El negoci dels Zippo, l’encenedor que surt en més de 2.000 pel·lícules

Apareix en pel·lícules de superherois com X-Men o Batman begins, en musicals com Hairspray i en cintes mítiques com El Padrí, Pulp fiction o Apocalypse now. Fins i tot, si t’hi fixes bé, es deixa veure a la pel·lícula d’animació WALL·E. En més de 2.000 produccions, hi ha algú que se’l treu de la butxaca, l’obre i n’allibera la flama. És un Zippo, l’encenedor metàl·lic reutilitzable i resistent al vent que amb els anys ha acabat convertit en una de les icones més reconeixibles de la cultura pop nord-americana. Però també és un gran negoci: amb seu a Pennsilvània, té prop d’un miler de treballadors, produeix uns 14 milions d’encenedors cada any i factura prop de 400 milions de dòlars anuals.

L’empresa va néixer el 1932 i, des d’aleshores, ja ha venut més de 650 milions d’encenedors. Però com s’ho ha fet un objecte tan petit per convertir-se en tot un símbol nord-americà? Com es va fer un lloc a Hollywood i a les butxaques de mig món? 

La primera espurna

La història de tot plegat comença a Bradford, una petita ciutat de Pennsilvània, a principis dels anys trenta. Allà hi vivia l’empresari George G. Blaisdell. Un dia va topar-se amb una escena que li va canviar la vida: un amic seu estava barallant-se amb un encenedor aparatós, incòmode i poc pràctic. L’artefacte tenia una virtut evident: gràcies a la seva xemeneia protectora, la flama resistia bé el vent. Però també tenia defectes: s’havia d’obrir amb dues mans, es feia malbé amb facilitat i tenia un aspecte força rudimentari.

Blaisdell va veure de seguida que allà hi havia una idea de negoci. A finals del 1932, va redissenyar aquell encenedor i el va transformar en un objecte més elegant, robust i fàcil d’utilitzar. Hi va afegir una carcassa rectangular, una tapa amb frontissa i un mecanisme que permetia obrir-lo amb una sola mà, però va mantenir el sistema que protegia la flama del vent. Havia nascut el primer Zippo. El nou encenedor va començar a vendre’s el 1933 per 1,95 dòlars, acompanyat d’una promesa que el va fer famós: la marca assegurava al client que, si no funcionava, el reparaven gratuïtament. 

L’impuls de la guerra

L’empenta definitiva, però, no va arribar als aparadors, sinó al front. Amb l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, el 1941, Zippo va deixar de fabricar encenedors per al mercat civil i va dedicar tota la producció a l’exèrcit nord-americà. En aquells anys, la companyia va substituir el llautó per l’acer i va començar a fabricar els models amb acabat negre que avui són peces de col·leccionista.

La guerra va fer la resta. Milions de soldats nord-americans van endur-se el Zippo al camp de batalla i el van convertir, gairebé sense voler, en un emblema dels Estats Units. L’encenedor era petit, robust, funcionava en condicions adverses i, a més, tenia una aparença reconeixible. Per a molts militars no era només un objecte útil, sinó també una peça personal, gairebé íntima, que els acompanyava enmig del caos.

Quan la guerra es va acabar, el 1945, Zippo va tornar al mercat civil, però ja no era una marca qualsevol. Havia deixat de ser un simple encenedor per convertir-se en un objecte carregat de relat. A partir d’aquí, l’empresa va saber explotar aquesta aura amb intel·ligència: va mantenir gairebé intacte el mecanisme original, va reforçar la idea de durabilitat amb la garantia per sempre i va començar a invertir en publicitat i en fer-lo sortir al cinema.

De Bradford a Hollywood

A la postguerra, Zippo va convertir el prestigi guanyat al front en un gran negoci. Durant els anys cinquanta i seixanta, l’encenedor es va popularitzar com a suport publicitari, la companyia en va refinar alguns detalls sense tocar-ne l’essència i la marca es va anar fent un lloc a la cultura popular, dels concerts al cinema i la televisió. Mentrestant, l’empresa va continuar en mans de la família fins i tot després de la mort del fundador, George G. Blaisdell, el 1978, i va anar ampliant el negoci: als anys noranta va comprar W.R. Case & Sons i va inaugurar un museu propi a Bradford. Ja al segle XXI, va protegir legalment la forma del seu encenedor, va diversificar productes i el 2010 va adquirir Ronson, un competidor històric.