Catalunya ja supera el País Basc i Madrid en innovació

BarcelonaLa Comissió Europea (CE) elabora cada any el Regional Innovation Scoreboard (RIS), un informe que avalua 23 indicadors relacionats amb el nivell d'innovació de 241 regions d'Europa, i les classifica en quatre grups de rendiment en innovació segons el seu índex d'innovació regional: líders en innovació (38 regions), innovadors forts (69 regions), innovadors moderats (74 regions) i innovadors emergents (60 regions). En l'edició del 2025, Catalunya ha aconseguit repetir en la segona millor categoria com a regió innovadora forta, i s'ha posicionat per primera vegada com la regió més innovadora dins d'Espanya. En el conjunt global, la regió més innovadora d'Europa segons el RIS és Estocolm (Suècia), seguida de Hovedstaden (Dinamarca), Londres (Regne Unit), Zúric (Suïssa) i Oberbayern (Alemanya).

En aquesta edició, Catalunya computa 124,7 punts en l'índex d'innovació, per davant del País Basc (121,7) –tot i que tradicionalment el País Basc havia estat en primera posició pràcticament en totes les edicions– i també per davant de la Comunitat de Madrid (119,5), que està en tercera posició dins d'Espanya. Aquestes tres regions, juntament amb la Comunitat Foral de Navarra i també el País Valencià, se situen al rànquing per sobre del conjunt de la Unió Europea, que té una puntuació de 112,6 en l'índex d'innovació.

Respecte a l'informe anterior, la millora de Catalunya és notable: va passar d'estar en tercera posició com a regió innovadora dins d'Espanya amb 119,9 punts a estar en primera posició, amb 4,8 punts de millora. Des del 2018, primer any amb dades comparables del RIS, Catalunya ha pujat en 16,1 punts en el rànquing. Per contra, l'índex d'innovació de la Comunitat de Madrid ha caigut en 0,6 punts respecte al 2024, cosa que l'ha fet caure fins a la tercera posició. El País Basc, per la seva banda, ha millorat en 0,8 punts respecte a l'edició passada, però no prou per mantenir la primera posició del rànquing, i ha estat superat per Catalunya.

El lideratge català

"Catalunya ja havia estat en la segona divisió als principis del RIS (2011-2012) com a regió innovadora forta, però després per diferents factors va baixar a tercera divisió (moderada), i l'any passat va recuperar la posició de forta", diu el director general d'Eurecat, Xavier López. "Els primers anys d'aquest segle, Catalunya va ser una regió pionera en polítiques d'innovació, es feien moltes coses des de l'administració pública per promoure la innovació que en altres zones no es feia", detalla López. "Però després, amb la crisi i les retallades, la innovació es va deixar més com una cosa que havien de fer les empreses privades per la seva banda i no des de l'administració, motiu pel qual Catalunya va perdre punts com a regió innovadora –explica–. Segur que hi han jugat molts factors, però això va ser important".

"Aleshores, Catalunya seguia ben valorada en els indicadors de recerca universitària i investigació, però els vinculats a l'àmbit empresarial i innovació van baixar. Ara portem un parell d'anys en què se'ns reconeix com a regió forta i amb la novetat que dins d'Espanya som la regió més innovadora. Això no havia estat mai així, abans sempre havien estat per davant Madrid o el País Basc", reconeix el director general d'Eurecat.

De fet, segons ell, la tasca d'Eurecat en aquests últims anys "ha contribuït en la millora del posicionament com a regió innovadora". Un dels indicadors importants és la innovació cooperativa entre empreses –sobretot pimes– i l'administració, és a dir, la col·laboració público-privada en el sector. En aquest indicador, Catalunya ha anat guanyant perfil, i Eurecat ha contribuït molt en això", destaca López. De fet, potenciar la innovació és, en gran part, el rol d'Eurecat, un dels principals centres tecnològics de Catalunya que aquest any ha celebrat els deu anys de la fundació, el 2015. "Cal valorar el procés que hem fet fins a arribar on som, la integració de centres que han passat a formar part d'Eurecat: això és un procés que a Catalunya no és gaire freqüent, que una massa crítica creixent es posi d'acord per crear una cosa tan gran", apuntava ja fa uns mesos el director general en una entrevista a l'Empreses.

Fins avui, Eurecat ha assolit prop de 16.000 projectes i serveis d'innovació tecnològica i ha aportat solucions a més de 3.200 empreses "de totes les mides i sectors", apunta l'organització. A més, també ha contribuït a la formació en coneixements vinculats a la innovació, que es puntua al RIS en l'indicador life-long learning: "Hem format més de 40.000 persones en aquests anys", afirmen.

Punts a millorar

Dins de cada regió, l'informe puntua els indicadors i n'evidencia alguns punts febles. En el cas de Catalunya, la innovació en les pimes ha de millorar, concretament la innovació en producte, però sobretot la innovació en processos. També en l'aplicació de les patents: "No som una regió que patenti massa; això caldria millorar-ho", recorda Xavier López. Alhora, l'etern reclam: en el camp de la inversió pública i també privada en recerca i desenvolupament (R+D) queda encara camí per recórrer. "Falten molts recursos públics i també privats. Les empreses han d'entendre que això és una bona inversió: és una inversió amb risc, però és més arriscat no fer-ho".

"A Madrid es fa més inversió, o almenys els computa més, perquè hi ha un efecte capitalitat: com que té més seus centrals d'empreses, la innovació que aquestes fan es comptabilitza a Madrid, però moltes vegades no té per què voler dir que s'implementa allà", apunta López. Alhora, a Catalunya el creixement del sector biotecnològic és molt potent, i és un sector que sempre ha portat el factor d'inversió molt lligat i que per naturalesa és molt innovador.

Finalment, en aspectes a millorar, també s'apunta al fet que les pimes catalanes són més petites que les pimes europees, cosa que acaba tenint un impacte en el nivell d'innovació.