Als països nòrdics creixen les alternatives ètiques a les xarxes socials dels gegants tecnològics
Les noves plataformes prometen ser més locals, sense ser addictives, i no vendre les dades privades dels usuaris
CopenhaguenImagineu un món digital on les xarxes socials fossin plataformes que no servissin per recopilar les dades privades dels usuaris, ni intentessin captar l’atenció dels internautes el màxim del temps possible perquè no abandonin l’aplicació. Imagineu unes xarxes socials que realment servissin per unir la gent en el món virtual i físic, i facilitessin un diàleg marcat per la democràcia i la decència a internet.
Amb aquesta premissa, els germans danesos Tue i Jakob Oxenvad han creat una noxa xarxa social que busca fer-se un forat entre el domini aclaparador dels gegants tecnològics nord-americans amb les xarxes socials. Però per molt que l’objectiu dels Oxenvald sembli una fita impossible d’aconseguir, tampoc estan sols, ja que des dels països escandinaus estan sorgint noves plataformes que prometen ser una alternativa ètica i democràticament responsable a Facebook, X, Instagram i TikTok.
La nova xarxa social danesa s’anomena Meningspunktet (Punt de vista), i el compromís dels seus creadors és fomentar el diàleg entre les comunitats locals. Aquí no hi tenen cabuda els usuaris falsos, els exèrcits de trols, ni tampoc els continguts generats, no per altres usuaris, sinó per la intel·ligència artificial. Per obrir-se un perfil a aquesta xarxa social s’ha de fer servir l’equivalent a un DNI digital danès, d’aquesta manera s’eviten els perfils falsos o anònims. Els usuaris han d’establir quin és el seu municipi, i a partir d’aquí poden connectar amb altres ciutadans, associacions o empreses, negocis i polítics locals. A més, els usuaris només trobaran continguts i anuncis d’altres usuaris, organitzacions o empreses amb qui volen interactuar.
Una altra diferència és que a Meningspunktet les dades dels usuaris no es recopilen amb finalitats comercials ni per mostrar anuncis. De la mateixa manera, els centres de dades que emmagatzemen aquestes dades estan localitzats dins del territori danès gràcies a un superordinador recentment inaugurat a la Universitat Politècnica de Dinamarca (DTU) que permet que les empreses i institucions públiques deixin de dependre de les grans companyies tecnològiques estrangeres per guardar les seves dades.
Segons explicava el cofundador Tue Oxenvad, Meningspunktet té com a objectiu combatre el soroll, la mala maror i la manipulació que regnen avui a les xarxes socials: “Volem fer una cosa marcadament diferent del que hi ha ara. A Meningspunktet ens centrem en el benestar digital, els drets dels ciutadans i en proporcionar als usuaris eines per navegar per la conversa democràtica, donant-los control sobre les seves dades i el contingut que troben” deia.
Tallar la dependència amb els gegants tecnològics
En els últims anys han sorgit diverses xarxes socials alternatives que han tingut més o menys èxit. Però d'ençà que els magnats tecnològics nord-americans es van alinear amb l’administració de Donald Trump, això ha obert la porta a la creació de noves xarxes socials ètiques. Als països nòrdics, aquestes alternatives s’han agrupat a la xarxa Nordic Media Lab, una comunitat empresarial compromesa amb la “tecnologia democràtica” basada en els valors nòrdics de la “il·lustració, la confiança i la cohesió social”. Un dels exemples d’èxit és el servei de missatgeria Oase, que es reafirma com “una alternativa no addictiva a WhatsApp”, ja que no té cookies ni fa seguiment de l'activitat dels usuaris.
Una altra iniciativa digital que ha sorgit a Noruega és la xarxa social Hudd, que avui compta amb 120.000 usuaris. Aquesta plataforma comparteix una visió semblant a la xarxa social danesa, pel fet que promet servir com a ajuda per estrènyer els vincles entre la comunitat local. A Hudd tampoc hi ha algoritmes obscurs ni anuncis indiscriminats, un fet que, segons explicava el cap de comunicació, Jonas Floberg Åkre, ha aconseguit atraure antics usuaris de Facebook. Tot i això, “també ens hem trobat amb l’escepticisme per part d’experts tecnològics i assessors”, reconeixia Åkre. “La crítica habitual és que Hudd no arribarà a res perquè és impossible competir amb Meta. Però obliden que els gegants tecnològics són globals i completament indiferents a la vida quotidiana de les persones. Nosaltres som locals i treballem estretament amb els municipis, les associacions, les petites i mitjanes empreses i mantenint els valors de la democràcia noruega” defensava Åkre.
La dependència dels ciutadans de les empreses dels gegants tecnològics és un tema que també preocupa el govern de Dinamarca. Segons la ministra de digitalització, Caroline Stage, “ningú s’hauria de sentir obligat a utilitzar els serveis digitals dels gegants tecnològics per formar part d’una comunitat o per funcionar a la societat”, deia. Un comitè d’experts alertava en un informe per al ministeri que “no és que s’hagin de deixar d’usar solucions digitals, al contrari, com a societat hem de recuperar el control de la nostra infraestructura digital creant alternatives a les plataformes que existeixen avui”. Un primer pas l’han fet les dues ciutats més grans del país, Copenhaguen i Aarhus, que han deixat d’usar els serveis de Microsoft a l’administració pública. Des dels consistoris van calcular que els augments anuals del preu dels serveis equivalien a la contractació de 200 infermers, uns diners que ja no aniran a parar als gegants tecnològics.
