L'aprenent d'una merceria que va bastir una multinacional de la moda

Al passeig de Gràcia de Barcelona, a la confluència amb el carrer d’Aragó, hi ha un dels edificis més visibles de la zona. Va ser construït l’any 1930 per l’arquitecte Joan Padró Fornaguera per convertir-se en la seu central de la puixant empresa química Anònima Cros. Molts anys després, quan aquesta empresa va canviar de seu, per l’edifici van passar diversos llogaters, com el Fashion Café –un local de restauració impulsat per diverses top models del moment– i l’empresa de telecomunicacions Amena –filial de telefonia mòbil de Retevisión– fins que el 2001 s’hi va instal·lar la multinacional de la moda Burberry. Malgrat que durant una època determinada la propietat de la subsidiària espanyola d’aquesta firma va estar en mans d’accionistes catalans, la família Mora, no es pot obviar que la figura clau de l’empresa va ser el seu fundador, el britànic Thomas Burberry.

Els primers passos els va fer com a aprenent en una merceria, la qual cosa li va permetre captar les necessitats dels clients. Amb només vint-i-un anys, i amb l’experiència acumulada, va decidir obrir el seu propi comerç, on es va proposar confeccionar roba per combatre el fred i l’aigua però que no resultés tan pesant com les que es comercialitzaven en aquella època. El negoci creixia amb el pas dels anys, però l’objectiu de trobar el teixit que abrigués i suportés la humitat no arribava, perquè va haver d’esperar fins al 1879 per trobar el Sant Grial, després d’haver estudiat detingudament la roba de la gent que treballava als camps anglesos, sovint xops.

El teixit en qüestió es deia gabardine i fàcilment podem deduir que és el que acabaria donant nom a una peça de roba que es faria molt popular. Al llarg dels anys següents els teixits impermeables de Burberry van aconseguir anar conquerint mercat, en bona part gràcies a exploradors com Fridtjof Nansen (premi Nobel de la pau del 1922), Robert Falcon Scott i Ernest Shackleton, que el van fer servir durant les seves expedicions polars. Abans d’acabar el segle, Burberry va obrir la seva primera botiga a Londres, que durant molts anys va ser el vaixell insígnia de la cadena. Cal saber que el sastre John Emary, fundador de la marca de luxe Aquascutum, també es reclamava inventor d’aquest teixit. Als anuncis de la firma Burberry de la primera dècada del segle XX es veien senyors amb barret de copa, cosa que dona una idea del públic al qual es dirigia.

Un altre pas que Burberry va fer va consistir a enviar, el 1901, mostres de la seva roba a l’exèrcit britànic, que a poc a poc l’aniria adoptant per confeccionar els seus uniformes, especialment els dels oficials. D’aquesta operació en va sorgir una peça emblemàtica de la marca anglesa, el trenchcoat, que literalment vol dir abric de trinxera. Durant la Primera Guerra Mundial el trenchcoat es va convertir en un element fonamental per a les tropes britàniques. Una peça de roba que estava dotada de tots els extres necessaris per resistir les condicions del conflicte bèl·lic. Anys més tard el cinema nord-americà va contribuir a popularitzar al món sencer aquest tipus de gavardina. Si la inspiració inicial de Burberry havia estat la roba de la gent del camp i de la classe obrera, ben aviat els productes es van convertir en símbol de les classes adinerades.

El cèlebre logotip del cavaller eqüestre va començar a aparèixer a la roba de Burberry el 1920, i més tard ho faria l’estampat escocès tan vinculat amb la marca (inspirat en un clàssic tartà d’aquell país). Un cop consolidat l’èxit local, Burberry va obrir botigues a Nova York i París, posant les bases de la futura multinacional. El 1917, quan ja havia superat els vuitanta anys, l’emprenedor va decidir jubilar-se i instal·lar-se a Abbots Court, un indret idíl·lic de la costa anglesa. Molts anys després de la seva mort, el 1955, l’empresa familiar va ser venuda al grup Great Universal Stores, curiosament una companyia de compra per catàleg. El vessant filantròpic Burberry el va enfocar a la promoció la vida sana, posant l’accent en combatre el consum de tabac i fomentant l’abstinència pel que fa a l’alcohol (era un teetotaller decidit). També va dedicar molt de temps a les activitats religioses.

Just un segle després de la mort del fundador, Burberry és avui una gran multinacional que factura més de 2.800 milions d’euros anuals. La propietat és molt dispersa, atès que és una companyia cotitzada a borsa sense cap accionista de referència més enllà dels fons d’inversió amb un interès purament financer.