Xavi Canalias: “El meu primer enamorament va ser als 13 anys amb la ràdio”

El comunicador Xavi Canalias (Vic, 1981) va néixer en una família treballadora: "Dels meus pares he agafat aquesta idea de treballar molt per tirar endavant". Va endinsar-se al món laboral fent de muntador d’altaveus al poble i restaurant mobles. Més endavant, es va combinar la feina amb els estudis universitaris: "Els recursos a casa eren els que eren", relata. "Em llevava a les cinc del matí, me n'anava a treballar fins a les dues, agafava un autobús, anava a Barcelona a estudiar i tornava a les nou de la nit amb l'últim autobús, que em deixava a casa a quarts d'onze, sopava i anava a dormir", explica en declaracions a l’Empreses. Assegura que va ser un any intens, però també es va adonar que "quan a casa es necessita, s'ha de remar, i evidentment, s'ha de treballar".

Des de petit sabia que es volia dedicar al sector de la comunicació: "El primer enamorament que vaig tenir, quan vaig sentir que m'havia enamorat, va ser als 13 anys amb la ràdio". De fet, assegura que hi té una relació molt sòlida: “És el que vindria a ser una relació d'amor portada directament a la feina. Respecte, honestedat, treballar cada dia per aquesta relació, estimar-la, cuidar-la", detalla. I ara, està "molt content" treballant a Col·lapse, de TV3 i a l’equip d’El matí de Catalunya Ràdio.

"Després d’aquests últims 15 o 20 anys, que han sigut molt potents, és ara que en tinc 44 que dic: «Ostres! M'estic guanyant la vida amb això!»". Ha anat enllaçant projectes a diferents mitjans i treballant com una “formigueta”. D’altra banda, considera que és un sector molt mal pagat: “He fet feines que me les han pagat millor i d’altres simplement perquè em venia de gust, conscient que no cobrava el que jo volia”. En general, estava content amb el que cobrava, però hi ha hagut èpoques que ha patit per arribar a final de mes: "Vaig estar 3 o 4 mesos a l'atur. Jo visc sol, per tant, em mantinc, tinc les meves despeses, he de pagar les meves coses cada mes i sí que va haver-hi 4 mesos complicats per la incertesa. De fet, és el que ens passa a molts dels que treballem d’això, perquè no saps en quin moment arrencaràs, quant durarà el programa, quants diners et pagaran ni quant temps podràs viure amb els diners que et paguen.”

També explica que no és estrany que un projecte amb bones perspectives s’acabi abans del previst perquè no té audiència: “En aquesta professió, que és meravellosa, pot ser que et quedis sense feina de cop, i moltes vegades a mitja temporada buscar un altre lloc és molt complicat. Per tant, ja t'esperes que s'acabin les temporades”.

Al llarg dels anys, Canalias ha après a gestionar els diners: "T'adones que t'has d'organitzar econòmicament i que has de viure amb certa previsió per si en un moment donat et quedes sense feina", assegura. Del seu sou, ell es marca el topall de diners que es pot gastar: "Una de les decisions més importants que he pres va ser començar a fer guardiola". Així, el comunicador es considera una persona estalviadora, però també té els seus vicis: “Reconec que si tinc la mà foradada i, en algun lloc i m'he gastat més diners dels que voldria, és amb peces de roba de marca. Crec que és necessari de vegades gastar-te diners en el que a tu t'agrada”, diu. A banda de la roba, en el seu cas també és el gimnàs per fer crossfit.

Pel que fa a l'habitatge, Canalias vivia de lloguer a Barcelona quan els lloguers eren assequibles, fins als 34 anys: "Ara visc al Maresme, també visc de lloguer i sí que entra dins els meus plans comprar-me un pis, però ara mateix la compra d'un habitatge és una cosa pràcticament impossible. Per tant, de moment penso que el lloguer és la solució", diu. Comprarà quan la hipoteca no ofegui la seva economia: "Els pisos són tan cars que per a una entrada realment has de tenir un sac econòmic important".

Amb tot, el comunicador té clar que vol seguir treballant en aquest sector perquè li agrada molt: “M'agradaria acabar la meva carrera treballant a la ràdio pública, m'encantaria", conclou.