Volem els ajuts europeus, però amb ‘blockchain’

Dimarts passat, a l’editor de xarxes socials de la Comissió Europea se li va girar feina. Al migdia, el perfil a Twitter de la presidenta Ursula von der Leyen va encadenar nou tuits que detallaven en lituà, grec, letó, italià, espanyol, croat, maltès i eslovè quina part de la pluja europea de milions rebria aquell dia cadascun dels estats per finançar el seu règim de protecció de llocs de treball -els ERTO-. Es tracta dels préstecs anomenats SURE, i a Espanya n’hi tocaven 4.000 milions. El dia abans ja havia piulat -en irlandès i anglès- les xifres corresponents a Irlanda. Només comparant els tuits ja es veu que el repartiment de cromos no ha sigut senzill: tots acaben amb un fraternal “Europa fa costat a Espanya” (o l’estat corresponent), però en uns casos es detallen els imports de dos lliuraments successius mentre que d’altres només especifiquen el del primer i n’anuncien de futurs sense concretar-los.

Sabent com les gasta l’estat espanyol a l’hora de distribuir els fons que rep de Brussel·les, sospito que no soc l’únic que té dubtes sobre la destinació final d’aquests diners europeus. I sobretot, de la partida molt més grossa que s’haurà de dedicar a reactivar l’economia. Suposadament la Comissió serà molt estricta comprovant que els fons van on se’ls va dir que anirien, però està perdent l’oportunitat d’aplicar massivament una tecnologia ideal: la cadena de blocs. Més enllà de les criptomonedes, el blockchain proporciona traçabilitat dels actius i els anomenats contractes intel·ligents serveixen precisament per acreditar que totes les parts implicades en una transacció compleixen els seus compromisos. No és una proposta teòrica: els refugiats sirians en camps de Jordània ja reben el menjar d’un economat que cobra directament del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU mitjançant la plataforma blockchain Building Blocks, sense que hi intervingui cap altra entitat potencialment corrupta. Si serveix per a l’ajuda humanitària, per què no per als fons europeus?