Per què les empreses compren les seves pròpies accions?

Barcelona¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

Hi ha diversos motius que fan que una manera de retribuir els accionistes que era més habitual als EUA sigui ara una veritable moda també als parquets espanyols. “En primer lloc, perquè hi ha una sèrie de sectors que han acumulat alts nivells de caixa, han presentat beneficis rècord durant els últims anys i no identifiquen oportunitats atractives d'inversió, per la qual cosa opten per una política de més retribució a l'accionista”, explica Javier Fernandez-Galiano, director de transaccions de Deloitte.

Aquest expert afegeix que moltes d'aquestes companyies presentaven nivells de cotització baixos, i per això el seu equip directiu ha pensat que una recompra d'accions pot ser atractiva per a la companyia i per a l'accionista. I, finalment, Fernández-Galiano destaca “el protagonisme més gran dels fons activistes en l'accionariat de diverses d'aquestes companyies que poden reclamar a la companyia una retribució més gran a l'accionista si no s'identifiquen altres oportunitats d'inversió”.

Jaume Puig, director general a GVC Gasesco Gestión, apunta un motiu de fons que impulsa les companyies a comprar accions pròpies: que cotitzen per sota del seu valor. “És una manera ràpida de retribuir els accionistes i de generar valor”, afegeix. A diferència dels EUA, a Europa i també a Espanya hi ha moltes companyies les accions de les quals tenen un preu al mercat per sota del que haurien de tenir mirant els seus resultats. Les últimes caigudes vinculades a la política aranzelària de Donald Trump permetran més estratègies de recompra, una política que només té un límit: mantenir la liquiditat de les accions, explica Puig. Quan aquesta liquiditat queda compromesa, la CNMV obliga a fer ampliacions de capital o ofertes de compra (opa) d’exclusió de la borsa. El cas més recent és el de l’antiga Catalana Occident (avui Occident).

Omar Rachedi, professor del departament d'economia, finances i comptabilitat d'Esade, recorda que hi ha una bona part de la retribució variable dels alts executius d’aquestes empreses que està vinculada a l’evolució de la cotització. Les compres, en un context en què s’han imposat les caigudes, permeten impulsar els preus, explica. El professor d’Esade recorda que hi ha dos tipus de companyies: les que aposten pels dividends i les de creixement, és a dir, les que aposten pel valor de l’acció. I posa l’exemple d’Alphabet als EUA, la matriu de Google, que mai ha pagat dividends i ha optat sempre per la recompra d’accions al mercat. Aquesta aposta trenca la vella dita de Wall Street: “Una vaca per la seva llet i una acció, què carai, pels seus dividends”.

Les quantitats que s’estan movent a l’Íbex-35 no inclouen altres valors del mercat continu que han optat per aquesta manera de compensar els seus accionistes, com és el cas d’Amrest Holding, l’operador de restauració multimarca (La Tagliatella, Sushi Shop, Blue Frog i Baco), que cotitza a la borsa espanyola i a la Varsòvia. Des de principi d'any, han anunciat operacions d’aquesta mena Endesa, Repsol, IAG (matriu d’Iberia, British Airways i Vueling), Banco Santander, el BBVA, CaixaBank i Cellnex.

La recompra d'accions o share buyback, en anglès, es produeix quan una empresa compra accions pròpies i les amortitza o elimina. Com que hi ha menys accions en circulació, augmenta la participació de cada accionista, que pot rebre una proporció més gran de dividends.

Un exemple permet entendre en què consisteixen aquesta mena d’operacions. Suposem una empresa amb 100.000 accions. Un accionista té 20.000 títols, cosa que significa el 20% del capital. La companyia compra al mercat 20.000 accions i les amortitza (les treu de la circulació); en quedaran 80.000 i la participació de l’accionista passarà del 20% al 25%, i això li donarà dret a una major proporció de dividends. Això suposa un augment del benefici per acció. De tota manera, també pot ser que hi hagi una recompra d'accions i que no s'amortitzin. En aquest cas es tractaria d'una transacció que podria tenir com a objectiu repartir aquests títols entre els directius de la societat, amb la intenció que siguin part de la seva remuneració o com a programa per incrementar la liquiditat de l’acció.

Endesa també ha iniciat aquests dies el segon tram del seu programa de recompra d'accions, amb un import monetari màxim de 500 milions d'euros. El consell d'administració de la companyia va aprovar implementar aquesta fase, que conclourà a tot estirar el 31 de desembre. El conjunt del programa arriba a un màxim de 2.000 milions.

La informació comunicada pel Santander, per la seva banda, eleva a 1.587 milions d’euros la recompra, que és una quantitat equivalent al 25% del benefici ordinari del grup en el segon semestre de l’any passat. Segons el programa remès a la CNMV, assumint que el preu mitjà és de 5 euros per acció, el nombre màxim que es comprarien serien 317,4 milions, equivalents al 2,1% del capital social del banc. Aquest pla s'està posant en pràctica del 6 de febrer fins al 27 de juny. En total, el programa previst per l’entitat presidida per Ana Botín arriba a 10.000 milions d’euros entre aquest any i el que ve. Un altre dels programes destacats és el de IAG. El grup d'aerolínies va sorprendre els analistes anunciant una adquisició de títols propis per 1.000 milions d'euros, més de tres vegades el que esperaven els mercats. L’operació es va convertir en un senyal d’optimisme per als inversors, que interpreten que la companyia afronta amb bones perspectives els pròxims trimestres.

Sense implicacions tributàries

Un dels avantatges de la recompra d’accions és que no té implicacions tributàries per al beneficiari llevat que vengui els títols. És un avantatge respecte als dividends, que tributen com a renda de l’estalvi a l’impost de la renda (IRPF). I una altra diferència és que, mentre que els dividends suposen el repartiment de beneficis passats, la recompra d’accions es consuma a través de l’alça a la borsa de l’acció en previsió de beneficis futurs.

Les recompres d’accions són habituals especialment a la borsa dels EUA. En els últims anys, la tendència ha estat creixent. Després de l’aturada per la pandèmia el 2020, la modalitat de retribució als accionistes va remuntar per l’excés de liquiditat existent i l’absència d’inversions atractives davant de la inflació. El directiu de Deloitte admet, que tot i ser un sistema de remuneració que ja existia, últimament ha experimentat un important creixement a Europa.

No està clar com pot influir en les recompres d'accions la convulsió que han viscut els mercats després dels anuncis aranzelaris de l'administració Trump als EUA, segons Fernández-Galiano. "Per descomptat que les grans caigudes que estem veient durant els últims dies podrien animar les companyies que tinguin una elevada liquiditat a recomprar les seves pròpies accions perquè perceben que estan infravalorades i que un programa de recompra d'accions pot ajudar a impulsar el nivell de cotització al mercat. Però cal calibrar l'elevada volatilitat que hi ha avui dia al mercat i si aquesta situació es pot prolongar en el temps, ja que a l'escenari actual segurament les empreses optaran per la cautela i preferiran estalviar la liquiditat que puguin tenir", agrega.

El sector bancari ha estat un dels més actius utilitzant aquesta fórmula en els últims anys. Segons l'última memòria de supervisió del Banc d’Espanya, “des del 2021 la banca espanyola ha estat lleugerament més activa en aquest tipus d'operativa que la mitjana d'entitats del Mecanisme Únic de Supervisió, en termes de recompres sobre el benefici net anual. En general, les entitats fan aquestes recompres com a fórmula d'utilització del seu excés de capital per estimular la cotització de les seves accions al mateix temps que premien els seus accionistes”. De l’1 de gener del 2021 al 31 de desembre del 2024, el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell i Unicaja han portat a terme recompres per valor conjunt de 17.732 milions d’euros.