El finançament adequat de Catalunya és un dels temes més urgents i rellevants en el debat actual, especialment per al món empresarial, que entén que el desenvolupament econòmic i social del país depèn directament de l'accés a recursos suficients i ben gestionats. Una economia dinàmica i una societat cohesionada passen per assegurar que els recursos necessaris siguin gestionats d'una manera eficient i orientada a resultats.
Quan parlem de finançament, una de les primeres preguntes que ens hem de plantejar és: per què necessitem aquests recursos? Això va més enllà de disposar de fons: es tracta de definir quins són els objectius essencials per al progrés de Catalunya i com els assolirem. Quins sectors i àrees de la nostra societat necessiten més atenció i recursos? Quines prioritats hem de marcar per garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible? Com sabrem si els recursos s'han invertit adequadament per aconseguir els resultats desitjats? La resposta a aquestes preguntes ens ha de portar a establir uns indicadors clau de rendiment (KPI), que ens permetin mesurar l'impacte de la inversió i assegurar-nos que els recursos s'utilitzen de manera òptima.
Un aspecte fonamental per a qualsevol estratègia de finançament és estructurar la distribució d’aquests recursos en diferents eixos que afectin de manera directa el futur desenvolupament de Catalunya. Un dels eixos més rellevants és la competitivitat. Catalunya ha de garantir que les seves infraestructures siguin modernes i eficients, tant pel que fa a les xarxes de transport (tren, carreteres, aeroports, ports) o les xarxes de telecomunicacions, com pel que fa als recursos essencials com l'energia, l’aigua o l’habitatge, fonamental per a la indústria i per mantenir una alta qualitat de vida per als ciutadans. Només d'aquesta manera, el nostre territori serà capaç de competir al més alt nivell en l’àmbit global i de mantenir-se com un pol econòmic important a Europa.
Un altre element fonamental és la innovació i el talent. És imprescindible millorar l'educació en tots els seus nivells: bàsica però també formació tècnica, professional o universitària. A més, cal fomentar la creació d'un ecosistema d'innovació on les idees puguin créixer i convertir-se en solucions concretes per als reptes econòmics i socials que afrontem. En aquest sentit, és crucial també atreure inversions tecnològiques i establir aliances amb organitzacions internacionals que puguin contribuir al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Però tot això ha d’anar acompanyat d’un fort compromís amb la cohesió social, assegurant la transferència de la cultura i la llengua, a l’hora que els serveis públics essencials com la salut, l'atenció social, la seguretat i la justícia siguin accessibles per a tota la ciutadania, sense importar la seva ubicació geogràfica.
Un re-finançament proporcionat amb el pes de Catalunya
Aquestes reflexions, centrades en l’orientació estratègica dels recursos, tenen una gran importància per tal de prioritzar les inversions que s'han de fer a Catalunya. Malauradament, diversos experts de reconegut prestigi han assenyalat que actualment no es compleix amb el finançament necessari, ni en quantitat ni en forma.
Per tant, cal una revisió profunda i una reestructuració del sistema de finançament per garantir que els recursos que corresponen a Catalunya arribin en les condicions adequades.
Les propostes per assolir aquest objectiu són clares i s’inscriuen dins de la lògica d'equitat i eficiència social. Un dels principis fonamentals ha de ser el de l'ordinalitat, el qual garanteix que les comunitats que més aporten al sistema no siguin les que menys reben. Això implica que els recursos han de ser distribuïts de manera que tots els ciutadans tinguin accés als mateixos serveis públics bàsics, independentment del lloc on visquin. Especialment, s'ha d’assegurar que la renda familiar disponible per càpita a les comunitats més riques no quedi per sota de la mitjana d’altres territoris. A més, és essencial tenir en compte les diferències del cost de vida entre els diferents territoris i aplicar mecanismes de solidaritat amb límits clars i definits per evitar que aquests mecanismes s’allarguin indefinidament. I no és menys important garantir la igualtat tributària en tots els territoris.
Però no només és important la quantitat de recursos, sinó també el com s’han de gestionar. No n'hi ha prou amb assegurar-se que els diners arriben a Catalunya; cal una gestió rigorosa i responsable. Aquesta gestió ha de ser transparent, eficient i orientada a resultats. És fonamental fomentar la col·laboració público-privada, aprofitant les sinergies entre els sectors públic i privat per optimitzar els recursos i generar un impacte positiu per al conjunt de la societat. Així, l'estat del benestar només serà sostenible si els drets i deures es distribueixen de manera equitativa, i això inclou, per exemple, buscar mecanismes de copagament o una revisió dels ajuts universals per garantir que el sistema sigui sostenible a llarg termini.
Un altre aspecte a destacar és la necessitat d’orientar les decisions cap als resultats concrets per al país. El deute només hauria d'acceptar-se si es destina a inversió, però el concepte de “dèficit” hauria de desaparèixer. En tot cas, el deute per a despesa corrent no hauria de ser una opció. El que cal és garantir que els recursos disponibles s'utilitzin en projectes amb retorn de desenvolupament econòmic i social, per assegurar un futur sòlid i sostenible per a les pròximes generacions.
Un compromís de tots els actors socials i econòmics
Tots estem en el mateix vaixell, i només a través de la col·laboració mútua i la responsabilitat compartida podrem aconseguir els objectius que ens hem fixat. Els empresaris han de comprometre's a utilitzar els recursos de manera més eficient, invertint en projectes de més valor afegit i apostant per la productivitat. La ciutadania, per la seva part, ha de ser sensible a la importància de la despesa pública i “gratuïta”, donant força a la consciència de l’equilibri en drets i deures. El món polític ha de garantir una equitat territorial real, establir acords sòlids i promoure la lleialtat institucional entre les forces polítiques. Finalment, l'administració pública ha de garantir que el coneixement i el talent estiguin a la base de qualsevol política pública, identificar les prioritats estratègiques i assegurar-se que els recursos es distribueixin de manera transparent i eficient.
Aquesta transparència, però, no serà efectiva fins que no es publiquin les balances fiscals de tots els territoris, fer-les visibles objectivitza la realitat. Si aconseguim re-finançar Catalunya, podrem construir un país amb ambició real de prosperitat futura, una Catalunya amb les mateixes oportunitats de desenvolupament i benestar per a tothom.
