De fundador de Durex a mèdium: la història oblidada del geni dels condons

Chingford és un barri residencial dels afores de Londres farcit de cases adossades amb jardí. Hi ha una escola bressol, unes quantes cafeteries, una església i una estació de tren, que connecta la zona amb el cor de la capital anglesa. Al voltant s'hi estén la verdor intensa d'un camp de golf i del bosc d'Epping, una arbreda plena de corriols i de runners. És enmig d'aquest paratge bucòlic on, el 1939, una companyia anomenada London Rubber va instal·lar la principal fàbrica de preservatius del país. L'empresa feia deu anys que havia registrat la marca Durex i l'èxit havia estat immediat. Però qui hi havia darrere la companyia i com s'ho va fer per establir els fonaments d'una marca que, cent anys després, lidera un mercat capaç de moure 10.000 milions de dòlars cada any?

La pregunta no és fàcil de respondre. Fins fa uns anys, tot l'honor de ser el pare de Durex requeia en Lionel Alfred Jackson. Era un immigrant rus que, el 1915, va fundar la London Rubber Company per importar al Regne Unit preservatius i productes del sector de la barberia. El 1929 va patentar la marca registrada Durex, un nom format a partir dels tres valors clau: durabilitat, fiabilitat i excel·lència. El 2020, la historiadora Jessica Borge va publicar el llibre més exhaustiu que s'ha fet mai sobre la història de la London Rubber i va revelar que no tot el mèrit de Durex era de Jackson. A la correspondència del fundador de l'empresa i a les patents hi sortia un altre nom: Lucian Landau. Regirant pels arxius, va topar amb una autobiografia. "Totes les peces van encaixar", explica en un article al digital The Conversation. 

Una ment precoç

"El que vaig descobrir va ser que, si bé Jackson va inventar el model de negoci, la tecnologia de Durex va sorgir de la ment de Landau", defensa Borge. Era un adolescent polonès nascut el 1912 que estudiava la tecnologia del cautxú a l'actual Universitat Metropolitana de Londres. Venia d'una família d'industrials del sector de la cosmètica. Quan passejava pel centre de la capital no podia apartar els ulls dels aparadors i de tots els productes de cautxú que s'hi venien. De primeres es va fixar en les esponges de bany. Es va tancar al laboratori de la universitat i va idear un sistema per millorar-les. Va ser durant aquest procés quan se li va encendre la bombeta: i si creava una fàbrica anglesa de preservatius? Fins aleshores, tots eren d'importació alemanya o americana i el làtex era un material encara molt desconegut al país. 

Per avaluar la idea se'n va anar a veure un farmacèutic amb qui tenia amistat, i que li va recomanar que parlés amb Jackson, el minorista que li venia els preservatius d'importació. Va ser en aquest moment que els destins de l'expert en vendes i del geni del làtex es van creuar. Jackson de seguida es va adonar de l'oportunitat que li estava brindant Landau: competir de tu a tu amb els fabricants estrangers. Va estendre un xec de 600 dòlars al noi i junts van crear British Latex Products, l'empresa que a partir d'aleshores subministraria els preservatius a London Rubber sota la marca Durex. El 1932, quan van començar la producció dels preservatius anglesos, el jove polonès tan sols tenia 20 anys. 

Seguint les tesis de Borge, Landau va ser l'ideòleg de la mecanització de tot el procés de producció dels preservatius. El 1950 i el 1952 van entrar en funcionament dues màquines automàtiques que van disparar la capacitat de producció dels 2 milions anuals als 2,5 milions a la setmana. La London Rubber no tenia competència al Regne Unit. Ara bé, desavinences amb els hereus de Jackson –que va morir sobtadament– van condemnar Landau a l'anonimat. "El seu nom va ser eliminat de la història de l'empresa fins que el vaig redescobrir", defensa la historiadora. El setembre del 1953, fart que no li reconeguessin la feina feta, va recollir les seves coses i va iniciar una insòlita carrera de mèdium. Va morir el 2001.

Des del 2010 Durex forma part de Reckitt Benckiser, una multinacional que controla altres marques com Finish, Calgon, Strepsils i Air Wick. "Una comunicació publicitària atractiva, la innovació constant i la diversificació amb productes vinculats com els lubricants són tres de les coses que han fet triomfar Durex", diu Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la UdG.