Prosecco i flux transfronterer de dades

SydneyEn el primer viatge després de les eleccions, Don Farrell, ministre australià de Comerç del reelegit govern Albanese, s’ha trobat a París amb el comissari europeu de Comerç, Maroš Šefčovič. La visita, precedida de dues reunions en línia, ha servit perquè prenguin el pols a un tractat de lliure comerç entre Austràlia i la Unió Europea que està en negociació des del 2018, sense comprometre’s, però, a cap data formal d’inici de la negociació.

“És una oportunitat incomparable d’assegurar-se l’accés al mercat únic més gran del món alhora que aprofundim la relació amb un soci econòmic cabdal”, ha remarcat Farrell després de la trobada en el marc de la cimera de l'OCDE, en què el govern australià ha reforçat la seva voluntat d’acord a condició que Brussel·les garanteixi un accés “rellevant” dels productes agroalimentaris al mercat comunitari.

“[El 2023] El pacte estava fet –recorda Bruce Wilson, director del Centre d’Excel·lència de la Unió Europea a l’RMIT–. Va ser el mateix ministre qui va capitular en l'últim minut”. La proposta de la UE –que per exemple fixava una quota d’importació de carn més baixa que la de Nova Zelanda, de 3.333 tones anuals, i hauria significat un 0,3% del total de les importacions agroalimentàries– va ser insuficient per als australians.

Ara, però, Austràlia i la UE exploren un acord en un clima marcat pels aranzels dels Estats Units, així com l’interès d’una “cooperació estructurada”, en paraules del comissari Šefčovič, amb les divuit nacions del Pacífic i l’Índic que formen l’Associació del Trans-Pacífic, un club d’estats del qual Austràlia ostenta la presidència.

Les dues parts ho reconeixen: "Ara és el moment per estrènyer la nostra associació econòmica i estem treballant en les qüestions pendents per tancar l’acord”, deia Farrell des de París en una referència a Brussel·les perquè revisi les quotes quan sembla que els negociadors australians veuen com a “resoluble” les demandes europees sobres les DO.

Recentment, el govern laborista ha ampliat la seva majoria parlamentària i ha aconseguit escons considerats rurals de mans de l’oposició. Per al professor Wilson “que els partits conservadors es trobin en plena pugna, ho fa més fàcil per rebutjar les demandes del lobi de l’agricultura”, però reconeix que “per als europeus el bloqueig serà l’impost sobre els cotxes de luxe i per als australians l’agricultura”.

Alhora, les principals patronals de sectors com el turisme, el transport, l’educació terciària o la mineria van publicar a principis d’aquest mes un comunicat en favor d’eliminar les barreres comercials. “La Unió Europea és el gran forat –remarca Jane Drake-Brockman, directora executiva de l’Australian Services Roundtable, cosignants del manifest–. Per a mi l’accés al sector serveis és més important que l’accés al mercat comú”.

Drake-Brockman –que als noranta va negociar amb la UE que els vinicultors australians no etiquetarien el vi espumós com a xampany durant la seva etapa al ministeri de Comerç–, ressalta que “el sector serveis està frustrat de ser l’ostatge d’un sector que sempre s’ha considerat més important en el debat polític, però que no ho és si mirem les dades econòmiques”.

Segons la Unió Europea, Austràlia era el 20è soci comercial del club comunitari, comptant amb superàvits econòmics de més de gairebé 27.000 milions d’euros en sectors com els minerals, equipament del transport i maquinària o el sector químic. Per a Austràlia, la UE és el tercer soci comercial, després de la Xina i el Japó, amb un valor global de 49.400 milions només l’any passat.

El sector serveis

“Els guanys significatius seran per a les companyies del sector serveis”, remarca Wilson, que també assegura que el tractat de lliure comerç podria canviar les polítiques de mobilitat de persones, el comerç en línia o l’intercanvi de dades en un sector, el dels serveis digitals, en què Europa és líder mundial. Segons l’OMC, l’any passat el continent va ser responsable de la meitat de les exportacions globals, xifrades en 4,6 bilions de dòlars americans.

“El sector serveis és realment important a Austràlia perquè té petita i mitjana empresa –subratlla Drake-Brockman–. També són importants les empreses emergents i el sector tecnològic. És el sector que lidera la transformació digital, la transformació verda, l’energia i els serveis miners”. Aquests últims donen feina a més d’un 80% dels treballadors australians, mentre que l’agricultura suposa menys del 2%.

Tot i això, la pressió sobre el ministre Farrell no disminueix. En les últimes negociacions la UE va presentar a Austràlia una llista de 170 noms de menjar i 236 de begudes protegits per una DO que van xocar amb l’oposició frontal dels productors. Per exemple, el formatge feta o el Prosecco, que Itàlia busca convertir en DO i que prohibiria que els vinicultors locals n’utilitzessin el nom, tot i que sigui una varietat de raïm.

El febrer passat la directora general del Comerç i la Seguretat Econòmica, María Martín-Prat, va visitar Canberra i Sidney. Drake-Brockman va participar com a representant i suggereix que hi havia una posició “positiva i constructiva” dels europeus: “Els negociadors et diran que això va de l’accés de la carn de xai, o dels ous, el formatge, el que sigui... però això no és com ho veig jo. Per mi les línies vermelles són el Prosecco i el flux transfronterer de dades”.