Quan l'escola tria la lliure disposició

Hi ha coses que m'agrada pensar com si fos una extraterrestre que arribés a la Terra. "Bon dia, estic fent una auditoria de la intel·ligència de la vostra espècie per veure si podeu entrar a l'Organització Galàctica de Comerç. Tinc algunes preguntes".

Una cosa que em cridaria l'atenció de la regió catalano-hispànica-europea ben segur que seria l'organització laboral, amb casos estranys per a algú que no entengués la importància del folklore. Per exemple, el festiu de Barcelona d'aquest dilluns. Tan important és la festa major que cada municipi té un dia reservat al calendari i, si resulta que cau en dissabte, doncs es passa a dilluns.

¿És rellevant que moltes empreses de Barcelona prestin serveis a tot Espanya i no puguin tancar com si res? No tant com la festa major d'una ciutat ben laica, però que du el nom d'una Mare de Déu. Les empreses ja s'organitzen.

Però tant de bo s'acabessin aquí les meves preguntes. Potser perquè soc mare, o potser perquè tinc mares i pares a la meva empresa i m'afecta particularment, però el cas és que estic sensibilitzada amb l'arbitrarietat dels dies de lliure disposició de les escoles, que és una cosa molt de conveni dels bons.

El cas és maco: ens situem en un municipi del Baix Llobregat, on molts pares dels infants treballen a Barcelona. ¿Posem el dia de lliure disposició el dilluns 26, coincidint amb el festiu de la gran ciutat? No, millor el divendres 23. Les empreses ja s'organitzen.

No patiu els que preneu aquestes decisions, perquè les empreses ja ens organitzem. Especialment les petites, que tenim recursos humans de sobres per organitzar equips i per posar ordre al nostre calendari a partir dels sants, les santes i les verges de cada municipi o comunitat. I, per descomptat, per l'arbitrarietat dels dies de lliure disposició que es diuen així per alguna cosa.

Enjoy!