Fel Faixedas: "Vam decidir amb la meva dona donar les claus de la casa al banc i que se la quedessin"

L’actor Fel Faixedas (Arbúcies, la Selva, 1970) organitza dos festivals de teatre i fa uns 60 bolos i diverses aparicions a televisió i ràdio cada any. Assegura que és un "cul inquiet" i que això li ve de casa. Ha crescut en una família "pobra" i molt tocada per la postguerra: “Tenien molt pocs diners, i la meva mare els valorava molt, no malgastava. Fins i tot coses que podia pagar, si eren cares, no les volia”. I amb aquesta filosofia es va educar: "Recordo unes colònies que els meus amics van comprar el típic record per a la família i jo no vaig comprar res, li vaig tornar els diners a la mare al baixar del bus".

Va endinsar-se al món laboral als 14 anys treballant a l’estiu en una empresa tèxtil. Als 18 va començar a treballar a la peixateria familiar i un any després, per tenir més independència, va obrir la seva pròpia parada: "Fins i tot, durant uns anys vaig compaginar la peixateria amb un pub que tenia. Treballava 24 hores, set dies a la setmana". "Als 27, m’adono que no tenia cap sentit per a mi anar a comprar i vendre peix, i que pujant a un escenari la gent reia", i així, destaca que va decidir anar a Girona a estudiar teatre i música, i a crear la companyia de Teatre de Guerrilla: "No ens coneixia ni Déu. Fèiem tres bolos cada mig any. Però érem molt tossuts i vam anar a la Fira de Tàrrega l'any 99. Allà va ser la bomba. La gent del món del teatre ens va descobrir", recorda.

Han sigut 25 anys que ni a ell ni al seu soci, Carles Xuriguera, els ha faltat mai la feina: "No som actors de càsting, d'esperar que ens truquin. Sempre hem escrit els nostres textos i hem produït els nostres espectacles”. Només hi va haver una època que es va quedar sense treballar: "La direcció de Catalunya Ràdio ens promet un programa i a l'hora de la veritat el dia 31 de juliol ens deixen tirats, són nou mesos que ingresso zero. Només faig un cop a la setmana a la ràdio una secció d'esports, però que, com que jo estava tan fotut, no podia ni fer factures. Fins que, per tranquil·litat mental, vam decidir amb la meva dona donar les claus de la casa al banc i que se la quedessin. Començar de zero".

La idea en comprar-se la casa era vendre el pis que tenia per pagar part de la hipoteca, però va coincidir amb l'esclat de la crisi financera i no el va vendre: "Ja portàvem 8 anys pagant la hipoteca i per tant hi vam deixar molts diners enterrats”. De totes maneres, vendre-se'l assegura que va ser “el millor” que ha fet mai: “Va ser una lliçó veure com la vida, en un moment, se't gira, no per culpa teva, sinó les circumstàncies que tu no controles". A més, en aquell moment tenien ja dos fills: "Vam viure tot allò amb molta tristesa, però a la vegada amb molta alegria, perquè havíem de dissimular davant dels nens que no estava passant res".

Després va anar de lloguer durant tres anys: "Quan volíem renovar el contracte, ens van triplicar el preu". Així doncs, van quedar-se a la casa familiar i des de fa uns anys no paguen ni hipoteca ni lloguer. "L'objectiu ara és anar mirant per comprar. Tinc dos fills i veiem la dificultat que hi ha per a la gent jove". La idea, doncs, seria poder-ne tenir un per a cada un.

Continuar treballant

A nivell laboral, tot i que assegura que a vegades està cansat de generar contingut, necessita l’adrenalina per viure: "He fet mil bestieses: ara fem un espectacle, ara muntem un restaurant, anem a fer vi, escric un llibre... Això m'ha donat la llibertat que té el meu ofici". "No m'imagino tenint una feina fixa de dilluns a divendres de vuit a cinc de la tarda. És que ja seria mort", admet.

Pel que fa a les finances personals, ell no vol patir pels diners: "No vull ser ric, no ho seré mai, vull ser lliure i que els meus fills si volen estudiar, els hi puguem pagar". I de fet, assegura que ell ha prioritzat sempre fer allò que li agrada: "On soc més feliç és a l'escenari i allà és on tinc la sort de guanyar-me millor la vida".

Actualment, està immers dins del millor espectacle que ha fet mai, Les mares: "Estem molt contents de la resposta que hi ha, estem fent entrades exhaurides a tots els teatres". I, de moment, no pensa en la jubilació: "La meva afició és la meva feina. Per tant, potser d’aquí uns anys baixaré el peu de l'accelerador, però jo vull continuar fent bolos, vull continuar fent teatre i vull continuar fent riure la gent, i per tant no entra en els meus plans jubilar-me".