El fracàs d'Elon Musk a la política

Quan Donald Trump va anunciar el novembre passat que Elon Musk lideraria una iniciativa per millorar l'eficiència del govern dels Estats Units, molts altres magnats es van mostrar encantats. Shaun Maguire, soci de la gestora de capital risc Sequoia Capital, va dir que era "una de les millors coses" que havia llegit. El multimilionari gestor de fons d’inversió Bill Ackman va redactar la seva pròpia guia en tres passos sobre com el Departament d’Eficiència del Govern (conegut com a DOGE) podria influir en les polítiques públiques. Fins i tot el senador d'esquerres Bernie Sanders va fer un tuit mostrant un suport moderat, en el qual deia que Musk tenia “raó”, tot assenyalant el malbaratament i el frau en el pressupost de defensa.

El govern dels Estats Units necessita canvis. Musk ha creat diverses empreses destacables en sectors que semblaven impossibles. Que pogués ajudar semblava versemblant. Tanmateix, només uns mesos després, a Washington la majoria considera que el DOGE ha estat un fracàs, i que el magnat sud-africà està a la rampa de sortida. Era inevitable? I què ens diu això sobre el futur de la reforma de l’administració pública?

Elon Musk va anunciar la seva sortida de l’administració el 28 de maig, mitjançant una publicació a X, la xarxa social de la qual és propietari. Steve Davis, un dels seus col·laboradors propers que suposadament portava gran part de l’operació, deixa igualment el càrrec. Katie Miller, que havia estat la portaveu del DOGE, també abandona. Dos dies després, Musk va aparèixer en una roda de premsa amb Trump, mostrant un ull de vellut que, segons va explicar, li havia fet el seu fill de cinc anys, també anomenat X. El president dels EUA va insistir que no era una retirada definitiva: l'empresari continuarà com a assessor. Tot i això, li va lliurar simbòlicament una clau daurada.

Malgrat les aparences cordials, Musk sembla haver-se distanciat del que havia estat el seu “millor amic”. En una entrevista amb la cadena CBS emesa abans de marxar, va criticar la nova reforma fiscal de Trump, argumentant que perjudicava els seus esforços per reduir despeses. “No vull fer-me responsable de tot”, va dir. Després d'abandonar l'administració, va publicar a X que la llei era una “abominació repugnant”.

Musk tampoc no ha complert les seves promeses. Després de prometre estalviar dos bilions de dòlars en despesa pública federal, va retallar dràsticament l’ajuda internacional i va acomiadar desenes de milers de treballadors. Però l’ajuda exterior i els salaris dels funcionaris federals junts només representen el 6% de la despesa pública. Segons els mateixos càlculs dubtosos del DOGE, es van estalviar 175.000 milions. No obstant això, segons dades del departament del Tresor, la despesa total va continuar augmentant.

L’intent d’eficiència de Musk semblava basar-se en teories conspiratives. Segons ell, els demòcrates havien convertit l’administració en una eina per transferir diners a immigrants en situació irregular. També afirmava que gran part dels empleats federals eren “fantasmes”, és a dir, inexistents. Res d’això era cert. Segons un reportatge recent del New York Times, aquestes creences delirants van coincidir amb el consum excessiu de drogues potents per part de Musk (ell ho nega).

És cert que el frau i els pagaments indeguts poden costar centenars de milers de milions anuals a les arques públiques, segons l’Oficina de Responsabilitat del Govern. Però per descobrir aquests abusos calen auditors especialitzats i experts en polítiques públiques. Musk els va fer fora ràpidament. Els acomiadaments massius es van encallar en processos judicials. Al final, la majoria dels departaments es van veure obligats a fer retallades seguint els procediments legals habituals, amb protecció segons l’antiguitat i l’estatus de veterà.

L'impacte del DOGE

Tot i això, Musk ha provocat alguns canvis. El seu impacte més gran s’ha notat a l’exterior. Segons càlculs de la investigadora de la Universitat de Boston Brooke Nichols, les retallades en ajuda exterior podrien haver causat ja 300.000 morts. El també multimilionari i filantrop Bill Gates ha acusat el fundador de Tesla de “matar els infants més pobres del món”. A Washington, els joves enginyers del grup DOGE han actuat com a executors de la teoria trumpista del poder executiu absolut. Aquells que s’hi oposaven —com l’Institut de la Pau dels Estats Units, un centre de recerca creat pel Congrés— van ser clausurats per la força. L’institut ha reobert posteriorment gràcies a una decisió judicial. Quan van tornar a l'edifici de la seva seu, els equips de neteja van trobar-hi restes de marihuana presumptament llençades pels treballadors del DOGE.

La ironia és que una intervenció més modesta i enfocada del DOGE hauria pogut ser útil. “La idea de fons que el nostre govern necessita una modernització... és del tot encertada”, afirma Max Stier, de l’organització Partnership for Public Service. Molta feina important està atrapada en una selva de burocràcia. La intuïció de Musk que moltes normes potser s'haurien de trencar era vàlida. Malauradament, a causa de les accions del DOGE, si un futur govern volgués impulsar una reforma més seriosa i estructurada, probablement ho tindrà molt més difícil.