No fer res amb els nostres diners només fa que els perdem. Encara que sembli estrany, veure sempre la mateixa quantitat de diners al nostre compte corrent ens fa més pobres. Per un sol motiu: els diners perden valor amb el temps per l’efecte de la inflació. Si no em creieu, fixeu-vos en la següent dada: 100 euros de l’any 2000 són equivalents a 40 euros de l'any 2025. En la mateixa línia, un estudi de Fotocasa indica que calen 8,4 anys de sou per comprar un pis a Catalunya, pràcticament el triple que fa trenta anys. Si no fem res, perdrem diners. L’única forma de contrarestar l’efecte de la inflació és a través de la inversió.
Poder compensar la mitjana del 2% d’inflació anual hauria de ser l’objectiu de tota cartera conservadora. No ens farem rics, però almenys, el nostre poder adquisitiu es mantindrà. I atenció, no dic que demanem un préstec per especular amb bitcoin, productes d’inversió n’hi ha de tants tipus com persones i perfils. Tots ells estan classificats per llei de l’1 al 7, sent l’1 totalment segur on no podem perdre la nostra inversió, fins al 7, en què el risc és màxim. Per descomptat, una màxima: a major risc, major possible benefici i també la possible pèrdua pot ser més gran.
Posem com a exemple un perfil conservador que no vol assumir gens de risc, no vol perdre la seva inversió i no té coneixements sobre finances. El més normal és que sigui reticent, però li recomano posar-se en mans d’experts que el puguin assessorar, com quan vas al metge i confies en la seva paraula. En aquest cas, trobem des de comptes remunerats que et paguen només per tenir els diners al compte, dipòsits a termini o renda fixa, és a dir, deute d’estats o empreses, amb un risc inexistent o molt reduït. Una combinació d’aquests productes seria més que suficient per combatre la inflació amb un risc ínfim i no perdre poder adquisitiu.
