Imatge del fòrum anual de la fundació empresarial FemCat, celebrat ahir a Barcelona. CEDIDA
31/01/2026
Economista. UPF i BSE
3 min

Fa uns dies vaig assistir a l’assemblea anual de FemCAT, una fundació que agrupa uns 150 empresaris catalans. Aquest era any de canvi de presidència (el nomenament és per a dos anys). Vaig fruir dels discursos del president sortint, Oriol Guixà, i de l'entrant, Tatxo Benet, elegit a la mateixa assemblea. Conscient que aquest gener FemCAT ha complert 21 anys de vida, dedico aquest article a transmetre què és i què fa. Faig notar que la fundació no mesura el seu èxit pel nombre de membres. Així i tot, la seva petjada econòmica no és menor: les empreses que lideren els seus membres facturen –a tot el món– l’equivalent al 10% del PIB català.

FemCAT pertany a la categoria d’entitats que creen opinió i impulsen projectes. El seu focus és Catalunya. Des de la perspectiva del catalanisme històric volen contribuir –amb passió, dedicació i intel·ligència– a fer-ne un referent de qualitat en el món. En el vessant econòmic volen una Catalunya competitiva, pròspera i oberta al món. Veuen les empreses, especialment les que saben dotar-se de talent, com el motor de l’economia. Però també saben que vivim en economies mixtes on el progrés demana la col·laboració i la confiança mútua entre l’esfera pública i la privada. En el social, el seu ideal és el d’una Catalunya incloent on, per exemple, la llengua catalana sigui factor d’integració social.

FemCAT sap que la Catalunya que ambiciona s’ha de fer, i que per fer-la cal aprendre del món, o, més ben dit, dels millors del món. Aquest tarannà els ha portat a una de les seves activitats més característiques: viatges d’estudi a contrades que en algun aspecte important s’han distingit com a capdavanteres i que són, doncs, possibles referents per a Catalunya. D’Europa han anat a Finlàndia, a Baviera, a Dinamarca, a Estònia i a Suïssa. Per al futur em permeto un suggeriment: Flandes, un model molt reeixit de desenvolupament industrial a partir de la valorització del coneixement de les seves universitats. De la resta del món han anat a Hong Kong (i Shanghai), a Tel-Aviv, a Boston, a Silicon Valley, i, l’any passat, a Corea del Sud amb una delegació que, a més d’una trentena empresaris, va incloure quatre rectors universitaris. De tots han après, i el que han après no s’ho han quedat a casa. Ho han difós a reunions de membres, organitzant fòrums públics, en articles d’opinió, en informes o en entrevistes amb autoritats responsables.

Un pilar de l’activitat de FemCAT deriva de la seva convicció –contrastada en les experiències internacionals– que un bon futur per a Catalunya demana disposar d’un sistema educatiu d’excel·lència en tots els seus nivells. Com a mostra, esmento una activitat extensiva –el programa Escola i Empresa, que des de fa 15 anys organitza centenars de sessions a les escoles impartides per empresaris voluntaris– i una d’intensiva –la participació en el patronat de BEST (Barcelona Education in Science and Technology), una institució que promou la formació universitària d’alta qualitat en àmbits STEM.

Però hi ha molt més. Perquè us feu una idea de l’amplària de l’activitat promotora de FemCAT em permeto fer un llistat d’institucions en què participa en el seu govern. Per experiència us puc ben dir que quan FemCAT participa ho fa de debò. Hi posa el coll. En recerca i innovació, BIST (recerca de frontera) i BETA (centre tecnològic vinculat a la Universitat de Vic-Central de Catalunya). En educació, BEST i BSE (Barcelona School of Economics). En cohesió social, Respon.cat (responsabilitat social empresarial). En cultura i empresa, Accent Obert (gestora del domini .cat) i Vincle (foment de l'ús del català). En projecció internacional, Catalunya Internacional (diplomàcia pública) i Catesco (presència internacional de la llengua i cultura catalanes).

Finalment, cal remarcar que FemCAT, en vint-i-un anys, ha esdevingut un actor important en l’articulació del Grup d’Impuls Econòmic de Catalunya (GIC-8) format, a més de FemCAT, per Pimec, la Cambra, la Fira, el RACC, el Col·legi d’Economistes, el Cercle d’Economia i Barcelona Global. Aquesta setmana el GIC-8, amb Foment i altres entitats, s’ha pronunciat de forma constructiva sobre la proposta de nou finançament autonòmic. És el que esperaria de FemCAT. Llarga vida.

stats