Comença la campanya de la renda i sempre recordaré un professor que em deia: “pago els mínims impostos possibles durant l’any perquè no vull finançar l’Estat”. La gran majoria dels contribuents que tenen una estabilitat d’ingressos no tindran cap sorpresa quan comprovin l’esborrany de la renda. Tot i això, els que tinguin més d’un pagador, hagin canviat de feina o tinguin accions o rendes del lloguer, el més probable és que els toqui pagar.
Cal destacar que no per tenir més pagadors pago més impostos. L'IRPF a pagar depèn del total ingressat i, si no avisem els diferents pagadors, aquests ens retindran la quantitat individual d’impostos sense saber dels altres. Ara suposem que, un cop feta la declaració, no la podem pagar el 30 de juny. Què podem fer, en aquest cas?
En primer lloc, la mateixa Agència Tributària ens permet opcions de fraccionament: podem pagar el 60% del total al mes de juny i el 40% restant al mes de novembre sense interessos. Una altra opció és reconèixer que tenim un deute que no podem pagar i, a partir d’aquí, dividir la quantitat total en diferents terminis mensuals. En aquest cas sí que ens cobren interessos, però només el preu del diner, que sempre serà més econòmic que si volem finançar-nos a través d’un préstec bancari. Aquesta seria la tercera opció: un endeutament amb el banc per abonar l’import quan toqui i anar-lo tornant en diverses quotes.
Un avís important: si fraccionem el pagament per exemple en 10 quotes i no paguem la segona, Hisenda ens reclamarà l’import global de cop. I si no el paguem, començarà a fer recàrrecs del 20% fins a arribar a l’embargament de l'import al compte corrent. Per tant, molta atenció amb no liquidar els deutes tributaris. Que cadascú decideixi si el meu professor tenia raó o si val la pena pagar els impostos mes a mes tot i que financem l’Estat.
