Elon Musk fia el seu imperi empresarial a la IA

Els que creuen en Elon Musk ho fan tant per la seva visió d’anar allà on ningú ha anat abans com per la seva capacitat de pagar-ho –el que alguns anomenen el “respatller Elon”–. L’anunci que Musk va fer el 2 de febrer de fusionar SpaceX, que construeix coets i ven banda ampla per satèl·lit, amb xAI, el seu laboratori d’intel·ligència artificial, no pecava precisament de manca d’ambició. L’home més ric del món va declarar que la nova empresa “estendria la llum de la consciència fins a les estrelles”. Però, de tornada a la Terra, cada cop costa més veure com quadren els números.

L’operació valora la nova entitat en 1,25 bilions de dòlars; els inversors de SpaceX tindran dret al 80%, i la resta anirà als propietaris de xAI (Musk té una participació majoritària en totes dues). La justificació oficial de l’aliança és que les empreses treballaran juntes per llançar una flota de centres de dades a l’espai, cosa que donaria a xAI un gran avantatge en la cursa per desenvolupar models capdavanters, alhora que proporcionaria a SpaceX una nova línia de negoci. A curt termini, la combinació de les dues també podria augmentar l’interès per una sortida a borsa, prevista per a aquest estiu.

Comencem per la megafusió. SpaceX és una joia. El 2025 va llançar prop de 4.000 satèl·lits a l’espai, al voltant del 85% del total mundial d’aquell any. Pot posar objectes en òrbita de manera molt més barata que qualsevol competidor. Starlink, el servei de banda ampla per satèl·lit que és la seva principal font d’ingressos, té uns 9 milions de subscriptors arreu del món, segons Deutsche Bank, més del triple que fa dos anys.

El panorama a xAI és molt diferent. El laboratori d’IA va ingressar l’any passat 500 milions de dòlars gràcies als seus models Grok; OpenAI, creadora de ChatGPT, va ingressar uns 13.000 milions. X, la plataforma de xarxes socials amb la qual es va fusionar l’any passat, potser hi va aportar uns 3.000 milions addicionals en vendes. Tot i això, segons les informacions, xAI crema efectiu a un ritme d’uns 1.000 milions de dòlars al mes mentre inverteix sumes enormes en centres de dades. A això s’hi afegeixen els deutes. L’any passat xAI va demanar en préstec 5.000 milions de dòlars per finançar la seva febre de centres de dades. També utilitza un vehicle fora de balanç finançat amb uns 3.500 milions de dòlars de deute per comprar encara més xips d’IA. A més, la fusió amb X la va deixar amb uns altres 12.000 milions de dòlars en deutes procedents de la compra de la xarxa social per part de Musk.

A la recerca de pols d’estrelles

Una injecció de capital via sortida a borsa ajudaria a alleujar la càrrega. Segons algunes informacions, l’empresa fusionada té previst captar 50.000 milions de dòlars amb una valoració d’almenys 1,5 bilions. És una xifra estratosfèrica fins i tot per als estàndards de Musk. Tesla està valorada en 1,5 bilions, però l’any passat va generar 95.000 milions en vendes –aproximadament cinc vegades més que SpaceX i xAI juntes.

La disposició de Musk a fusionar SpaceX amb xAI mostra fins a quin punt s’ha compromès a dominar la indústria de la IA. És una qüestió personal: detesta Sam Altman, el cap d’OpenAI, que Musk va cofundar i a qui ara demanda per haver abandonat l’estructura original sense ànim de lucre. OpenAI també estudia una gran sortida a borsa aquest any. En teoria, utilitzar SpaceX per construir centres de dades orbitals podria ajudar Musk a prendre avantatge. Segons algunes informacions, Altman ha intentat adquirir, associar-se amb o crear una empresa espacial per rivalitzar amb SpaceX. Google, el model Gemini del qual competeix tant amb ChatGPT com amb Grok, té previst enviar a l’òrbita el 2027 un satèl·lit de prova amb el seu xip d’IA propi.

En un estudi de l’any passat, investigadors de Google van afirmar que el cost de llançament per quilogram no és probable que baixi fins a un nivell equivalent al cost d’operar centres de dades terrestres fins d'aquí a una dècada com a mínim. També hi ha obstacles tècnics. Els centres de dades orbitals necessitaran grans radiadors per refrigerar-se, i els raigs còsmics poden danyar els equips. Chris Kemp, fundador d’Astra, una altra empresa de coets, assenyala que els xips d’IA tendeixen a quedar obsolets ràpidament i necessiten ser substituïts. “Hauràs de renovar els satèl·lits cada pocs anys, cosa que agreuja encara més el problema”, diu.

Musk també està conduint el seu fabricant d’automòbils de ple cap al cicle d’eufòria de la IA. Aviat deixarà de fabricar el Model S, el seu primer vehicle elèctric produït en massa, i el Model X, el seu SUV de portes d’ala de gavina. Més revelador és que l’espai de fàbrica actualment dedicat a aquests models es reutilitzarà per a Optimus, el robot humanoide de Tesla. Alhora, Tesla inverteix amb força en el desenvolupament del Cybercab, un taxi autònom de dues places que entrarà en producció completa a l’abril.

Sub-Optimus

En realitat, els taxis autònoms i els robots humanoides trigaran anys a convertir-se en negocis generadors de diners. Mentrestant, requeriran inversions enormes en un moment en què el negoci principal de Tesla s’està encallant. Les vendes de vehicles el 2025 van caure un 9%, el segon any consecutiu de descens, i es van desplomar un 25% a Europa.

Així doncs, igual que amb SpaceX, Musk està apostant el futur de Tesla a la IA i a la seva creença que pot aprofitar els seus negocis existents per dominar aquesta tecnologia. Molts escèptics ja s’han rigut abans de les seves grans ambicions. Però mai fins ara Musk havia posat tant en joc.