Crisi al Royal Mail: els vidus o vídues ja no tenen qui els escrigui cartes de condol

LondresDe vegades, llançar una carta a una bústia pot ser com llançar-la a un forat negre. Fa uns dies, Jason Bevan, un jubilat de vuitanta anys amb residència al poblet de Lidney, gairebé 200 quilòmetres a l'oest de Londres, es lamentava en la secció de cartes al director del Daily Telegraph sobre la manca de fiabilitat del Royal Mail, l'icònic servei de correus britànic. La seva dona, amb qui havia estat casat cinquanta-vuit anys, va morir al gener i l'home explicava: "Vaig rebre moltes targetes de condol i n'esperava més després d'un anunci a la premsa local. Tanmateix, no vaig rebre cap correu en tota la setmana".

Estranyat, l'hi va comentar al carter local. I uns dies després, aquest li va lliurar 13 targetes més de condol que, amb segells de segona classe, havien quedat al dipòsit de la zona a l'espera de ser repartides. "Ja no podem confiar que el Royal Mail faci la seva tasca", acabava Bevan la seva queixa.

No és un cas aïllat. El motiu de l'acumulació i del retard en el lliurament és, segons els treballadors del servei, cada cop més comú: el correu de segona classe es reté fins que hi ha una quantitat suficient de cartes de primera classe per justificar-ne el lliurament des dels grans centres de distribució regionals a les oficines locals dels comtats. Un segell de primera classe per a una carta ordinària costa 1,80 lliures (2,07 euros); un de segona classe, 91 penics (1,04 euros).

L'amo del Royal Mail, el multimilionari txec Daniel Kretinsky –propietari del 50% de Caprabo, entre molts altres negocis–, deia la setmana passada, davant de la comissió del Parlament que ha abordat la crisi del servei, que "si vols enviar una carta [amb segell de primera classe] de Brighton a les Terres Altes d'Escòcia, s'ha de lliurar l'endemà per 1,80 lliures. I no és una feina fàcil". La distància és, aproximadament, d'uns mil quilòmetres.

Rosari de crítiques

Un servei similar a Itàlia costa 5,60 euros. I a Espanya, entre 7 i 15, si es vol garantir que arribi a destí en 24 hores. Malgrat tot, Kretinsky defensava la tasca del Royal Mail. Però no té fàcil incrementar el preu del servei a causa de les condicions de compra i de la regulació del govern sobre correus. La segona classe està regulada. I, així i tot, s'ha encarit un 74% des del 2013, moment de la privatització. El preu dels segells de primera classe –no regulada– ha augmentat un 183% des d'aleshores, molt per sobre d'una inflació acumulada del 40%.

El fet és que des de principis d'any la premsa de les illes va plena d'històries com la de Jason Bevan. I hi ha un relat comú que aquest mateix corresponsal ha experimentat tan recentment com la setmana passada. Durant dies i dies, no hi ha correu. I, de sobte, arriben tot de cop set o vuit cartes.

David Pearson, un empresari jubilat de setanta anys i natural de Haworth, a West Yorkshire –llar de les germanes Bronte–, explicava al Daily Mail a finals de febrer que va perdre el primer enviament d'una multa de trànsit. Mesos després el que sí que li va arribar va ser l'avís d'accions judicials i d'embargament del compte bancari per no haver pagat en el termini legal establert. Hi va haver de posar remei amb urgència.

Durant els dies previs a Nadal, la crisi al Royal Mail va tenir especial incidència a Derry, a Irlanda del Nord. Les postals de felicitació de festes i, més greu encara, cites hospitalàries van experimentar greus retards. El Sindicat de Treballadors de la Comunicació (CWU, per les sigles en anglès) va informar el 7 de gener que 40 empleats eventuals de la companyia hi van ser traslladats des d'Anglaterra per ajudar a eliminar l'endarreriment al dipòsit local. Però no se'n van sortir a causa d'un problema, denunciava el sindicat, "d'anys de manca d'inversió i instal·lacions incapaces de gestionar grans volums de paquets". Derry va ser la punta de l'iceberg. En total, a tot el país, setze milions de cartes van arribar a misses dites.

De Birmingham a Newcastle

I divendres passat, The Sun publicava una llista dels trenta districtes postals on la crisi ha impactat més, que són en ciutats com Birmingham o Newcastle. La llista, que s'escampa per les quatre nacions del Regne Unit, no era cap invenció dels sindicats. Era l'admissió de la mateixa companyia que, en un comunicat, atribuïa els retards a causes com ara "alts nivells d'absència per malaltia, manca de recursos o altres factors locals," com el mal temps.

Entre l’abril del 2025 i el gener del 2026, els primers vuit mesos des que Kretinsky va adquirir el control total del Royal Mail, només el 74,9% del correu de primera classe es va lliurar dins del termini, quan l'objectiu del servei era arribar al 93%. Aquest va ser el motiu de la seva compareixença al Parlament. I també que l'organisme que vetlla per la fiabilitat del repartiment postal multés l'empresa amb 21 milions de lliures.

Els càlculs de ses senyories apunten que la diferència entre objectius i realitat equival a uns 126 milions de cartes de primera classe que van arribar tard l’any passat. I si no s'hi fa res, i amb gairebé el 10% de les cartes de segona classe també afectades pels retards, entre 219 i 220 milions de cartes arribaran tard o molt tard aquest any.

Kretinsky va haver d'admetre davant dels diputats que el Royal Mail "no està complint les seves promeses". Malgrat això, va negar "cap deteriorament del servei" i també l'acusació que la companyia prioritza el lliurament de paquets, més rendibles, que no pas les cartes.

El Royal Mail, privatitzat el 2013 amb la sortida a borsa, arrossega pèrdues (348 milions el 2023-24, l'últim any fiscal del qual hi ha dades) i veu com el volum de cartes s’enfonsa. Dels 20.000 milions del 2004-05 als 6.600 milions del 2025 i als 5.600 previstos per a aquest any. Els paquets creixen fins als 3.900 milions, però això no s'ha traduït encara en rendibilitat. Tot plegat en un context de competència creixent de FedEx, DHL, Evri, DPD o Amazon, cosa que ha fet caure la quota de mercat de paquets del 45% (2014-15) al 35% (2023-24).

A l'horitzó del Royal Mail s'albiren canvis laborals i una reducció de la plantilla, malgrat les limitacions temporals derivades del control total de l'EP Group de Křetínský. Amb molta probabilitat el negoci de les cartes continuarà en declivi i pot acabar esdevenint residual. Un servei fundat el 1516 per Enric VIII, aleshores per a ús exclusiu de la cort, i que es va obri al públic general el 1635, viu un moment incert de canvi en el model de negoci.