Dins d’un jardí tancat s’hi viu millor

Quan es parla d’Apple és habitual pensar en dispositius electrònics com els telèfons, els ordinadors i les tauletes iPad. Però la segona línia de negoci de l’empresa per volum de facturació, només superada pels iPhones, són els serveis: el trimestre passat van aportar 19.820 milions de dòlars, més del 20% del total. A més dels abonaments al núvol iCloud i a les plataformes Apple Music i Apple TV+, la categoria inclou sobretot les botigues d’aplicacions App Store, que generen ingressos en concepte de comissions per les descàrregues de pagament (un 6% dels més de tres milions de títols del catàleg) i el contingut vinculat.

Gestionar aquest catàleg –com el de la Play Store de Google, l’altre gran mercat mundial d’aplis mòbils fora de la Xina– sense que s’escapi de les mans exigeix aplicar uns criteris força estrictes per impedir que els desaprensius provin d’estafar els consumidors. Apple assegura que l’any passat va evitar transaccions fraudulentes per valor de gairebé 1.500 milions de dòlars. En concret, va rebutjar més de 34.000 aplis perquè contenien funcions amagades o no declarades i en va retirar 155.000 més per haver canviat el comportament després de ser aprovades, a més d’una quantitat similar de títols que va considerar brossa, còpies d’altres o enganyosos. També es van expulsar de l’App Store 343.000 aplicacions per vulnerar la privadesa de l’usuari, demanant-li més dades de les necessàries o fent-les servir de manera incorrecta. Igualment, es van bloquejar intents de compra amb 3,3 milions de targetes de crèdit robades i es van desactivar 170 milions de comptes d’usuari presumptament fraudulents i més de 800.000 comptes de desenvolupadors pel mateix motiu.

Òbviament, si Apple presumeix de ser tan estricta és per un únic motiu: demostrar a les autoritats que obligar-la a obrir els iPhones a botigues d’aplicacions de tercers (i haver de renunciar a una part del seu segon negoci més important) no seria tan bona idea.