La desconeguda entitat barcelonina que aplega dinou premis Nobel

Una habitació plena de togues doctorals, categoritzades segons els colors de cada disciplina, és, un cop cada poques setmanes, el backstage per on passen un centenar de doctors i doctores a vestir-se per assistir a tota mena d'actes i cerimònies, sempre de to solemne i que desprèn prestigi i idees brillants. Aquesta sala està al tercer pis de l'edifici de Foment del Treball, a la Via Laietana de Barcelona, on hi ha la seu d'una entitat poc coneguda, però que aplega fins a dinou Premis Nobel entre els seus associats.

Es tracta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), que va néixer a Barcelona l'any 1914 –aleshores sota el nom d'Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya– i ha patit diverses transformacions en els últims 110 anys, fins a convertir-se en el que és ara: la casa de les grans veus científiques i econòmiques de tot el continent. L'agrupació va sorgir per la voluntat de fer recerca, fomentar l'estudi i "fer extensiu el coneixement científic en el seu sentit més ampli", expliquen a l'Empreses l'actual president de l'Acadèmia, Alfredo Rocafort, i el seu vicepresident Jaume Llopis.

"La característica més especial d'aquesta acadèmia és que és multidisciplinària, és a dir, incorpora tots els àmbits –ciències socials, de la salut, humanes, tecnològiques i experimentals– i això és únic", explica el professor Llopis. A més, "també té com a diferència el fet que incorpora com a acadèmics numeraris a membres de la Unió Europea; en qualsevol altra acadèmia per ser acadèmic numerari s'ha de ser espanyol; aquí només cal ser membre de la UE", assegura l'acadèmic.

Noms de prestigi

Com es pot començar a percebre amb els quatre detalls esmentats, per formar part de la RAED cal complir una sèrie de requisits. Cal ser doctor i "tenir un currículum com Déu mana", apunta Rocafort i afegeix: "Ser doctor és el requisit mínim, si no ho ets, no pots ingressar com a acadèmic numerari o corresponent, però sí que pots fer-ho com a acadèmic d'honor; ara bé, t'ha d'avalar una trajectòria important i ser una persona de prestigi públic". Personalitats conegudes a casa nostra com l'inversor Dídac Lee o els germans Roca, per dir-ne alguns, formen part de l'Acadèmia com a acadèmics d'honor. "Aviat entrarà també en aquest rang el periodista espanyol Fernando Ónega", puntualitza Llopis.

En aquesta categoria també hi ha expresidents de govern o polítics, com ara Rosalía Arteaga, expresidenta de l'Equador; l'expresident de l'Uruguai Luis Alberto Lacalle o el cònsol general del Japó a Barcelona, Naohito Watanabe, així com diversos premis Nobel: Richard Roberts, premi Nobel de medicina el 1993; Sheldon Lee Glashow, premi Nobel de física el 1979; el premi Nobel de física el 1990, Jerome Isaac Friedman; el premi Nobel de química del 2004, Aaron Ciechanover o Ada Yonath, premi Nobel de química 2009, per mencionar-ne només alguns.

De fet, molts dels perfils de l'Acadèmia són força imponents. Sense anar més lluny, el mateix president, Alfredo Rocafort, és tot un personatge. El seu despatx és un veritable museu de títols, màsters, diplomes i guardons. És pèrit mercantil (1968) i professor mercantil (1970) per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, censor jurat de comptes (1976), membre de número de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (1995), diplomat, llicenciat i doctor en ciències econòmiques i empresarials (1986 i 1990) per la Universitat de Barcelona, llicenciat en dret (1992) també per la UB, i doctor en dret (2010) per la Universidad Camilo José Cela de Madrid.

Entre moltes altres coses, és autor d’una trentena de llibres i manuals vinculats a la comptabilitat i a l’administració d’empreses. També és autor de diversos articles científics en revistes indexades i d’altres articles d’opinió sobre direcció d’empreses, i ponent i conferenciant en diferents fòrums empresarials i professionals. Ha dirigit múltiples tesis doctorals en disciplines relacionades amb les ciències socials. És fundador del despatx professional Gabinete Rocafort, dedicat des de 1974 als àmbits comptable, fiscal i jurídic. "I a banda de tot això, també és campió de Catalunya de judo i està escrivint la seva pròpia biografia", apunta el seu amic Llopis amb un somriure.

Però per poder entrar, el procés tampoc no és fàcil ni ràpid: un acadèmic ha de proposar el nom del candidat, que se sotmet a una comissió d'admissions. "Quan es proposa algú és perquè hi ha un currículum excel·lent, si no, ja no es proposa", diu Rocafort. Després es porta a la junta de govern i finalment a la junta general. Una vegada ha superat tot aquest recorregut es fa un acte d'ingrés molt solemne –togues incloses–, la persona de nou ingrés fa un discurs científic de la seva branca, té uns padrins que acompanyen el nou acadèmic, un altre acadèmic contesta en nom de l'Acadèmia i la cerimònia acaba amb un sopar. Aquest discurs i la consegüent resposta es publica en un llibre; i la cerimònia es fa en l'idioma que tria el que fa el discurs.

Els acadèmics numeraris poden ser fins a 150 de tota la UE –ara en són uns 100–, però pels corresponents i els d'honor no hi ha límit. "Som molt escrupolosos a l'hora de permetre entrar gent nova, la prova és que podrien ser-ne 150 i només en són 100; alhora, quan un acadèmic fa els vuitanta anys, passa a ser emèrit i deixa la plaça de numerari lliure", explica el president.

Guerra Civil i canvi d'era

Els més de cent anys de l'acadèmia inclouen anys convulsos, com la Guerra Civil o el franquisme. El 1920 va passar a denominar-se Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona, però va entrar en una etapa de difícil supervivència pel llarg període d’inestabilitat política que va viure Espanya; va tenir escassa activitat durant la Segona República i pràcticament va desaparéixer amb la Guerra Civil. El 1943 va reprendre l'impuls amb la presidència del doctor Guillermo de Benavent Camps, que va mantenir el càrrec fins a la seva mort el 1963, i durant el seu mandat va fer possible la renaixença del Col·legi de Doctors després de gairebé dues dècades de turbulències i dictadura.

El 1964 va assumir les regnes el doctor Jordi Xifra Heras, que va trobar una Acadèmia restaurada, però necessitada de canvis. Segons expliquen des de la mateixa institució, ell va fer desfilar per la tribuna acadèmica el millor de la cultura i la ciència del seu temps, i es va donar continuïtat a les activitats. El 1977 va ocupar la presidència el doctor Luis Dolcet Buxeres, que va continuar la línia dels seus antecessors durant una dècada marcada per l’impuls regenerador i transformador de la junta un cop recuperada la democràcia. Especialment rellevant va ser l’any 1989: l’Acadèmia va passar a ser reconeguda entitat de dret públic, i el rei Joan Carles I li va concedir el títol de Reial, essent des de llavors Reial Acadèmia de Doctors.

Alfredo Rocafort va assolir la presidència l'any 2012, quan, segons recorda ell mateix, "va començar una nova etapa per a l'associació". "El 2012, amb el canvi de govern i una nova junta, l'objectiu era fer de revulsiu per tornar a fer coses –portava una temporada una mica adormida– i donar una solidesa i estabilitat financera a l'entitat, a través d'activitats i de reconeixement internacional", explica el president.

Per fer-ho, es va nomenar una junta de govern "amb ganes de treballar", ja que "són càrrecs no remunerats" i, per tant, "hi ha d'haver ganes de col·laborar". També s'ha apostat per la internacionalització: "Quan vam entrar nosaltres, el 90% dels acadèmics eren catalans, però vam decidir obrir les portes primer a la resta d'Espanya i després al món".

Tot i que es tracta d'una corporació de dret públic, Rocafort apunta que "la subvenció de la Generalitat és irrisòria", i la major part es recapta gràcies a les quotes dels associats –que prefereixen no fer pública–, "però només amb el lloguer del local ja pràcticament no hi queda res, i també s'ha de pagar el personal", que són tres persones. "Ens hem de buscar la vida d'una altra manera, principalment fent activitats que generin beneficis per a l'acadèmia", apunta el president. A tall d'exemple, cada any fan un projecte anomenat Retos vitales, consistent en un seguit d'articles, conferències i debats de grans acadèmics que s'editen en un llibre i compta amb espònsors que financen l'edició del llibre i dona una mica de benefici.

"Fem moltes, moltes activitats. Ara hem arribat d'unes jornades a Egipte on hem fet més de quinze ponències; l'any passat ho vam fer a les Galápagos, on es va fer un document per presentar a les Nacions Unides; l'any que ve anirem a la Xina i al Japó; fem una bona quantitat de conferències, articles... Hi ha una producció científica molt important", explica Llopis. En aquest sentit, algunes de les aportacions que s'han fet en matèria econòmica i empresarial són les presentacions Decreixement i resiliència, vencent la por a la generació de l'endarreriment, del doctor Jordi Martí; La nova economia del bé comú, del doctor Aldo Olcese; D'economies emergents a lideratges econòmics, del doctor Pedro Nueno; Marques amb propòsit, del propi Llopis, o La valoració dels actius intangibles, de la doctora Montserrat Casanovas; entre molts d'altres.

L'acadèmia també celebra debats: "Reunim acadèmics de diverses disciplines perquè donin la seva opinió sobre un mateix tema des d'òptiques diferents, i això és molt enriquidor", assevera Rocafort. "Aquí estan representades totes les sensibilitats, en tots els aspectes: tenim gent de l'Opus Dei, maçons, nacionalistes, independentistes, espanyolistes... de tot; busquem que hi hagi un equilibri", explica el president. "Fa temps que vull tractar el tema de l'independentisme a Catalunya, encara no ho hem pogut fer, però ho farem; si l'Acadèmia no opina sobre aquest tema... Ningú ho farà millor que nosaltres", assevera.

Els ambaixadors extraordinaris

Per assolir l'estabilitat financera s'ha creat la figura de l'ambaixador extraordinari, persones d'un alt nivell a escala mundial en qualsevol àmbit que poden no ser doctors, però que són molt influents internacionalment. Per exemple, "ha entrat una empresària molt important de Costa d'Ivori, una altra de Brasil, una de la República Dominicana o la presidenta d'Atrevia, Núria Vilanova i el famós publicista argentí Ildefonso Garcia-Serena", explica Llopis. L'objectiu és tenir-ne 50 a tot el món que siguin els que transmetin la seva aportació científica i per tal que la cultura estigui "a l'abast de la humanitat".

Una altra figura destacada com a ambaixadora és l'empresària xinesa Liling Qi, propietària de Puente China, empresa que es dedica a les relacions Barcelona-Xina, molt propera a l'enginyer Pedro Nueno, i que té les oficines a Shenzhen. "És una empresària molt influent, ha aconseguit que hi hagi un vol diari de Barcelona directe a Shenzhen, és ambaixadora de l'acadèmia i ve a totes les activitats", explica el vicepresident.

Els reptes que afronta la junta de la RAED, segons explica Rocafort, passen per aconseguir més equilibri entre les disciplines i també més dones: "El 2012 només hi havia un 6% de dones acadèmiques i ara ronden el 20%, ens queda molt, però estem intentant transformar-ho", explica el president. Amb tot, recorden que la RAED és "única": "Aglutinem dinou premis Nobel, i això no ho té ningú; aportem un gran output científic a la societat", destaquen. I Llopis insisteix: "És com aquell espot publicitari ja una mica antic que deia busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo; doncs això".