Ha estat un error
Avui m’he adonat que vaig cometre un error que pagaré car, no en diners, però sí en l’àmbit personal: vaig prendre una decisió de risc amb el cor (o amb la vanitat) i no vaig ser prudent. Us explico: fa temps que treballem esporàdicament amb un autònom de Madrid a qui, abans de la pandèmia, vèiem gairebé cada setmana.
Fa cosa d’un mes, gairebé després d’un any sense veure’ns, li vam fer un petit encàrrec i li vam donar una alegria enorme. I el cert és que ens vam sentir orgullosos que aquest col·lega que ha sofert com tothom el fort impacte de la pandèmia veiés en nosaltres una petita recuperació de l’activitat.
Després vaig tornar a trucar-li per donar-li més alegries: un altre encàrrec per a aquesta setmana i un de més gran per al mes vinent. Són projectes per als quals, habitualment, contractem empreses amb estructures més grans que les d’aquest freelance, que no té més recursos que les seves dues mans. “Es tracta de coses una mica diferents, però estem segurs que podràs fer-ho bé”, vaig dir-li. Ahir a la nit vaig veure el resultat del primer dels encàrrecs: una catàstrofe.
No tenir experiència, recursos ni estructura de vegades és incapacitant per arribar a unes fites mínimes de qualitat i eficiència: per això les empreses ens carreguem d’estructures fixes i per això mateix no podem tenir els preus d’un autònom independent. Això ja ho sabia jo fa un mes, igual que en moments com els actuals no sembla gaire bona idea fer experiments amb la gasosa: exactament el que he fet.
Qui la fa la paga. Així que ara em toca a mi, per llesta, fer la incòmoda trucada a aquest proveïdor, ja amic tants anys després, per dir-li que el treball que m’ha presentat és per llençar a les escombraries i que el següent encàrrec l’hi trec. Business is business.
