Ignasi Biosca: "Animo les empreses familiars catalanes a sortir a borsa"

BarcelonaReig Jofre, farmacèutica catalana i familiar, va guanyar l'any passat 10,5 milions, un 11% més que l'any anterior, i va facturar 337 milions, un 7% més, amb un fort impuls exterior, ja que gairebé 60 de cada 100 euros es van generar a fora. Aquesta mateixa setmana ha inaugurat una ampliació que duplica la capacitat de producció de la seva filial sueca, Bioglan. I aquest 2025 ha complert la seva primera dècada a borsa, des de la integració amb l'antiga Natraceutical. El parquet , que els ha fet tenir avui uns 6.000 accionistes, ha estat una experiència positiva, segons el seu conseller delegat, Ignasi Biosca, representant de la tercera generació propietària de la companyia, que rep l'Empreses a la seva planta de Sant Joan Despí, on produeixen anestèsics d'alta precisió per al mercat japonès. El fet és que la borsa, afegeix, ha estat una via per reforçar l'aposta del grup per la innovació, sobretot la tecnològica, i també per impulsar el seu gir del medicament tradicional d'origen químic al biotecnològic, que dona més marge, davant dels fàrmacs amb recepta, que després d'anys de pressió pública per rebaixar-ne els preus costen més de produir que el preu al qual es venen, denuncia.

Si ho hagués de fer avui, sortiria a borsa?

— Sí. Per a una empresa familiar catalana, el salt va ser gros, però la família està contenta d'haver-lo fet. L'avantatge més clar és que separes molt l'espai de la família del projecte empresarial i, per tant, independitzes molt les dues dimensions.

Té més avantatges que inconvenients?

— Sí. Hi ha un esglaó que has de saltar al principi perquè has de complir tota una sèrie de requeriments; però una vegada fet, el projecte empresarial és més transparent. I si vols accedir a fons pots fer-ho; amb una ampliació de capital de forma neta i transparent, segueixes tenint la capacitat d'aixecar deute i, fins i tot, diria que és més fàcil, perquè els bancs veuen de forma més transparent el projecte perquè et coneixen més. I el projecte és més clar i més obert a tots els equips, als clients. Crec que els avantatges compensen.

Quina és la conclusió?

— Animo les empreses familiars catalanes de certa mida a plantejar-se sortir al mercat. No és la millor manera de tenir millor valoració –Reig Jofre val més que el que valen les accions al mercat avui–, però al cotitzar no busquem maximitzar el valor. Si busquéssim això aniríem al capital risc o els private equity. El que volem és donar la màxima vida al projecte, i la forma de fer-ho és tenir una governança molt professionalitzada. Els mercats t'hi obliguen. Si el que volem és que aquest agent econòmic, que genera treball, exportacions, que paga impostos, pervisqui, sortint a borsa allunyes els riscos i ingerències de la relació entre la família i l'empresa.

La família té ara un 63% del capital i venia de més del 70%. Reduirà més la participació?

— Es va rebaixar per dues coses. Primer perquè hi va haver oportunitats de creixement emetent accions noves, amb socis que creuen en el projecte i que volen acompanyar la família en aquest viatge. Hi ha un altre avantatge: la família va creixent i acaba debatent-se si vendre-la o continuar, i cada vegada està repartida entre més parents i, per tant, és més difícil de controlar. La borsa permet treballar al món dels grisos. La família Reig té el control de facto, però no és "O venem l'empresa de l'avi o ens hi quedem enganxats", i si algú vol sortir-ne o entrar-hi és més fàcil. La família manté el control i la visió a llarg termini. I es combina amb la visió a curt termini dels mercats. En tot cas, és bo que en una companyia com la nostra, que encara és una empresa petita, hi hagi un accionista de control, un nucli fort i estable. Seria perillós que la família baixés del 51%.

A més, hi ha dos accionistes importants més...

— Sí, Kazaharra Corporación Empresarial, amb el 10%, i la família Ybarra Careaga, amb un 6%. Aquests dos són inversors que creuen en el projecte, en la indústria, en el mercat, i també tenen aquesta visió a llarg termini, encara que segurament no tant com la família. Però sí que volen apostar per un projecte on no tenen la necessitat imperiosa d'entrar o sortir.

Es diu que les farmacèutiques autòctones han deixat de banda la recerca.

La capacitat d'apostar de veritat per la recerca en nous tractaments està en mans de molt poques companyies farmacèutiques molt grans a nivell mundial. Les autòctones d'alguna forma hem d'anar convivint en aquest món entre el producte més de farmàcia, més OTC, més orientat a la salut que a la malaltia, i amb una certa innovació que no és radical, és a dir, la de treure un nou fàrmac que curi una malaltia. I hem d'apostar per la innovació incremental, anar millorant la forma de dosificar o de donar algun tipus de tractament. La gran majoria de la indústria farmacèutica catalana està intentant fer aquesta innovació incremental.

I el seu model, quin és?

— Sempre hem tingut un compromís amb la innovació, però en dues dimensions. Una és la més clàssica, la innovació del producte, que no sempre és fàcil. L'altra és la innovació tecnològica, com la que fem amb injectables a la planta de Sant Joan Despí. Es tracta de ser innovador amb les tecnologies necessàries perquè les companyies, les petites start-ups innovadores de l'ecosistema català o les grans multinacionals, es puguin recolzar en aquesta especialització tecnològica que nosaltres tenim. Es tracta de tenir aquesta tecnologia puntera per donar serveis i seguir els elements de la teràpia farmacològica i de la medicina, com va avançant, però des d'una perspectiva tecnològica, acompanyant les necessitats que aquestes companyies tenen. Aquest és el nostre model. D'aquí deu anys volem ser reconeguts, i si podem ser diferencials per la banda del producte, també, però sobretot pensem que tenim molt d'espai en aquesta part tecnològica.

Vostè ha estat molt crític amb el projecte de llei del medicament. Per què?

— S'estan acostant posicions. De totes maneres, amb la covid es va veure que disposar d'un teixit industrial local és molt important. Una empresa l'hem d'entendre com un agent econòmic que crea riquesa al territori, als treballadors, als proveïdors, però també crea riquesa a la societat. Vam fer que les nostres instal·lacions estiguessin preparades per poder fabricar vacunes per a la covid i això ens va permetre tenir autonomia estratègica, no dependre de tercers països. Conclusió? Tenir una indústria farmacèutica al territori, a Catalunya, Espanya i Europa, és una sort però també un privilegi, perquè hi ha molts països del món que no en tenen i que depenen al 100% de tercers països. Veiem el que està fent Donald Trump per atreure indústria. Primer perquè crea llocs de treball al territori i tot un ecosistema amb un teixit ampli de proveïdors, i segona perquè dona una autonomia estratègica que és valorada, com hem vist amb la covid. Tenir aquesta autonomia és quasi un tema de defensa.

Però com afectaria la llei?

— Quan es planteja com una norma amb uns mecanismes que busquen un objectiu últim, que està bé –augmentar el nivell de competència per ajustar els preus dels medicaments–, però quan per fer-ho es busca el millor postor a nivell mundial que ofereixi un medicament més barat, això va en contra de tenir un teixit industrial aquí. Per això, per tenir les 350 persones que treballen en aquesta planta de Sant Joan Despí, hem de tenir una producció continuada. Potser apujarem la producció un semestre, però el següent l'haurem de baixar perquè potser el proveïdor serà un xinès o un indi. En un context en què tenim la problemàtica de l'administració dels EUA, que vol apostar per la producció local dels medicaments, els subministradors xinesos i indis voldran vendre aquí.

¿Vol dir que la política aranzelària dels EUA, encara que no tingui impacte directe, en pot tenir d'indirecte?

— La política d'aranzels de l'administració Trump pot fer que els fabricants asiàtics, sobretot xinesos i indis, aprofitin lleis com l'espanyola per trobar un espai per entrar i col.locar-hi tot el que no podran vendre als Estats Units. És una cosa que estarà molt bé per estalviar uns cèntims, però que es carregaria tot el teixit industrial i l'autonomia estratègica. Crec que la norma va en direcció contrària del que hem d'aconseguir fer com a país, que és primer tenir una indústria al més forta possible i després tenir mecanismes perquè els preus es vagin ajustant.

I l'impacte, quin seria?

— Com que tindran sobreestoc, podran portar producte molt barat, provocar el tancament de la producció local, fer-nos dependents d'ells i fixar el preu. Això és una altra cosa que ha passat molt els últims 20 anys. Hi havia una indústria farmacèutica innovadora i després en va créixer una de genèrics, s'incentivava la competència i baixaven els preus. Les lleis eren totes per poder abaixar el preu. Després d'aquests anys, hi ha alguns medicaments que tenen marge, però en molts el preu va baixar a nivells de l'any 2000 o 2001, i han passat 25 anys i inflació, i les exigències regulatòries no han parat de pujar. Per això, avui hi ha molts medicaments que costen més de fer que el preu que tenen, fixat per l'administració, com passa amb els de recepta. Cal una llei nova que permeti que medicaments massa barats puguin pujar de preu. Hi ha medicament que curen amb un preu de 2 o 3 euros, i els que comprem directament de la prestatgeria costen 15 o 20 euros. N'hi ha que s'han quedat a un preu massa baix, i s'han de poder ajustar, perquè si no, a la llarga, no es podran produir i s'hauran de fabricar fora.

I això ha fet que hi hagi empreses que han deixat de produir determinats medicaments?

— Els productors d'aquí es van retirant de fer medicaments que tenen el preu massa baix i es va perdent l'autonomia estratègica. La Comissió Europea ha fet un reglament per identificar els que són crítics i assegurar-nos diversos proveïdors i que en tindrem si hi ha una sobredemanda mundial. No tenim en compte la globalització, i cada vegada hi ha més països que tenen accés als nous tractaments. Un exemple és un antibiòtic, un tipus de medicament al qual tothom vol tenir accés. I, per aquestes polítiques, aquest medicament que cura infeccions per les quals fa uns anys mories, ha acabat venent-se a 2 euros. Tenir aquests medicaments tan crítics a 2 euros és posar en risc tota la cadena de subministrament. Hi ha determinats medicaments que els hem anat abandonant pel preu massa baix. Realment, el preu que està fixat per l'administració és més baix que el cost de produir-los aquí.

Preveuen augmentar la participació que tenen a Lean Bio, que ara és del 24%?

— Hem d'aprofitar aquestes instal·lacions i també el know-how i els estàndards de qualitat que tenim per fer medicaments que després hem de vendre per menys d'un euro, i posar-los en valor. Hem anat traient productes de poc marge i posant-ne de més marge. Estem evolucionant dels productes de base química, que és el que ha sigut tota la teràpia farmacològica del segle XX, cap als de base biotecnològica, de més valor afegit. Ara a Reig Jofre estem migrant cap a aquesta aposta tecnològica amb productes més complexos i de més valor afegit. Quan els productes són de base química, Reig Jofre sempre ha comprat aquesta base a fora, perquè mai ha estat en la indústria química, la que fabrica els principis actius. En canvi, en el món de la biotecnologia, pensem que en aquest acompanyament tecnològic, en aquesta àrea d'especialització i innovació tecnològica, sí que estem en disposició de fer la integració vertical tecnològicament en el món de la biotecnologia i, per tant, de poder produir els principis actius. Com que nosaltres no teníem el know-how, vam decidir avançar de bracet de Lean Bio, de qui ja érem socis. Hi teníem una participació petita perquè comencessin, i nosaltres els finançàvem una planta de productes biotecnològics a Sant Quirze del Vallès. A la llarga, l'objectiu és que el producte, el principi actiu de base biotecnològica, es pugui fer a Sant Quirze del Vallès i després es pugui portar aquí a Sant Joan Despí, d'on surti el vial acabat. Està previst que es pugui fer a partir del 2026 o 2027.

Quin és el rol de la internacionalització a Reig Jofre?

— No treballem per al mercat ni català ni espanyol ni europeu. Per a nosaltres Espanya és un mercat més. Tenim presència directa en vuit països. Els de més pes són Suècia i França, a més d'Espanya. Aquest any hem obert Txèquia. A més, hi ha 70 països on no arribem directament i busquem distribuïdors o socis. La visió és ser una companyia cada vegada més europea, ni catalana ni espanyola, amb més presència europea. Hi ha dos mercats importants en els quals no tenim encara presència, Itàlia i Alemanya. Anem estudiant alternatives.

Acaben de duplicar la producció a la seva filial sueca, Bioglan.

— Sí, és una planta a la ciutat de Malmö on es fan productes farmacèutics semisòlids, cremes i gels semisòlids farmacèutics. Es troba en una zona important en activitats de ciències de la vida, i a prop de Copenhaguen. És un punt molt dinàmic del nord d'Europa i del sud de Suècia.