Anar a Mart

Els que em seguiu habitualment sabeu que de tant en tant em poso una mica més mística i reflexiva, i després de veure l’aterratge del Perseverance a Mart no puc deixar de pensar que això dels viatges espacials té un gran significat per a tots nosaltres. Espero estar viva quan l’home arribi a Mart, una fita que probablement no tindrà gran utilitat pràctica immediata (ja em perdonareu, els científics) però que sí que tindrà una importància simbòlica bestial.

Menyspreo el maniqueisme i les idees simples que et posen contra els altres, tot i que estic segura que seria molt més feliç als anys seixanta posicionant-me amb un dels blocs de la Guerra Freda. Tot i això, fora del món dels bons i els dolents hi ha espai per al relat, i el de l’aventura espacial és un dels més màgics que ens podem imaginar.

Tots, incloent-hi els que intentem aixecar dia a dia una empresa, ens veiem influïts per aquest tipus de notícies. Que haguem arribat a Mart amb un robot intel·ligent que ens envia informació i fotografies sobre el planeta veí em fa sentir important, em fa creure que la raça humana és capaç de grans coses, i si l’espècie n’és capaç, per què no cadascun de nosaltres? És com quan em deprimeixo (no gaire, no patiu) quan les notícies només parlen de violència, corrupció i mendicitat -és a dir, de la baixesa humana-, però al contrari.

Sisplau, no em poseu a la secció d’autoajuda per això que diré ara: creure en les pròpies capacitats (sense passar-se) és la base de tota empresa. És necessari per començar, és imprescindible per avançar i és essencial quan, com passa ara, van mal dades. I a la confiança que em genera això del Perseverance s’hi suma l’ambició que també representa la titànica empresa (mai més ben dit) de portar una persona a un altre planeta.

Storytelling a banda, tot en una empresa es basa en aquestes dues idees senzilles: confiança en les pròpies capacitats i ambició per explotar-les.