Europa necessita invertir els seus estalvis

La gran diferència econòmica entre els Estats Units i Europa rau en la forma en la qual els estalviadors preparen la seva jubilació. Als Estats Units, compren accions en borsa i a Europa, ho confien tot als seus governs.

Aquesta va ser la manera –òbviament exagerada, però prou aproximada– per remarcar una raó important de per què l’economia europea s’empetiteix en relació a la dels Estats Units. Pocs fluxos d’estalvis cap als mercats de capitals generen poca capacitat d’invertir i, per tant, de ser competitius; menys finançament per a les empreses, i sobretot pimes, i menys rendiments per als estalviadors per a les seves jubilacions.

Qui va llençar aquesta provocació va ser Stéphane Boujnah, executiu en cap d’Euronext, la principal borsa europea, que integra Amsterdam, Brussel·les, Dublín, Londres, Oslo i París. Intervenia en la presentació d’un dels projectes rellevants de la nova Comissió Europea, la SIU (Unió d'Estalvis i Inversions), en una conferència de l'ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats) a París a inicis de febrer. La SIU, que va ser així batejada per Enrico Letta en el seu informe, tracta de canviar el destí d’una bona part dels estalvis europeus des de comptes, dipòsits i col·locacions amb poc rendiment cap a la inversió en mercats de capitals; és a dir, en empreses per poder fer front a les immenses necessitats d’inversió de l’economia europea. Actualment, la Comissió calcula que més de 10 bilions d’euros dels estalvis minoristes a la UE estan en dipòsits i només poc més de 4 bilions en instruments dels mercats de capitals. La proporció als Estats Units és a la inversa. 

Modificar aquesta situació és vital per dotar Europa de recursos que permetin invertir en innovació –especialment en digitalització–, en sostenibilitat i, ara, en defensa. Però també per finançar millor les pimes i els projectes emprenedors del continent. I per generar rendiments dels estalvis privats que permetin unes millors perspectives de jubilació als europeus. En general, per a l’economia europea es cerca augmentar la productivitat i, per tant, la competitivitat global d’una economia que tendencialment ha perdut pes i presenta riscos de decadència. 

Com es veu, objectius múltiples en un únic gran projecte que ha de començar per “convèncer” molts estalviadors privats minoristes, que és del seu absolut interès invertir en els mercats i obtenir millors rendiments del seu esforç estalviador.

Cal apuntar alguns camins que cal seguir si la Unió Europea i els seus països membres volen avançar en aquesta direcció. En primer lloc, el sistema de mercat de capitals ha de transmetre la suficient confiança als estalviadors per tal que estiguin convençuts que seran tractats justament i que els oferiran una elecció adequada de productes d’inversió. La Comissió Europea ho va plantejar fa dos anys en la RIS (Estratègia d'Inversió Minorista) per assegurar-se que els inversors minoristes estiguessin degudament protegits i obtinguessin prou qualitat-preu per a les seves inversions. Com tantes vegades a Europa, el debat sobre aquest projecte s’ha allargat i encara està pendent d’aprovació a les tres institucions comunitàries del Govern: Comissió, Parlament i Consell.

En segon lloc, són essencials uns nivells més elevats d’educació financera i inversora. De fet, alfabetització financera. Plantejar d’una vegada que la ciutadania s'ha d’empoderar per evitar incidències financeres, per fugir de la fragilitat en les seves finances personals i per treure prou partit dels seus estalvis.

En tercer lloc, calen incentius per oferir millors garanties i tractament fiscal. Probablement, a través d’instruments que facilitin la liquiditat, la simplicitat de contractació, un cost moderat, diversificació i, millor, si tenen un caràcter europeu. Existeixen alguns comptes d’inversió d’aquest tipus en països europeus i les millors pràctiques es podrien aplicar en forma de producte paneuropeu.

En quart lloc, cal ampliar l’oferta d’instruments d’inversió per facilitar la coinversió privada amb grans projectes públics i facilitar la titulització i inversió en carteres bancàries i de grans empreses.

Finalment, i amb urgència, cal desenvolupar i homogeneïtzar en l'àmbit europeu el sector de pensions complementàries, ocupacionals i privades. És totalment necessari que els estats membres i la UE incentivin la inversió en pensions personals i fomentin un marc legal i una estructura de productes atractius. Tot el contrari que el que s’està fent, per exemple, a l’estat espanyol.