L'home que va canviar el seu destí amb una carta

Ara fa prop de cent anys, als Estats Units es va publicar un article titulat Everybody ought to be rich [Tothom hauria de ser ric], en què l’autor feia tot un seguit d’elogis al capitalisme, a l’estalvi de les masses i, sobretot, al mercat borsari, que segons ell era el mecanisme per complir el propòsit del títol de l’article, o sigui, que qualsevol ciutadà pogués ser un potentat. Una visió del món discutible, però amb un problema gairebé insalvable: el text va ser publicat només un parell de mesos abans del celebèrrim Crac del 29, l’enfonsament borsari que va sumir l’economia americana en una dècada de foscor, la molt coneguda Gran Depressió dels anys trenta, un llarg període de fam i atur.

L’autor de l’article va ser John Jakob Raskob, personatge fonamental del món empresarial dels Estats Units. La fe cega que mostrava en el funcionament de l’economia de mercat molt probablement provenia del fet que, havent pogut tenir una infància còmoda, la mort del pare el va obligar a deixar els estudis i posar-se a treballar pel seu compte. Amb molt d’esforç i enginy va aconseguir arribar al cim del capitalisme. En el seu cas, el Somni Americà va funcionar i ben segur que si el seu pare –un petit fabricant de cigars d’origen alemany– hagués viscut per veure l’èxit del seu fill, hauria considerat que l’aventura americana de la família havia pagat la pena.

Al servei dels Du Pont

Després de foguejar-se en una gran diversitat de feines, quan treballava a la Johnson Steel Street Rail Company va decidir enviar una carta, amb recomanacions incloses, ni més ni menys que a Pierre du Pont, el president de la companyia, en la qual s’oferia per treballar directament per a ell. Aquest Du Pont era membre d’una de les famílies més riques dels Estats Units i descendent directe d’Éleuthère du Pont de Nemours (1771-1834). L’oferiment va tenir èxit, i el 1901 Raskob va començar a treballar com a secretari personal de Du Pont. Després d’una dècada de serveis, va entrar a la tresoreria de l’empresa familiar dels Du Pont, de la qual seria responsable el 1914, als trenta-cinc anys. Però el seu ascens encara no havia trobat el sostre, perquè només quatre anys més tard va ser nomenat director financer tant de la DuPont com de la General Motors. Si va accedir a aquest càrrec a l’empresa automobilística és perquè la General Motors estava immersa en una forta crisi i Raskob havia recomanat a Du Pont que hi fes la inversió suficient per rescatar-la, de manera que el seu protector va passar a ser-ne un dels principals accionistes. El regnat de Raskob a les finances del fabricant de cotxes va durar una dècada, fins que va plegar enmig d’una pugna molt dura pel poder amb Alfred P. Sloan. Cal dir que l’empremta de Raskob a la DuPont va ser decisiva, perquè la va transformar en una multinacional moderna i diversificada.

I és precisament en aquest entorn de triomf i poder quan Raskob va escriure l’article amb què obríem aquest relat, de manera que resulta fàcil entendre el seu optimisme visceral. Però aquí no acabarien les seves fites, perquè poc abans d’abandonar les responsabilitats a la General Motors va entrar a formar part de l’executiva del Partit Demòcrata dels Estats Units, un càrrec que va ocupar fins a l’ascens al poder de Franklin Delano Roosevelt (1932), amb qui tenia disputes molt profundes pel que fa a les polítiques macroeconòmiques.

Impulsor de l'Empire State Building

Durant els anys de la Gran Depressió, Raskob va enfocar els seus interessos en el món immobiliari, i en concret en la lluita per construir el gratacel més alt de Nova York. Va ser el principal inversor en la construcció de l’Empire State Building, però un cop acabat i triomfador en la guerra particular amb l’edifici Chrysler, fer-lo rendible va ser una altra història... i és que fins al 1950 no va ser un bon negoci, just abans de la mort del nostre protagonista.

Com succeeix amb la immensa majoria dels milionaris americans, Raskob va ser molt actiu en les causes benèfiques. Juntament amb la seva dona, amb qui va tenir tretze fills, va crear la Raskob Foundation for Catholic Activities (1921), que es dedicava a l’activisme en l’educació, la salut i el benestar en general. Que l’entitat fos visiblement catòlica no és pas una anècdota, ja que era tota una declaració de principis en una Amèrica dominada pels protestants.