Ciris, espardenyes i torrons: el calvari de l’Antiga Cereria Codina

Tot just entrant, a mà esquerra, una vitrina estreta amb petites espelmes amb la forma de les Tres Bessones, del Pinotxo, de l’Snoopy i del Llamp McQueen. Sobre un dels imponents mostradors de fusta i marbre, una capsa amb estampetes del papa Francesc i uns delicats rosaris. A les lleixes de darrere i repartits per cada racó de la botiga, ciris de totes les mides, formes i colors. Des del 1825, l’Antiga Cereria Codina del carrer del Bisbe, a Barcelona, es va anar convertint en un establiment imprescindible per a les persones devotes que visitaven la catedral de Barcelona, situada a pocs metres de distància.

L’agost del 2016, però, els fidels van topar amb un cartell a la porta: “Tancat per vacances”. Al setembre ja no va tornar a aixecar la persiana. El negoci s’havia tornat insostenible i, malgrat els esforços per resistir, l’establiment s’havia vist obligat a presentar concurs de creditors.

“L’origen d’aquesta situació és l’augment del lloguer del 2014, fruit de la renovació del contracte”, sentenciava aleshores Josep Maria Roig, secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics de Barcelona, en declaracions a Betevé. El tancament de l’Antiga Cereria Codina coincidia, també, amb la desaparició d’un altre negoci emblemàtic: el London Bar. “Quan, fa uns anys, van desaparèixer de manera definitiva els contractes de lloguer de renda antiga i els propietaris van poder renovar els contractes ajustant-se als preus de mercat, els tancaments d’establiments històrics van precipitar-se -contextualitza Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la UPF - Barcelona School of Management-. No van poder assumir l’augment vertiginós del preu del lloguer, especialment en zones molt cotitzades com el Gòtic, on operadors amb gran múscul financer estaven disposats a pagar preus incompatibles amb els models de negoci tradicionals”, continua.

Més enllà del lloguer, però, amb el pas dels anys al negoci se li havia afegit un nou repte. “Des de feia dècades, la demanda de ciris i articles vinculats a batejos, casaments i comunions havia anat a la baixa”, recorda Domingo. Als anys 50, l’establiment ja va abandonar la fabricació de cera, i als 80 va començar a omplir les lleixes d’imatgeria religiosa diversa, amb la voluntat de diversificar el negoci. Així i tot, la crisi econòmica del 2008 i la prohibició d’encendre ciris a l’interior de la Catedral van acabar d’esgotar l’oxigen de la cereria, regentada per la família Carrera, descendent de la família Codina.

El 2017, l’establiment va reobrir en mans de la família Mas, reconvertit en una espardenyeria i conservant-ne tots els elements patrimonials, com el taulell, el rètol exterior i el terra de rajoles arlequinades. El 2020, el confinament pel covid-19 i l’estroncament de l’arribada de turistes van fer que es plantegessin reorientar el seu model de negoci. La solució que van trobar va ser canviar la venda d’espardenyes per la de torrons. Per fer-ho es van associar amb Àngel Jubete, propietari de la marca catalana de torrons Virginias i van obrir-hi una pop-up store d’octubre a gener.