La PlayStation 4 acosta Sony al setè cel
Els resultats del segon trimestre del 2017 permeten somiar amb el millor any en la història de la companyia japonesa des del 1998
Sony, la multinacional japonesa de l’electrònica, l’entreteniment i la cultura, és a prop de coronar el seu millor any en tota la seva llarga història, després de superar el resultat obtingut el 1998, quan va aconseguir un benefici de 1.700 milions d’euros. En aquell any van coincidir grans èxits per a la companyia, com l’estrena de la pel·lícula Homes de negre, amb Will Smith i Tommy Lee Jones, que va tenir després diverses seqüeles i que va ser produïda per Sony.
Però també la consolidació del mercat dels videojocs per a la primera PlayStation, que havia sigut llançada el 1994, amb uns títols que van revolucionar el panorama mundial amb gràfics de qualitat i la possibilitat de jugar més enllà de l’ordinador, és a dir, a la televisió. La primera PlayStation, o PS1, va suposar un salt qualitatiu molt important respecte a les propostes anteriors de Nintendo, i només Microsoft va aconseguir igualar-lo poc més tard amb la seva consola Xbox. Ara, igual que el 1998, és un altre cop la PlayStation, en aquest cas la 8a generació encarnada en la PS4, la que empeny els excel·lents resultats del segon trimestre, ja que l’any fiscal de Sony acaba el març del 2018. De fet, si es compleixen les prediccions de la companyia, aquest mes portarà Sony a la consecució dels seus millors resultats, amb un espectacular benefici de 2.900 milions d’euros, 1.200 més que a finals dels anys 90 del segle passat.
Evidentment en això hi té un paper molt important la llarga evolució de la PlayStation en aquests últims vint anys: s’ha passat dels jocs en CD i connectats directament al televisor per un cable a les plataformes online de videojocs a les quals s’accedeix per wifi i sota subscripció, i en les quals es pot jugar alhora amb diversos jugadors situats cadascun a casa seva.
Aquestes possibilitats han resultat en un augment dels ingressos i èxit de la videoconsola per davant de la de Microsoft, però també cal tenir en compte un important increment de l’eficiència en la fabricació de la PS4 gràcies a la reducció de costos de producció d’alguns components, com va destacar la setmana passada el seu conseller delegat, Kazuo Hirai, durant la presentació de resultats.
També cal esmentar el llançament del videojoc FIFA 18, que arriba en un any que té Mundial de futbol i, per tant, està tenint una gran acollida. A més, no podem oblidar els primers títols de videojocs per a realitat virtual, que es juguen en el dispositiu de realitat virtual PlayStation VR, comercialitzat des de fa un any. Un altre camp en el qual Sony està tenint èxit és el de les produccions cinematogràfiques, on està triomfant la pel·lícula Spider-man: Homecoming. També són ressenyables els bons resultats que li està donant el canal TEN Sports Network, adquirit a l’Índia al febrer d’aquest any.
Però, realment, l’altra gran locomotora que explica l’excel·lent projecció de Sony aquest any és la divisió de sensors d’imatge per a tot tipus de marques de dispositius mòbils, un apartat que, després de patir unes pèrdues de 31milions d’euros l’any passat per culpa d’un terratrèmol a la zona on hi ha la fàbrica, aquest any s’ha enlairat amb vendes fins al segon trimestre per valor de 370 milions d’euros. Promet seguir augmentant de cara a les campanyes del Black Friday i Nadal.
L’únic apartat en el qual Sony no presenta bons resultats és la seva divisió de telèfons mòbils. Les vendes de telèfons es mantenen des del trimestre passat en els 3,4 milions d’unitats. No obstant això, aquesta xifra suposa un descens de 100.000 unitats respecte al mateix període del 2016. A més del descens de vendes, realment poc apreciable, cal destacar que, a causa de la depreciació del ien, alguns dels components ara són més cars. Si bé aquesta caiguda de valor de la moneda japonesa respecte al dòlar afavoreix l’exportació, per exemple, de videojocs i pel·lícules, en el cas de la fabricació encareix el producte perquè el Japó és un importador net de primeres matèries. També explica la caiguda del sector dels mòbils una comercialització que cada cop es fa més costeruda per l’elevada competència a l’Àsia que suposen els smartphones xinesos i indis.
A la companyia nipona l’únic que li queda per fer a hores d’ara és aguantar el tipus durant els últims mesos de l’any -el seu tercer trimestre- i començar a pensar en el 2018. L’any que ve, com ja va anunciar l’empresa a finals de setembre, canviarà el disseny dels seus mòbils per buscar un format que s’adapti més al gust dels seus actuals consumidors, sobretot en el mercat asiàtic, que és on Sony vol presentar batalla perquè és on dominava fins a la irrupció dels competidors xinesos.
