La 'start-up' sorgida de la covid que entusiasma els més grans
Bleta permet trencar la bretxa digital en el cas de les persones sènior
Tot va començar amb la solidaritat i la implicació d'uns joves durant la pandèmia de la covid-19, l'any 2020. Demanaven a la gent que donés tauletes per recondicionar-les perquè les persones grans internes en hospitals o a residències es poguessin comunicar amb les seves famílies, que no els podien anar a veure per les restriccions en la mobilitat. De fet, més d'un es va poder acomiadar de la família gràcies a aquests dispositius.
Un grup de joves va començar a recollir tauletes i a recondicionar-les per aquest ús. Però van notar que estaven poc entrenades en l'ús de la tecnologia i que, per tant, se'ls feia molt difícil utilitzar-les. El primer pas va ser crear una aplicació amb les icones molt més grans i una interfície més intuïtiva. Va ser el naixement de Bleta, una start-up que ja porta un important recorregut. Els seus fundadors són Isabel García Baños, actual consellera delegada, Gerard Pinar Baillés, cap operatiu, i Adrià Roca Gervilla, responsable tecnològic.
A diferència d'altres empreses emergents similars, en aquest cas hi ha un model clar de negoci. D'una banda, la venda de tauletes adaptades amb l'aplicació de Bleta. De l'altra, malgrat que l'aplicació –vàlida tant per a tauletes com per a mòbils–, és gratuïta, permet una subscripció per part dels familiars. A canvi d'una quota de cinc euros mensuals poden tenir la informació sobre la persona gran en qüestió: la localització, si la tauleta o el mòbil tenen bateria, i altres. A més, es pot adaptar perquè quan el familiar es vol comunicar amb l'avi o l'àvia s'obri un missatge o una videoconferència immediatament, sense que l'usuari hagi de fer els passos de buscar l'aplicació concreta, mirar si té un missatge o no, etc.
Però, a més, els promotors d'aquesta empresa han trobat una tercera via de negoci: els ajuntaments. Cada cop hi ha més consistoris que volen contactar amb la gent gran del municipi, informar-los de les novetats, de l'agenda cultural, del programa de festes i d'altres aspectes de la vida local. Bleta pot adaptar la seva aplicació a cada municipi perquè des de l'ajuntament puguin transmetre tota la informació rellevant als habitants de més edat, els sèniors.
De moment, ja hi ha onze ajuntaments catalans que han contractat aquest servei, a més del Comú d'Encamp, al Principat d'Andorra. Ajuntaments com Cassà de la Selva, Begues, Vidreres i Cabrera de Mar ja disposen del servei i algun altre de més gran està fent les proves. En funció dels serveis contractats i el nombre d'usuaris, els municipis poden arribar a pagar a Bleta entre 2.400 i 15.000 euros. Però l'aplicació com a tal –sense incloure els serveis municipals– ja s'utilitza a l'estranger, i està traduïda a una quinzena d'idiomes, explica Gerard Pinar Baillés, director operatiu i cofundador de Bleta.
La companyia, en la qual treballen sis persones, ja ha assolit una facturació anual de 300.000 euros i per aquest exercici espera arribar als 500.000. Fins ara la companyia ha fet dues rondes d'inversió amb participació d'actors clau de l'ecosistema, com First Drop, Ona Capital, Altura Capital i diversos business angels, així com capital públic, a través d'Enisa. El 2025, Bleta va tancar amb èxit una ronda de finançament de 500.000 euros.
Gerard Pinar té clar que el model de negoci pot funcionar. Amb tres vies de monetització –la venda de tauletes, la subscripció de les famílies i els acords amb els municipis– explica que "amb 40 ajuntaments arribaríem al punt d'equilibri". A més, veu altres possibilitats de negoci perquè hi ha moltes empreses i institucions que volen acabar amb la bretxa digital. Per exemple, explica, hi ha bancs o asseguradores interessades en aquesta aplicació perquè el podrien adaptar als seus negocis.
Per als fundadors de la companyia, Bleta "no és una aplicació més, sinó una capa d’accessibilitat que tradueix la comunicació institucional a un format usable per a qui no domina la tecnologia". I de cara als ajuntaments com a possibles clients, expliquen que "en un moment en què cada cop més tràmits són exclusivament digitals, la pregunta és clara: l’administració es pot digitalitzar sense deixar enrere una part creixent de la ciutadania?".
200.000 descàrregues
De moment, l'aplicació ja ha registrat prop de 200.000 descàrregues en 27 països i la comercialització abasta 9 mercats europeus amb més de 2.000 dispositius adaptats venuts.
