Et queda com un guant

La Victòria no diu mentides. Si algú s’emprova uns guants i no se’ls sap posar bé, li diu "no es posen així". Si algú s’emprova una estola i no li queda bé, li diu "no et queda bé, emprova’t millor aquesta altra". I no ho fa perquè d’aquesta altra en tingui un estoc immens al magatzem, sinó perquè de veritat ho pensa. I convé fer-li cas. Porta com aquell qui diu tota la vida rere el taulell de la Guanteria Alonso, resistent del comerç tradicional i el negoci familiar en un carrer tan insòlit perquè això passi com és el de Santa Anna de Barcelona, al centre del "territori comanxe", tal com sento que diu una senyora que acaba de sortir de la botiga.

Però a veure, Victòria, un guant com t’ha de quedar? "Ajustadíssim, com una segona pell! D’on et penses que ve l’expressió «això et queda com un guant»?" Està a punt de canviar els aparadors per a la temporada d’estiu. Perquè, igual que passa amb els barrets, la venda de guants i de ventalls (l’alta gran especialitat de la casa) és estacional. Quan fa fred, guants; quan fa calor, ventalls. Així de simple i alhora així d’exigent.

Cal tenir el màxim de mostrari possible, estar amatent a totes les possibles necessitats del client. Entren uns turistes i compren dos ventalls de gitanes i toreros —també cal tenir-ne, d’aquests— que valen uns 4,50 euros. Més tard entraran uns altres que potser en voldran uns que estan pintats a mà, però a Indonèsia —5,80 euros—, i uns altres més específics i ben informats que demanaran els valencians fets amb fusta de l’arbre del caqui, tallats i pintats a mà, que valen 236 euros.

Amb els guants més o menys passa el mateix. En tenen per a totes les necessitats i totes les butxaques. Barat ha de ser de llana, de punt o acrílic. “Si vols uns guants de pell per 30 euros, millor ves al basar xinès”, exclama la Victòria. "Soc molt preguntadora", admet. Els vols per al fred? Per anar pel carrer? Per mudar? Per a la moto? Per a la bici? Hi ha clients que els agrada ser aconsellats i, en canvi, n’hi ha d’altres que quasi demanen autoservei: agafar, pagar i marxar. "I no se t’acudeixi intentar tocar-los la mà amb el guant posat, que s’enfaden!".

Tenen molta clientela turista, esclar, però també clients de tota la vida que aporten molta satisfacció: "Hi ha netes que vénen amb les seves àvies perquè ens descobreixin igual que van fer elles". Clients vips? Lola Flores, Ana Belén, Núria Espert, Pablo Carbonell i, fa pocs dies, el Marc Giró. "Per aquí passa molta gent interessant, mai saps què passarà, és molt divertit", destaca la Victòria com el més gratificant de la seva feina.

Mantenir un negoci centenari

La botiga existeix des del 1905. La va obrir una senyora que no va tenir descendència. I el Pere Alonso —l’avi de la Victòria, fabricant i proveïdor de guants— va poder continuar el negoci. I el van continuar el Pere i la Montserrat, els seus pares. Avui l’Hugo, el fill de la Victòria, l’ajuda a despatxar i qui sap si també voldrà ser-ne continuador.

Havien tingut dependents, però les vendes pugen i baixen i avui venen guants i ventalls "fins i tot als estancs". Durant anys, la guanteria va tenir fàbrica pròpia, però des que els pares falten, ja no. Fa uns cinc anys que la botiga és de propietat —després de pagar al banc durant molts anys, bromeja la Victòria— i això és un bon avantatge, un patrimoni sens dubte interessant. "En tinc 61 i em vull jubilar als 68, ja veurem què passa llavors". El secret de mantenir la botiga al barri rebotit de turisme i corcat de gentrificació? Sempre diu el mateix, "molt d’amor i moltes hores". "He tingut un fill, l’Hugo, i una filla, la botiga", afegeix. Cal estimar-la i cuidar-la. Poques vacances, molts festius treballats i mai temporada de rebaixes, ja que els preus ja són sempre ajustats.

Sempre que viatja o va a fires, agafa idees de nous productes. Ventalls i guants, i tant, però també estoles, bosses, fulards, moneders, barrets d’entretemps, mocadors, mitjons, cinturons... Veu molts mostraris diferents i està al cas del que està i no està de moda: "Però no et pensis, apostes pel verd i després Zara treu vermells i la gent demana vermells!". Per acabar, un apunt d’emoció: ¿sabeu que els guants nacionals es fan tots a València, als pobles afectats per la DANA? Comprar-los és també una bona manifestació de solidaritat.