Carta oberta a Antonio Catalán

Si no heu vist la temporada 2 de The Crown, atenció (petit) espòiler. Un aristòcrata britànic, Lord Altrincham, genera un gran escàndol a Anglaterra amb les dures crítiques a la reina. Demana que la monarquia es modernitzi.

El cas és que al final del capítol s’explica que, anys després, la casa reial britànica va reconèixer la gran ajuda que van suposar per a la monarquia les crítiques rebudes d’aquest lord. Avui les empreses també podem tenir aquestes ajudes espontànies mitjançant, per exemple, les xarxes socials. Tota crítica és una oportunitat per millorar, oi?

Ara deixo una crítica amb voluntat constructiva a Antonio Catalán, un empresari que no em pot merèixer més respecte. Senyor Catalán, el sector hoteler fa aigües en l’atenció a les empreses. Des de fa un temps en soc una heavy user amb una constant insatisfacció amb el servei que, en general, dona el sector.

Dues queixes breus. Una, les taules de planxar. No pot ser que dormint en un quatre estrelles no n’hi hagi de disponibles. Dos, els assecadors de cabells: menys amenities i més potència, Sr. Catalán.

En els últims anys els hotels han vist com els superava en termes d’innovació la gent d’Airbnb o com la ineficient comercialització ja és en bona mesura en mans de tercers. ¿No són capaços de prendre una mica la iniciativa? Si voleu avançar potser podeu observar el que ens passa a moltes pimes. Però, ¿que no ens veieu als pringats que viatgem per feina pidolar wifi i un endoll al Vips o passar-nos tres hores amb el portàtil esmorzant a l’hotel?

Li suggereixo una idea, i gratis: despatxos per hores als seus hotels més cèntrics de la ciutat. Soc (altre cop) a Madrid escrivint amb el mòbil, sense bateria a l’ordinador i amb tres hores mortes abans de la pròxima reunió. Mataria per una cadira còmoda, un wifi que funcioni de veritat i una impressora en condicions. Si a més hi posa una Nespresso i una tele, té uns quants clients fidels assegurats.

Prengui’n nota, Sr. Catalán.