Si et portes bé a Facebook t’estalviaràs la fiança del pis

La Lacie no pot comprar-se la casa que vol, ni anar al casament d’una de les seves amigues de la infància, perquè no té prou bona puntuació en una apli que s’assembla a Instagram. Tot compta per millorar els 4,2 punts (sobre 5) que té al seu perfil: somriure quan va a comprar el pa, ser amiga de persones amb més ràting, aconseguir molts “M’agrada” a la foto que ha penjat de l’esmorzar... Aquest és l’argument de l’últim capítol de la tercera temporada de Black mirror, una sèrie de Netflix. Aquest capítol té molts contactes amb la realitat: totes les dades personals que deixem escampades per internet es poden convertir en una targeta de presentació que mesuri la nostra reputació digital.

Això és el que fa Traity, una start-up fundada a Madrid el 2012 que va néixer amb la idea de crear una empremta digital que recollís la “reputació” online dels usuaris a través de les dades de l’activitat dels usuaris a internet. Més endavant, però, es van adonar que “el que les persones necessiten no és tenir una empremta digital, sinó poder accedir a serveis a través d’aquesta empremta”, explica el seu fundador, Juan Cartagena. Per això el negoci ha canviat des que es va gestar, i ara s’orienten més a donar serveis amb la reputació.

Cartagena rebutja absolutament la comparació entre el seu projecte i aquest capítol de Black mirror. “És clarament distòpic i té errors conceptuals, com ara confondre reputació amb influència: potser Lady Gaga té més influència que la meva mare, però prefereixo deixar els meus fills amb la meva mare”, explica com a exemple el fundador de Traity, que considera “ridícul” el capítol d’aquesta sèrie.

Alguns dels factors que té en compte Traity per construir el passaport reputacional d’algú són si, per exemple, està connectat amb més de 900 persones, si fa més de 10 anys que està actiu o si ha rebut més de 10 avaluacions. Un cop s’ha accedit a la seva web, es pot anar activant voluntàriament la connexió amb diverses xarxes o plataformes online com Facebook, LinkedIn i Twitter però també Airbnb, Amazon, PayPal, Wallapop i BlaBlaCar. A partir de l’activitat que cadascú té en aquestes plataformes el perfil de l’usuari puja de nivell.

Què en fa d’això Traity? A partir d’aquí aniran creant diferents negocis sectorials. El primer és Trustbond, que han llançat amb més força a Austràlia i que, sintetitzant, canvia el dipòsit o fiança d’un lloguer per la bona reputació de l’usuari. Com explica Cartagena, la legislació actual no permet que aquest projecte funcioni, per exemple, a Barcelona, però sí a Austràlia. Una bona reputació es ven com un segell de confiança perquè el propietari o l’agència del pis que substitueix la fiança. El fundador d’aquesta plataforma explica que ja ho han fet servir persones de tota mena de perfils: “Un dels últims casos va ser el d’una noia que havia d’anar al dentista i va fer servir Trustbond per estalviar-se el dipòsit del pis i poder-lo pagar”. Per a aquest emprenedor espanyol, en un país on la majoria de les persones de menys de 40 anys no tenen estalvis de més de 1.000 euros “és ridícul que s’hagin de tenir fins a tres mesos de dipòsit del lloguer congelat”.

Però aquí no acaben les possibilitats de Traity. L’objectiu és que a llarg termini es converteixi en un credit score, és a dir, un dels mecanismes estadístics que fan servir els bancs per decidir si es concedeix o no un crèdit a algú. Segons Cartagena, la majoria “estan molt desfasats i no han canviat des dels anys 80”. Traity pretén substituir aquests serveis perquè a la llarga sigui la vida d’algú a Facebook la que ajudi un banc a decidir si concedeix un préstec o no.

Fins ara aquest projecte ha comptat amb el finançament d’alguns dels grans grups d’inversors internacionals. Han fet tres rondes de finançament, l’última, de 4,7 milions de dòlars, amb Active Venture Partners, Horizons Ventures, KRW Schindler, Lanta i BMDI. En la seva web asseguren que encara els queda finançament d’aquestes rondes, però fan una crida a inversors institucionals interessats pel projecte per una possible ampliació de capital que es faria “en els pròxims mesos”.

Amb aquests diners, Traity compta amb 12 persones a Madrid i Barcelona i també a Anglaterra, Austràlia i Hongria. Cartagena explica que voldria començar a obrir negoci en països emergents, “on hi ha poca informació creditícia però s’utilitzen molt les xarxes socials”, per exemple a l’Índia. Avança que recentment han tancat dos projectes que prefereix no detallar precisament en dos països emergents on preveu obrir oficines.

Traity defensa que posa a disposició dels usuaris les seves pròpies dades perquè en pugui fer l’ús que més li convingui, però d’aquesta manera també acumula molta informació personal. Cartagena assegura que “ara les dades les fan servir les grans empreses per fer millor màrqueting; en el futur el que ha de passar és que cadascú es pugui beneficiar de les seves pròpies dades i en guanyi diners si vol”.