Hem de patir perquè la borsa caigui?

Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.

Durant els últims dies, tot i les caigudes generalitzades, alguns missatges optimistes de Donald Trump havien ajudat a contenir la tensió, fins i tot amb petits repunts a la borsa i una certa calma al petroli. Però aquesta aparent tranquil·litat era fràgil. De fet, hem arribat a veure moviments de fins al 30% en el cru en una sola jornada. Ara, però, el mercat sembla haver deixat de creure’s aquest relat. Tot i que Trump insisteix que la guerra està “guanyada”, la realitat és que el conflicte no fa pinta d’acabar-se aviat. I això és precisament el que ara penalitzen les borses.

La caiguda ja no respon només a la por inicial, sinó també a les conseqüències econòmiques d’un conflicte més llarg del previst. Sobretot, per l’encariment del petroli, un factor clau per al creixement, la inflació i els marges empresarials.

Cal entrar en pànic? Clarament, no. Quan el mercat gira a la baixa, gairebé tothom hi perd diners. Forma part del joc. En aquests moments, el més important és mantenir la calma i tenir paciència. El fet és que la borsa no es mou tant pel que passa com pel que creu que passarà. I ara el problema és clar: el mercat va infravalorar la capacitat de resposta de l’Iran i la possibilitat que el conflicte s’allargués molt més del previst.

I, com sempre, cal mirar-ho amb perspectiva: quan mirem el gràfic de la borsa d’aquí a 3 anys, la caiguda actual ens semblarà una ximpleria a llarg termini. Paciència i no us deixeu portar per impulsos.