La indústria farmacèutica alerta de l'embranzida de la Xina

BarcelonaLa Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Amb gairebé la meitat de la producció i l'exportació farmacèutica a Espanya, Catalunya "és un pilar estratègic" del sector, amb un ecosistema que combina grans empreses, start-ups biotecnològiques, centres de recerca de primera línia i hospitals de referència a escala mundial que "creen un entorn propici per a la innovació", segons Hugo Dosil, soci responsable del sector de life sciences d'EY Business Consulting.

A parer seu, el cas català és un exemple que "amb polítiques adequades es pot revertir la tendència i posicionar Europa com a líder en salut global en un context de pèrdua de competitivitat europea". Les farmacèutiques catalanes s'han anat adaptant al nou context des de fa anys. Unes han apostat per abandonar els fàrmacs amb recepta i dedicar-se més a la parafarmàcia, els probiòtics o l'autocura; altres han decidit focalitzar-se en determinades especialitats, i companyies familiars tradicionals com ara Esteve o Uriach van decidir obrir per primera vegada en la seva història el seu capital a tercers per reforçar-se en el mercat.

La potència de grans grups globals va empènyer la indústria catalana cap a la transformació. En una entrevista a l'Empreses, el conseller delegat de Reig Jofre, Ignasi Biosca, destacava que "la capacitat d'apostar de veritat per la recerca en nous tractaments està en mans de molt poques companyies farmacèutiques molt grans a escala mundial". "Les autòctones d'alguna manera hem d'anar convivint en aquest món entre el producte més de farmàcia, més OTC, més orientat a la salut que a la malaltia, i una certa innovació que no és radical, és a dir, la de treure un nou fàrmac que curi una malaltia. I hem d'apostar per la innovació incremental, anar millorant la manera de dosificar o de donar algun tipus de tractament. La major part de la indústria farmacèutica catalana està intentant fer aquesta innovació incremental", explicava.

En aquest context, i empesa per fulls de ruta com l'informe Draghi sobre el futur de la competitivitat de la Unió Europea (UE) i la necessitat de reforçar l'autonomia estratègica, la Comissió Europea debat una reforma legislativa destinada a "modernitzar el marc regulatori, incentivar la innovació i garantir un accés més equitatiu als medicaments a tota la UE". Tot plegat són mesures encaminades a recuperar l'impuls que tenia el sector anys enrere. Però perquè es materialitzi de veritat caldrà transformar-ho en "polítiques efectives" perquè Europa recuperi el pes que tenia en aquest sector, i que perd en favor d'economies emergents com ara el Brasil, la Xina i l'Índia", afirma el representant d'EY. Aquesta indústria, que es reivindica com a estratègica especialment després de la crisi sanitària per la covid-19, fa temps que ha llançat un crit d'alerta davant unes regulacions que, a parer seu, redueixen la capacitat de competir.

Segons l'últim informe de la Federació Europea d’Associacions de la Indústria Farmacèutica (EFPIA), "el 2024 la Xina va superar tant els Estats Units com Europa com a creador de nous principis actius llançats al mercat mundial per primera vegada. De 81 noves molècules, 28 es van crear en empreses radicades a la Xina, incloent-hi Hong Kong, i 25 i 18 als Estats Units i Europa, respectivament. Després de perdre com a primera zona innovadora al món el 2000, Europa es troba ara en el tercer lloc al podi com a creadora de noves molècules".

Fa uns dies, Carlos Gallardo, president i conseller delegat d'Almirall, una de les grans companyies del sector amb seu a Catalunya, com a vicepresident de l'EFPIA, avisava que "Europa ha deixat de ser la farmàcia del món". Menys recursos destinats a la innovació, una regulació que allarga els terminis de llançament de fàrmacs al mercat i altres variables han reduït el pes d'aquesta indústria. Un exemple que va donar Gallardo sobre regulació és que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) triga de mitjana 426 dies a aprovar un producte, mentre que als Estats Units, a través de la FDA, són 244. I, a més, a Espanya s'hi sumen 600 dies més fins a arribar als pacients. Per tant, les empreses tenen només uns sis anys per recuperar la inversió abans que s'esgoti la vigència de la patent.

Tant els Estats Units com especialment la Xina avancen en innovació farmacèutica i assajos clínics. Gallardo, en una conferència a Esade, afirmava que Europa "en 25 anys ha passat de contribuir amb la meitat dels medicaments innovadors a produir-ne només un de cada cinc". A més, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) ha caigut un 25% en els últims 20 anys a Europa, cosa que comporta un retard en el llançament global de fàrmacs.

Dosil destaca que la despesa mundial en R+D farmacèutica a Europa ha caigut més de 10 punts percentuals des de començaments del mil·lenni. Per contra, els Estats Units han incrementat significativament la seva inversió i han superat àmpliament Europa, i la Xina, per la seva banda, ha passat d'una posició pràcticament irrellevant a representar ja el 10% de la despesa mundial en R+D farmacèutica. Pel que fa a assajos clínics, Europa se situa en tercera posició, amb un volum que suposa aproximadament la meitat dels que fan els dos països que encapçalen la classificació, els Estats Units i la Xina.

Hi ha moltes variables estructurals, econòmiques i regulatòries que contribueixen a la pèrdua de competitivitat i a l'estacament del sector en relació amb els Estats Units i la Xina, que "ha passat de la irrellevància a representar el 10% de la despesa mundial". La inversió en recerca i desenvolupament (R+D) creix més lentament i es generen menys noves molècules i teràpies rupturistes, explica.

Segons aquest expert, també suposa un llast el fet que la regulació sigui més lenta, amb 27 marcs legals nacionals i una creixent competència internacional que "ha impulsat la deslocalització dels estudis clínics cap a l'Àsia i Nord-amèrica". Europa està perdent pes en la realització d'assajos clínics per aquests condicionants. També ocupa el tercer lloc, per darrere dels Estats Units i la Xina, amb una quantitat que suposa la meitat dels que fan els altres dos països que encapçalen la classificació. A més, les start-ups biotecnològiques tenen més dificultats per atraure capital, especialment en fases inicials, la qual cosa limita l'aparició d'innovacions d'alt impacte nascudes al Vell Continent.

I, al mateix temps, afirma Dosil, Europa té una gran dependència exterior a l'hora d'obtenir matèries primeres per fabricar medicaments, "un risc que la pandèmia de la covid-19 no només va posar en evidència sinó que va amplificar". La majoria dels principis actius farmacèutics que s'utilitzen a Europa procedeixen de la Xina i l'Índia, la qual cosa afecta tant medicaments essencials com components clau per a la seva fabricació, explica el representant d'EY.

Un altre problema és la fragmentació del mercat europeu: "l'existència de molts sistemes regulatoris i de reemborsament que dificulten l'accés a nous medicaments i redueixen els incentius per llançar productes a la zona". En el cas espanyol, que és un referent europeu en recerca clínica, l'accés als nous medicaments és molt lent –els 600 dies per arribar al mercat se sumen als que triga l'EMA; "és una de les xifres més altes de la UE"– i el pressupost públic en R+D "continua sent limitat", i això "condiciona el desenvolupament de ciència bàsica i la transició cap a teràpies rupturistes pròpies", segons Dosil. I hi ha un altre element que critica la indústria: un enfocament del sector públic molt basat en abaixar els preus. Això, alerten, fa que les companyies renunciïn a la recerca i a la producció local de determinats fàrmacs que es prescriuen amb recepta. Asseguren que hi ha medicaments que es venen a un preu fixat per l'administració que és inferior al cost de produir-los. I això va en contra de reforçar l'autonomia estratègica, conclouen.