La resurrecció de Softonic, la mítica web de descàrrega de software

BarcelonaProbablement al lector li sonarà el nom de Softonic, una web de descàrrega de software i programes que es va posar molt de moda a finals dels 90 i principis dels 2000. En aquell moment, en plena onada d'internet a Espanya, pràcticament tothom utilitzava de forma arecurrent aquesta web per descarregar programes d'edició de fotografia, jocs o programes de descàrrega de música i pel·lícules. Però l'idil·li va durar fins al 2014, quan va morir d'èxit. Bé, en realitat no va morir, però va caure en un coma del qual ara s'està despertant.

Softonic va néixer el 1997 de la mà de Tomás Diago, un jove de 22 anys que, quan es va adonar que no existia cap web de descàrrega de software en llengua espanyola, va proposar com a projecte de fi de carrera la idea d'un agregador d'enllaços de descàrrega de programes en una plataforma que fos fàcil d'utilitzar. "En aquell moment hi havia una gran necessitat d'aconseguir eines i aplicacions, perquè estàvem en l'auge de l'internet, i Diago va saber aportar el que requeria el mercat", explica a l'Empreses Enrique Collado, actual vicepresident de Nou Negoci Màrqueting de l'empresa.

"Durant la primera dècada dels 2000, Softonic va aconseguir una fama impressionant, amb un creixement exponencial en volum, descàrregues i també en posicionament de la marca: es va consolidar com una referència a Espanya i particularment a Catalunya, i com un exemple de start-up de tecnologia local a Barcelona", explica Collado. Però també va triomfar a Europa i al mercat asiàtic: es va posicionar als mercats italians, alemany, xinès i anglosaxó, i la companyia va canviar de nom i va començar a anomenar-se Softonic (fins aleshores s'havia anomenat Shareware Intercom). L'èxit era tal que el 2013 el fons suec Partner Group va comprar el 30% de l'empresa per 82,5 milions d'euros.

Tot i això, els problemes ja havien començat. "Entre el 2011 i el 2012 els usuaris van començar a generar molt programari, i Softonic va considerar que seria una bona idea obrir vies més laxes per poder absorbir tot el contingut que es penjava, de manera que es va començar a distribuir contingut que no era del tot bo", explica Collado. Aquí va començar el declivi: poc després l'empresa va perdre el contracte de Google i també el posicionament al cercador. "Van passar diverses coses alhora", explica el vicepresident de màrqueting. El fet de distribuir contingut de menys qualitat els va penalitzar i, a més, Google va fer canvis al seu algoritme i aleshores "Softonic va passar de tenir una posició extraordinària a pràcticament desaparèixer del cercador"; va arribar a perdre un 70% del trànsit en un sol dia.

A més, el model de negoci de Softonic es basa en la publicitat. "Nosaltres depenem de Google, i Google fa canvis continus al seu algoritme, i en aquell moment ens va anar molt malament", explica. "A més, hi havia formats publicitaris que quan els vam començar a utilitzar estaven acceptats però que van deixar d'estar permesos, i això ens va penalitzar molt", afegeix Collado. Tot plegat va fer que el 2014 l'empresa apliqués un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de gairebé el 50% de la plantilla, cosa que va provocar un gran enrenou mediàtic i de sector. "Jo en aquell moment no treballava a Softonic, però ja era a Barcelona, i va ser un ERO molt sonat", recorda Enrique Collado.

La reinvenció

A partir d'aquell moment, l'empresa va tenir clar que era qüestió de reinventar-se o morir. Aleshores va entrar un nou conseller delegat a l'empresa per al període 2015-2020, època durant la qual Softonic va assolir "l'estabilitat". També hi van entrar nous accionistes, entre els quals destaquen principalment dos inversors molt ben relacionats amb el sector tecnològic mundial: Michael Levit, fundador d'Adtech, i l'empresa alemanya Eyeo. El 2022 va tornar a canviar el conseller delegat i va assumir el càrrec Fiona Garvey, moment en què es va fer un rellançament general: d'equip, d'objectius, de perspectives.

"Es busca tenir una mirada més a llarg termini, més creixement, però també més diversificació –explica Collado–. Ara l'experiència d'usuari és molt més neta, tot i que el model de negoci continua sent a través de la publicitat. I hi ha un catàleg molt més extens". Les xifres parlen per si soles: el 2021 Softonic comptava amb 250.000 títols i més del 50% del trànsit venia d'ordinadors; ara, el 2025, ja compta amb 1,2 milions de títols disponibles i el 70% del trànsit ja ve de mòbils, i ja estan publicant en 18 idiomes.

"També hem diversificat el públic i les seves necessitats: d'una banda, hem ampliat el catàleg per al mòbil, que és el que demana el mercat; de l'altra, estem entrant al mercat B2B per a empreses", detalla Collado. En aquest sentit, el 2024 van comprar la francesa Appvizer per entrar en aquest segment de negoci, i alhora estan desenvolupant dins de Softonic la seva pròpia estratègia B2B. La resurrecció de Softonic està en ple apogeu i, de fet, el 2024 va tancar amb una facturació de 28,4 milions d'euros –la més alta en l'última dècada i gairebé el doble que el 2020, quan va ser de prop de 15 milions– i ja compta amb prop de 110 empleats, la majoria a les oficines de Barcelona, i uns quants –els que venen d'Appvizer– a Montpeller.

Com es pot evitar una altra desfeta com la del 2014? "Ara continuem depenent de Google, però menys, tot i que la major part del nostre trànsit segueix venint d'allà. Alhora, Google és la xarxa més gran de publicitat automatitzada, i per a nosaltres continua sent una porta d'entrada molt important", diu Collado. Amb tot, no pateix: "El món ha canviat molt des del 2014, i ara nosaltres ens mirem molt les necessitats del mercat i la qualitat, i al final això és el que compensa: donem més valor a l'usuari, al marge dels canvis que faci Google".