Quant es beneficiaran les petrolieres americanes de la guerra de l'Iran?

“Els mercats fan el que fan els mercats”. Així va il·lustrar Chris Wright una sala de ball plena a vessar de petroliers a Houston el passat 23 de març. El secretari d'Energia dels Estats Units va ser l'orador inaugural de la CERA Week, un esdeveniment clau del sector, on va marcar un to optimista. Pot ser que la guerra estigui en ple apogeu i els mercats petroliers fluctuïn, però a la capital nord-americana del petroli d'esquist (que s'extreu amb fracking), es viuen temps de bonança.

Al capdavall, a Texas, un preu del petroli de 100 dòlars sol ser motiu de celebració. La consultora Rystad estima que si els preus es mantenen en aquest nivell durant l'any, les petrolieres nord-americanes obtindran guanys extraordinaris de més de 60.000 milions de dòlars. Els venedors de gas natural liquat (GNL) també se'n beneficiaran considerablement, ja que el tancament de la companyia energètica nacional de Qatar deixa inaccessible gairebé una cinquena part del subministrament mundial, possiblement durant mesos. El preu de les accions de Venture Global, una empresa nord-americana de GNL, s'ha duplicat l'últim mes. L'ambient a la seva festa de la CERA Week va ser de gran eufòria.

Per a Wright, antic cap d'una empresa de gas d'esquist, semblava que hi havia poc a criticar de la guerra. "Els preus encara no han pujat prou per provocar una destrucció significativa de la demanda", però sí perquè els productors comencin a augmentar l'oferta, va declarar. Tot i això, hi ha motius per a la cautela en tres aspectes.

En primer lloc, hi ha la incertesa sobre la durada de la guerra. Sembla que el president Donald Trump està buscant una sortida al conflicte, encara que aquest podria prolongar-se durant mesos, especialment si l'Iran manté bloquejat l'estret d'Ormuz. A la CERA Week, Jim Mattis, general retirat que va ser secretari de Defensa durant el primer mandat de Trump, va descriure detalladament com l'Iran podria mantenir el seu control sobre la ruta marítima. "No veig gaires bones opcions", va concloure. Així i tot, Mike Wirth, director de Chevron, va advertir que els mercats operen amb "informació escassa".

Aquesta incertesa podria impedir que les companyies d'extracció petroliera nord-americanes augmentin la producció, cosa que constitueix una segona raó per moderar l'entusiasme. Els executius del sector de l'esquist presents a la CERA Week van deixar clar que pretenen mantenir la disciplina financera; els seus inversors van perdre uns 300.000 milions de dòlars en l'anterior crisi de l'esquist i no ho han oblidat. Raoul LeBlanc, de S&P Global, sosté que es necessitaran almenys dos trimestres consecutius amb el petroli a 100 dòlars i una corba de futurs en alça per convèncer-los que augmentin la despesa de capital (actualment la corba es mou en sentit contrari).

Matthew Bernstein, de Rystad, afegeix que els preus baixos i les retallades d'inversió de l'any passat han reduït l'inventari de pous operatius que poden entrar en funcionament ràpidament. I fins i tot si les empreses extractores comencessin a invertir immediatament, es necessitarien entre tres i nou mesos perquè els volums es reflectissin en la producció, segons Fraser McKay, de Wood Mackenzie, una altra consultora.

Mercat del gas

El mercat del gas natural als Estats Units es podria mostrar encara menys sensible. Està en gran manera aïllat de les fluctuacions globals: els preus baixos persisteixen al Henry Hub –el mercat de referència als Estats Units–, fins i tot quan es disparen en altres llocs. Enrique González, de Bloomberg NEF, un grup de recerca, sosté que això fa que sigui improbable que el conflicte amb l'Iran impulsi el creixement de la producció de gas natural als Estats Units a curt i mitjà termini.

La manca de resposta de l'oferta mantindrà alts els preus mundials i els marges de benefici. Però a llarg termini també agreujarà un tercer problema: la destrucció de la demanda. Ja n'hi ha proves a l'Àsia, la regió més dependent de l'energia de l'Orient Mitjà. Fins i tot abans del conflicte, alguns van predir que la demanda mundial arribaria al punt màxim en pocs anys, a causa de l'amenaça política de la legislació climàtica i l'amenaça d'innovació de l'energia renovable barata i els vehicles elèctrics. Ara com ara, els petroliers nord-americans estan de celebració. Quan es tornin a reunir l'any que ve, l'ambient podria ser menys optimista.