Rodalies: el nostre temps val menys que la seva ineficiència
El país viu uns dies de caos i no podem mirar cap a una altra banda. Davant la situació de Rodalies, conseqüència directa de la desigualtat territorial acumulada durant els últims quinze anys, em faig una pregunta senzilla, però incòmoda: qui paga realment aquests costos?
Per un moment, no em refereixo a qui dimiteix, sinó a qui compensa el temps perdut de la població: les hores de treball de l’Andrea, la Judit que si no té alternatives no arribarà dilluns al matí a la seva classe de català o en Carles que fa anys que es prepara per al MIR i no hi ha pogut arribar. Parlem de vides reals alterades per un servei públic que no ha estat a l’altura.
Si acceptés un esborrany erroni de la declaració de la renda fet per la mateixa Hisenda, l’administració em sancionaria i m’hi afegiria un recàrrec. Ja ho deia un professor meu: l’administració és poder. Però, qui la sanciona? Si hem perdut hores de feina aquests dies, les haurem de recuperar. Si no hem arribat a un examen, haurem perdut la convocatòria. Aquí no hi ha recàrrecs a favor del ciutadà, ni mecanismes automàtics de compensació.
Per un cop, deixem de parlar només d’interessos, inversions i percentatges d’execució pressupostària, i parlem del que realment s’està erosionant: el temps, les oportunitats i la confiança de la societat. Cada retard no és només una incidència tècnica; és una renúncia forçada, una decisió ajornada, una jornada laboral escapçada. Tot això té un cost que no surt en cap balanç oficial.
Potser ha arribat el moment d’exigir responsabilitats que vagin més enllà de les disculpes i dels comunicats. No només per millorar el servei, sinó per reconèixer el dany causat i establir mecanismes reals de reparació. Perquè un estat que no respon pels seus errors transmet un missatge perillós: que el temps de la ciutadania val menys que la seva pròpia ineficiència.
