Un dia del 1975, després de donar unes quantes voltes, l'Eric i l'Anna Maria van trobar la piazza di Sant'Eustachio. Al fons, de seguida hi van veure la cafeteria que buscaven. Davant la porta hi havia una corrua de persones que esperaven torn per prendre un dels espressos que preparava el senyor Eugenio. El matrimoni s'hi va afegir. "Va ser dels cafès més bons que vam tastar durant el viatge", recordava l'Eric encara 35 anys després, en el marc d'una conferència organitzada per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. Fer un glop d'aquella tassa li va canviar la vida. "El mestre cafeter em va ensenyar que per fer un bon cafè exprés calia introduir una quantitat concreta d'aire a l'aigua, abans que entri en contacte amb el cafè", va detallar a l'auditori. Quan va tornar a Suïssa, va trencar-se la closca per trobar un sistema còmode i senzill perquè tothom es pogués fer un espresso de qualitat a casa. Avui és considerat un dels pares de les càpsules de cafè. Com s'ho va fer?
El 2024 l'invent va moure gairebé 15.000 milions d'euros a Europa i es calcula que el 2029 haurà crescut fins als 20.000, segons un informe recent d'estimacions de Mordor Intelligence. Mig segle enrere, però, ningú s'ho podia pensar. Ni tan sols Eric Favre. Era un enginyer aeroespacial suís que el 1974 va entrar a treballar a la divisió d'envasos del grup Nestlé. En aquell moment, el producte estrella de la companyia era Nescafé, el seu cafè soluble. Ara bé, la tendència de consum estava canviant: la gent semblava tornar a apreciar el cafè torrat i molt. En aquest context, Favre s'havia encomanat a la seva dona, que era italiana, perquè el portés a tastar les que, per a ella, eren les millors cafeteries italianes.
Quan va tornar als laboratoris de Nestlé, va casar les seves notes amb una tecnologia que la companyia acabava de comprar a l'Institut Battelle de Ginebra. Eren unes càpsules hermètiques plenes de cafè torrat molt que conservaven l'aroma del producte i que, perforades amb una màquina especial, permetien fer un espresso. El projecte va avançar fins al 1978. "Arthur Fürer, el conseller delegat de Nestlé, va ordenar aturar-lo per por que el nou producte, que encara no tenia nom, fos una amenaça per a les vendes de Nescafé", expliquen Albert Pfiffner i Hans-Jörg Renk al llibre corporatiu Transformational challenge: Nestlé 1990–2005.
Eric Favre no es va donar per vençut i va decidir continuar desenvolupant pel seu compte les càpsules i les màquines per esprémer-les. De sotamà, va aconseguir menjar l'orella a Rudolf Tschan, aleshores responsable de Nestlé al Japó, perquè donés llum verda a una prova de mercat. Es va fer el 1984 i, ja sota el nom de Nespresso, tot va anar com una seda. Tschan va convèncer Camillo Pagano, cap del departament de productes, del potencial que tenien les càpsules. Pagano va parlar-ne a Helmut Maucher, conseller delegat històric de Nestlé. "Va tenir-hi reticències, però el 1986 va crear la filial Nespresso S.A., va posar Eric Favre al capdavant i li va assignar un equip de cinc treballadors", relaten els autors de la recerca.
Maucher creia que Nespresso era un concepte revolucionari, però de nínxol: que tan sols tindria èxit entre el públic jove i sofisticat. Es va equivocar. A mitjan dècada del 1990, les vendes de les càpsules creixien entre un 30% i un 40% cada any, molt per sobre que els altres negocis de Nestlé. "La gamma es va ampliar i es va crear el Club Nespresso, que el 1997 ja tenia 200.000 membres", continuen.
"Van saber treballar molt bé el posicionament del producte, amb una publicitat enfocada a vendre'l com una marca gairebé de luxe", apunta Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC. "També la van encertar deixant la producció de les màquines en empreses més expertes i centrant-se en el producte", considera.
Enmig de tot el tsunami, Eric Favre –que tenia diverses patents sobre la tecnologia– va baixar del vaixell i va fundar la seva pròpia empresa: Monodor, que avui s'anomena Mocoffee. Amb el seu projecte, va continuar perfeccionant l'invent. El 2010 la seva empresa ja havia produït més de 500 milions de càpsules sota llicència i estaven decidits a convertir-se en una mena de Tetra Pak, l'empresa sueca inventora del Tetra Brik i que fabrica envasos per a tota mena d'aliments.
Nestlé compra una tecnologia d'envasament de cafè en càpsules a un institut de recerca.
Eric Favre, enginyer de la companyia, comença a treballar en el projecte, que s'aturarà per por de fer la competència a Nescafé.
Es fa una prova del producte al mercat japonès, ja amb el nom de Nespresso.
Es crea la filial Nespresso i les vendes creixen com l'escuma.
Favre abandona Nestlé i funda l'actual Mocoffee, que comercialitza els envasos de cafè en forma de càpsula.
