En un moment de transformació global accelerada, on la innovació tecnològica, la transició ecològica i els nous models econòmics redefineixen les relacions entre ciutadans, l’arquitectura legal que sustenta les nostres societats sovint esdevé una rèmora més que no pas una eina útil. A Catalunya creix el debat sobre la necessitat de revisar, actualitzar o, fins i tot, eliminar aquelles lleis que han quedat obsoletes o que impedeixen el desenvolupament productiu i l'aprofitament del talent. És una qüestió de racionalitat jurídica, però també de justícia social, eficiència administrativa i competitivitat econòmica.
Algunes normatives, pensades per a una economia molt diferent de l’actual, continuen condicionant negativament la realitat de milers de ciutadans i empreses. El sistema de mòduls per a autònoms, per exemple, continua vigent malgrat que els coneixements bàsics comptables ja són assolits per tothom. Aquest sistema, heretat d’un altre temps, pot afavorir pràctiques opaques, pot generar desigualtats fiscals i dificultar l’equitat tributària, a més de penalitzar la innovació i la professionalització d’aquest col·lectiu. I no reflectir l’activitat real.
Un altre cas paradigmàtic és el tractament legal dels anomenats accidents in itinere, els que es produeixen durant el trajecte entre el domicili i el lloc de feina. ¿Té sentit mantenir aquesta figura tal com està regulada avui? Tenia sentit en un moment que calia transport col·lectiu per anar als centres de treball, però avui que tots agafem el cotxe, fins i tot per anar a buscar un cafè, aquest tipus d’accident no hauria de ser considerat laboral. Cal replantejar-la per adaptar-la a les noves realitats de la societat actual.
La legislació vigent permet que les companyies elèctriques repercuteixin a les empreses consumidores totes les despeses necessàries per adaptar o ampliar la xarxa elèctrica amb l’objectiu de garantir el subministrament. Fins aquí, aquesta pràctica pot considerar-se raonable. Tanmateix, el problema sorgeix quan aquestes despeses són comptabilitzades per la companyia elèctrica com a inversió pròpia. Això genera una distorsió comptable: mentre que l’empresa consumidora registra la despesa com a cost, la distribuïdora la registra com a inversió, fet que incrementa artificialment el seu volum d’inversions i dona una imatge inflada de la seva contribució al desenvolupament de la infraestructura elèctrica. Això pot tenir implicacions importants, especialment en el context de regulacions, tarifes i ajuts públics vinculats a la inversió en xarxes.
Hi ha també situacions que posen en evidència les disfuncions del sistema. Moltes persones amb una pensió d’invalidesa parcial voldrien reincorporar-se al món laboral, si més no parcialment, però la normativa vigent sovint penalitza aquesta iniciativa. El risc de perdre la prestació frena qualsevol temptativa d’ocupar-se. És un exemple clar de com la rigidesa legislativa pot bloquejar la inclusió laboral i condemnar al marge social persones perfectament capaces d’aportar valor.
El paper de la IA
Una manera efectiva de revisar l’ordenament jurídic és a través de la tecnologia. La intel·ligència artificial pot ajudar a analitzar de manera sistemàtica grans volums de normativa per identificar contradiccions, disposicions duplicades o desfasades i propostes de simplificació. A més, la IA pot fer comparatives amb marcs legals d’altres països europeus per detectar bones pràctiques i adaptar-les al nostre context. Aquesta visió harmonitzadora amb la UE és fonamental per guanyar eficiència i seguretat jurídica en un mercat cada cop més integrat.
En aquest sentit, iniciatives com el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (Fera) prenen especial rellevància. Creat amb la voluntat de repensar el funcionament del sector públic i el marc normatiu que l’envolta, el Fera pot esdevenir un espai clau per impulsar aquesta renovació legislativa. Amb la participació d’agents socials, empreses, experts i administracions, aquest fòrum té l’oportunitat de promoure una agenda de transformació legal basada en criteris d’agilitat, sostenibilitat, innovació i eficiència.
Les empreses, víctimes i protagonistes del canvi
Per a les empreses, especialment les petites i mitjanes, el laberint normatiu actual sovint suposa un fre a la seva activitat. L’excés de regulació, les normes contradictòries i la burocràcia esgoten recursos que podrien destinar-se a la innovació, a la internacionalització o a la formació. Però les empreses que pateixen aquest entorn també poden ser protagonistes actives del canvi. Mitjançant la col·laboració público-privada, poden contribuir a detectar els punts febles del sistema normatiu i proposar solucions pràctiques que permetin avançar cap a un entorn més competitiu i alineat amb els objectius europeus.
No es tracta de desregular i prou. Tot el contrari. La seguretat jurídica és un actiu essencial per a les empreses i per al desenvolupament econòmic. Però aquesta seguretat no depèn tant de la quantitat de normes com de la seva qualitat, coherència i adaptació a la realitat. Regular en excés, fins al detall més petit, pot acabar convertint-se en un fre a la creativitat i la iniciativa.
Ara que Europa recupera pes en el tauler geopolític i busca reforçar la seva autonomia estratègica, la millor manera de preservar el nostre estat del benestar, tan preuat i alhora tan fràgil, és millorant la productivitat. I això vol dir apostar decididament per ecosistemes innovadors, per l’impuls del talent i per una normativa moderna, clara i alineada amb els reptes globals. Catalunya ha de formar part d’aquesta nova arquitectura legal europea, i per això cal valentia política, intel·ligència tècnica i una visió compartida.
Revisar i actualitzar les lleis no és només una qüestió tècnica, és una condició imprescindible per construir una economia més dinàmica, inclusiva i preparada per als reptes que venen.
