Segona vida empresarial

No sé si heu experimentat mai la idea fantasiosa de tornar a viure la vostra vida, és a dir, tornar a néixer el mateix dia que vau néixer, però amb el que sabem fins ara. Jo sí que ho he experimentat, moltes vegades.

De fet, com que el meu cap en mode ociós va a una velocitat que a vegades no puc controlar, em puc trobar a tres quarts de quinze pensant que aparec, com en Un ianqui a la cort del rei Artús, a l’Edat Mitjana. En aquest segon cas el que em preocupa és que, si no porto el meu Samsung i no trobo connexió wifi, realment no sabria fer res útil per sobreviure entre tants primitius. Trist, però totalment real.

El cas és que aquesta nit passada em vaig trobar pensant què faria si tornés a començar en el món empresarial. Quants errors no hauria de cometre? Com estaria ara de carregada de bitllets? No ho dic perquè sabria a quines empreses invertir en borsa o preveure abans que ningú els efectes del covid-19, o quan s’acabaria la Gran Recessió. Tampoc em refereixo al fet que sabria clarament a qui no contractar. El que pensava mentre em deixava abraçar per Morfeu era en l’experiència acumulada, la suposada saviesa que tinc després de tants anys de lluitar contra els elements i contra mi mateixa. I és estrany, perquè no crec que pogués ser ni molt menys infal·lible ni molt més àgil que la meva jo de fa catorze anys, quan vaig engegar el meu projecte.

Pensava en la meva segona vida empresarial, que potser algun dia inicio amb un nou projecte (la vida és molt llarga), com una aventura per un món desconegut, igual que ara, només que jo seria una mica més llesta. I una mica més polivalent, esclar, amb més capacitat comercial i comunicativa; una mica més experimentada en això de liderar equips; una mica més capaç d’organitzar-me, i una mica més ràpida identificant problemes. Somiar és gratis i,chi lo sa, tot plegat potser sí que marcaria una gran diferència.