Els fons de pensions nòrdics s’interessen ara per la indústria de les armes

CopenhaguenFins ara el fons global de pensions del govern de Noruega, que es finança amb els ingressos obtinguts en la producció de petroli i gas, havia exclòs de les seves inversions alguns dels fabricants d’armes més importants. Seguint els criteris ètics del fons, marcats pel Parlament del país nòrdic, empreses com Airbus i Boeing, com tampoc BAE Systems (el segon principal contractista militar del món), no formaven part de la seva cartera d’inversions per la contribució d’aquestes companyies en la fabricació de components d’armament nuclear.

Però en un context marcat per la crida dels països europeus a incrementar la inversió en defensa i potenciar la indústria militar europea, les barreres ètiques del fons de pensions noruec podrien canviar ben aviat. En un discurs recent, la governadora del banc central de Noruega, Ida Wolden Bache, va parlar de les turbulències en què es troba el món en els darrers anys, que malgrat tot no han afectat l’enorme creixement del fons de pensions, que ha duplicat el seu valor fins als 1,74 bilions d’euros. Bache va animar els polítics noruecs a “obrir-se a la possibilitat que allò que es considera èticament acceptable pugui canviar, en un moment en què el món torna a estar marcat pel rearmament militar i l’augment de les tensions entre països”.

La dirigent del banc va fer el discurs en un moment en què el debat per reconsiderar els criteris ètics del fons de pensions respecte a la indústria de l’armament també ha arribat al Parlament del país: “No té sentit que, per una banda, Noruega compri avions caça F-35 a l’empresa Lockheed Martin i, per l'altra, no se’ns permet invertir en l’empresa pels criteris ètics del fons”, assenyalava el diputat conservador Ine Eriksen Søreide. Aquest assumpte podria caure aviat sobre la taula del recentment nomenat ministre de Finances Jens Stoltenberg, que fins a l'octubre era el secretari general de l’OTAN, des d’on havia demanat contínuament als països de l’Aliança que augmentessin la despesa en defensa. En la trobada anual de la patronal noruega, Stoltenberg va defensar la necessitat de fer arribar més diners a les empreses d’armes: “Què hi ha més ètic que invertir en alguna cosa que pugui protegir el nostre propi país i protegir Ucraïna?", va preguntar a l’auditori.

El fons del petroli no és l’únic fons que es planteja reconsiderar la seva postura amb la indústria armamentista. Una tendència entre els fons de pensions escandinaus, que fins ara havien considerat impensable l’adquisició d’accions d'empreses d’armes, és començar a canviar el llenguatge i parlar del “sector de defensa” per referir-se a les empreses que produeixen armes. Aquest canvi de to també el percep l’expert en finances de l’Escola Noruega d’Economia (NHH) Aksel Mjøs, que assegura que “amb una guerra real en marxa com ara, s’ha creat la percepció comuna tant en els mitjans de comunicació com entre polítics i inversors, que és necessari invertir en aquesta indústria”. Altres experts també pronostiquen que si el fons estatal de pensions noruec canvia les seves normes ètiques per invertir en empreses d’armament, ben segur que el seguiran altres fons de pensions, ja que, com explica Espen Henriksen, professor a l’Escola de Negocis de Noruega, “la llista d’exclusió d’empreses del fons del petroli és l’estàndard a seguir per gairebé tots els gestors d’actius noruecs”.

Suècia i Dinamarca

Al país veí, a Suècia, per ara cap fons de pensions inverteix en les principals 12 empreses europees més grans en defensa, incloent-hi la companyia sueca Saab, malgrat que des de l’inici de la guerra a Ucraïna ha vist com creixien molt els seus beneficis. Amb tot, la postura dels fons d’inversió aviat podria girar, tal com deixava entreveure Katarina Romberg, cap de gestió d’actius d’AMF (un dels fons de pensions més grans del país, que gestiona 77.000 milions d’euros), quan va assegurar al mitjà Dagens Industri que empreses com Saab ja “no són a la llista d’exclusió del fons”. Un editorial del mateix mitjà considerava que “els fons de pensions haurien de tenir accions en l’important sector de la defensa, ja que hi ha raons morals i empresarials: els estalviadors contribueixen al rearmament i alhora reben una bona rendibilitat”.

Pel que fa a Dinamarca, els seus fons de pensió estan dividits i malgrat que la majoria no inverteixen en empreses com la israeliana Elbit Systems o el fabricant d’armes alemany Rheinmetall, alguns fons sí que estan oberts al sector de l’armament. És el cas de Pensions Danmark (que gestiona 46.000 milions d’euros). Segons explicava el seu director de sostenibilitat, Jan Kæraa Rasmussen, “el fons de pensions està encantat d'invertir en empreses que contribueixen a la seguretat nacional”, tot i que descarten categòricament les empreses que fabriquen armaments controvertits, com les mines antipersones i les bombes de dispersió.

Fa unes setmanes Pensions Danmark també va signar diversos acords amb el ministeri de Defensa danès que ajudaran el país nòrdic a millorar la seva defensa. En concret, el fons de pensions finançarà la construcció de la nova seu de l’Agència d’Intel·ligència a Copenhaguen i els nous vaixells que rebrà la Patrulla Àrtic de l’exèrcit. El ministre d’Indústria i Comerç danès, Morten Bødskov, va assegurar que “aplaudeix” la inversió d’un fons de pensions tan rellevant en les forces armades, ja que “és el camí a seguir”.