar la necessitat de reunificar-ho tot en un sol espai. Avui a la botiga podem trobar una representació de tot plegat. La filosofia, però, no ha canviat gaire: “Tenir coses que no té ningú més”. Altres botigues els han visitat d’incògnit al llarg dels anys per a copiar-los el model; l’Enric hi posa la mà al foc.

Què els funciona bé avui en dia? Adquirir estocs de còmics i joguines que s’han quedat emmagatzemats, com atrapats en el temps i que poden veure la llum i generar nova demanda. O adquirir les col·leccions de clients que van desapareixent i donar-los una nova vida. Hi ha un bon mostrari de llibres de segona mà, escollits amb cura, i també edicions noves que creen els magnífics clients de sempre i els nous fitxatges, que es deixen seduir pels encants d’un lloc tan especial. Una clientela essencialment masculina, reconeix l’Enric, però força variada pel que fa a l'edat. Hi ha gent jove amb gustos clàssics, hi ha qui descobreix ara l’univers Marvel gràcies a les pel·lícules, però que li interessa indagar i descobrir que els còmics de Marvel ja s’editaven aquí als anys setanta. Sobre el taulell dels llibres hi pots trobar la biografia de Werner Herzog, però també un volum sobre Pajares i Esteso o la vida i miracles de Joan Carles de Borbó. “L’Espanya cañí també té el seu públic”.

Monstres, zombis, ciència-ficció, terror, cinema oriental, velles figures dels barrufets, una selecció de DVD i VHS i les vitrines plenes de joguines dels anys vuitanta. Tot i que Freaks es publicita per internet, venen més a la botiga presencial: “Ens agrada que la gent vingui aquí, que toquin, que facin soroll, remenin, preguntin, aprenguin. Tenim molta clientela Peter Pan: gent convençuda que els 14 anys és el millor moment de la vida”, relata l’Enric. A l’ésser humà li agrada col·leccionar. Ara vivim un auge de la nostàlgia –sense acritud suspicaç ni pejorativa– i ens agrada ocupar els espais de casa nostra amb els objectes que ocupen la nostra memòria.