Omplir el cistell d’usuaris d’aplis mòbils
Geenapp és una plataforma en què els desenvolupadors paguen per tenir més descàrregues d’aplis seves i els ‘influencers’ cobren per recomanar-les
“Sempre deia que la meva feina no era fer un projecte, sinó explicar què s’estava fent a Barcelona”. Gina Tost és una de les comunicadores més actives de l’ecosistema emprenedor català. Ha treballat per a mitjans d’arreu del món donant a conèixer el que ha sigut l’eix de la seva trajectòria: la tecnologia. Fa tres anys i mig, però, que Tost no només explica: també emprèn. Juntament amb els seus socis, Javier Casares i Jaume Ferré -un dels fundadors d’Akamon i exconseller delegat del grup ITnet-, ha creat una eina per solucionar un problema recurrent al mercat tecnològic: com es poden fer diners amb una aplicació mòbil? Segons recorda Tost, cada dia es pengen unes 2.500 noves aplis al món. Oblidades dins les botigues virtuals que et permeten instal·lar-les, hi ha un 30% d’aplicacions mòbils que mai ningú s’ha descarregat. “Ni tan sols la mare del desenvolupador”, fa broma l’emprenedora. El boom de les aplicacions ha saturat un sector en què cada vegada és més difícil no morir al camí.
La solució de Geenapp és donar-los la visibilitat que no poden aconseguir per elles mateixes. L’èxit, òbviament, es paga en diners. Els desenvolupadors comuniquen a la plataforma quants usuaris volen captar, i aquesta els cobra segons el volum. “No és com les campanyes de màrqueting massives, vas a un blanc concret”, explica Tost. De fet, les mateixes agències són un dels seus principals clients. Entre altres vies, Geenapp fa servir influencers que recomanen les aplicacions a través de les seves xarxes socials per provocar una reacció en cadena en les descàrregues. Aquests usuaris també cobren per cada instal·lació que aconsegueixen. Tot i així, la plataforma no només treballa amb individus, sinó que col·labora amb xarxes de publicacions o empreses dedicades a la compra de tràfic mòbil que fan la mateixa funció. En conjunt, ja treballen amb més de 500 anunciants, i entre els seus desenvolupadors hi ha el gegant xinès del comerç electrònic, Alibaba.
Des d’aplicacions d’estil de vida fins a jocs mòbils, compten amb més de 8.000 aplicacions. Tot el procés està automatitzat. El client escull dins la plataforma què necessita i pot segmentar les campanyes per comprar usuaris als mercats que vol atacar o segons el tipus de dispositius en què vol aconseguir més tràfic. El cost dels usuaris no és el mateix segons d’on provinguin. “Als Estats Units hi ha més competència, i adquirir un usuari és més car”, destaca. Tot i així, destaca que hi ha països com l’Índia, on aquest cost és molt més baix, que tenen usuaris molt actius i amb patrons d’ús de l’ smartphone similars. El negoci és global i els resultats a Espanya només representen un 2% de la seva facturació.
“Tot i que Barcelona és la capital del mòbil, el mercat és molt gran”, explica Tost. Alemanya, els Estats Units, Austràlia o el Canadà són alguns dels seus mercats més forts. “Guanyem més en els mercats on hi ha més penetració mòbil”, explica Tost. Amb el model de negoci actual, Geenapp es queda un percentatge petit de l’operació perquè es vol concentrar a fer créixer el volum d’operacions.
L’empresa prepara un salt per al 2017. Els últims resultats que van fer públics són els del 2015, quan van facturar 750.000 euros. Mentre esperen tancar els resultats de l’any passat, confien que el 2017 serà el moment del break even. Tot i així, l’emprenedora prioritza invertir en l’empresa per prémer l’accelerador en el seu creixement. Segons Tost, el volum de clients augmenta de manera orgànica i han aconseguit fer créixer la plantilla de sis persones a una vintena. Les oficines les tenen al petit Silicon Valley de la capital catalana, al Pier 01 de la seu del clúster tecnològic Barcelona Tech City, al Palau de Mar.
De moment, Geenapp va tancar una segona ronda de finançament de mig milió d’euros l’estiu passat liderada per Caixa Capital Risc i el fons francès Kima Ventures. Per agafar impuls i reforçar la seva àrea tecnològica, tornarà a buscar inversió aquest any. “Volem agafar més embranzida, però no serveix de res aixecar una ronda sense resultats”, raona. L’any passat la revista especialitzada Wired els va triar com una de les millors 100 start-ups d’Europa, mentre que The Hundert Magazin e va incloure Tost com a una de les millors conselleres delegades de l’ecosistema del continent. “Precisament, en aquests rànquings la majoria d’empreses que hi apareixen amb nosaltres són aplicacions que ens necessiten per al seu model de negoci”, raona Tost.
