De no saber tirar canyes a tenir el gran imperi català dels còctels

BarcelonaParets tapissades, rajoles modernistes, rellotges de paret, làmpades historiades, taules altes de marbre i cadires de fusta, "com els bars d'abans". Aquesta és part de l'ànima del Cafè del Centre, un dels –gairebé trenta ja!– locals del Grup Confiteria, i on els seus propietaris, Enric Rebordosa i Lito Baldovinos, reben l'Empreses. No els acaba d'agradar figurar als mitjans ni fer-se fotos, consideren que la seva història "no té res d'extraordinari", però després de xerrar una estona amb en Quim Mora, actual encarregat del Cafè del Centre –i un dels primers clients que van tenir–, es relaxen una mica. Són a casa, a un dels molts locals emblemàtics que completen una història que va començar ara fa deu anys.

Era el 2014 quan el Confiteria obria el seu primer local de còctels que dona nom al grup, però els seus dos fundadors, l'Enric i en Lito, són bons amics des de la infància a Tamariu. En Lito va estudiar Economia i Màrqueting, mentre que l'Enric va tirar per Història de l'Art i Filologia. Rebordosa va anar a viure a París i es dedicava al món de la restauració, i en Lito, que el visitava sovint tot i que treballava en una empresa de joguines, li va proposar d'obrir un bar a la capital francesa.

"Però aleshores jo vaig tenir les meves filles bessones i vaig tornar a Barcelona, i per tant la primera cocteleria que vam obrir va ser aquí", explica Rebordosa a l'ARA. Així van començar amb la Confiteria: "Érem cambrers, personal de neteja i de tot, érem totalment amateurs", explica. "I com que teníem els nostres respectius bagatges fora de l'àmbit de la restauració, aquest va ser el nostre avantatge competitiu: créixer molt ràpid, fins i tot de manera insòlita i sense pensar-hi massa", assegura.

Uns mesos més tard ja estaven obrint el segon local, el Bar Maravillas, a la Plaça de la Concòrdia, i al cap de tres mesos més van obrir el Paradiso, que s'ha convertit en el seu local de còctels estrella. De fet, el Paradiso va ser proclamat el 2022 número 1 de la llista World's Best Bars i s'ha posat tan de moda que cada nit s'hi fa una cua llarguissima a la porta; fins i tot hi ha qui intenta subornar el porter per entrar-hi.

A partir d'aquí, el ritme no es va aturar fins al punt que, deu anys després, compten amb prop d'una trentena de locals, entre els propis del grup Confiteria i els que gestionen com a accionistes del grup Brunch&Cake. Entre els noms que conformen els locals del grup hi ha també Dr. Stravinsky, Bolero Bar, Bar Muy Buenas, Michigan, Balius, Cafè del Centre i Monk. Enguany tancaran amb una facturació d'uns 25 milions d'euros i uns 300 treballadors, i la previsió és tancar el 2025 havent assolit els 30 milions.

Locals emblemàtics

Malgrat que tots són diferents –hi ha cocteleries, bars tradicionals, restaurants i brunchs–, tots els locals del grup tenen una cosa en comú i que conforma l'objectiu dels fundadors: mantenir l'essència dels locals emblemàtics de la ciutat. "El que ens mou, i el que volem, és que no tanquin aquests locals, que segueixin oberts i que mantinguin l'ànima i l'espai", explica Baldovinos. "Nosaltres vèiem un valor ocult als locals centenaris o emblemàtics que el mercat no semblava veure'l", afegeix Rebordosa.

"En el nostre concepte hi ha una aposta pels clàssics perquè considerem que són el fonament de la ciutat, i les modes venen i van, però els clàssics es queden –expliquen–. Un bar expressa el territori i l'època en el qual està fet, i primer vam començar amb els locals modernistes i ara ens estan interessant els locals dels anys 50 o 70", detallen. "És cert que és un portfoli força curiós, però pots rastrejar tot el segle XX amb els locals del grup Confiteria; no tot ha de ser específicament modernista o centenari, és senzillament que atrapi el pol·len del seu temps", apunta Rebordosa.

Val a dir que el seu model de negoci es basa en el lloguer i explotació dels locals, i sovint, els propietaris els ajuden i tenen ganes de formar part del projecte. Paguen, de mitjana, entre 2.500 i 3.000 euros mensuals pel lloguer de cada local. "El Cafè del Centre és un cas molt clar d'això: el senyor Bel ens va ajudar molt al principi, hi està interessat, se'l sent seu... de fet, és seu", destaca. "A nosaltres de vegades ens diuen que som els rescatadors o no sé què, però el rescatador és el senyor que es va tirar aquí 60 anys... Cal tenir present que això està obert gràcies al fet que una família, en aquest cas la família Bel, va estar dècades aixecant la persiana. La tercera generació de la família ho explotava ara, l'actual propietari ja va néixer aquí, i quan es va jubilar ens va dir que volia que ho explotéssim nosaltres perquè sabia que li cuidaríem el local, i per tant nosaltres li paguem un lloguer i ho gestionem i ell està encantadíssim, és amic nostre", expliquen.

La seva reivindicació general, però, continua: "Els ajuntaments s'omplen la boca amb els locals emblemàtics, però després els deixen perdre, no fan res... que parlin amb aquests locals, i veuran com està el panorama", reclamen.

L'origen, una "casualitat"

Però la seva història comença amb el que ells defineixen com una "casualitat". "Nosaltres volíem fer una bodega-vermuteria, però ens va caure del cel La Confiteria", explica Baldovinos. "No ho vam buscar, va ser pura sort i a partir d'aquí vam entrar en el món de la cocteleria", detalla. "També era un moment [el 2014] en què el còctel no estava massa explorat aquí, i nosaltres vam voler donar-li un enfocament diferent del que hi havia fins llavors", explica Rebordosa. "Aquest va ser el diferencial que vam aconseguir amb el Paradiso: sortir del món més intel·lectual al qual s'ubicava el còctel i portar-ho a un concepte més juvenil, lluny del clàssic Dry Martini o aquest tipus de cocteleries més vintage", detalla Rebordosa.

La pandèmia de la covid va ser, per a ells, una oportunitat. Malgrat haver de tancar els locals que tenien oberts, "l'època de la pandèmia va ser realment quan vam fer el boom perquè el mercat es va omplir d'oportunitats, a Barcelona estava tot en venda, va ser un accelerador de partícules i molta gent, si ja estava cansada d'aquest sector que és molt dur, amb la covid en van acabar tips i ho van deixar", detallen. Sense anar més lluny, el mateix Cafè del Centre "és fill del covid, els amos se'n van cansar", relaten. De mica en mica, a còpia d'anar salvant locals emblemàtics que estaven a punt de perdre's, el grup Confiteria es va fer un nom a la ciutat, i ara les oportunitats els arriben a través del boca-orella. "Després de tants anys, quan un local d'aquests emblemàtics es queda buit o busca canviar de mans, ens arriba la veu", diu Baldovinos. "Sí que n'hi ha alguns que són la nineta dels nostres ulls i els seguim de prop, però generalment no seguim un pla concret", afegeix.

La Confiteria va ser el primer perquè n'eren "bons clients" i els van oferir de llogar-lo i gestionar-lo. "No ens ho crèiem", explica Baldovinos. "De la majoria de locals que tenim ara n'hem sigut clients durant molts anys fins que ha sorgit l'oportunitat, i no acostumem a pensar si són bons o dolents, sinó que ens mou la impulsivitat de la passió", explica Rebordosa. "Si haguéssim pensat estructuralment el grup Confiteria, no haguéssim tingut aquest curs tan estrany de tants locals de categories tan diferents, còctels, bars, restaurants... Ens haguéssim centrat en alguna cosa, i això és una de les fortaleses i debilitats del grup perquè requereix una agilitat que si haguéssim pensat només en un sol ram ens hauria anat molt millor, però nosaltres anem des de bars de barri, a petites bodegues, a locals emblemàtics a cocteleries de moda", relaten els propietaris del grup.

Mirada al futur

Des dels seus inicis n'han passat moltes, de coses. Tant personals com professionals. El mateix Lito, per exemple, va conèixer la seva dona a la cocteleria La Confiteria. De cara al futur, tenen previstes quatre obertures més, però no hi ha cap pla concret de cara els anys vinents: "Mai hi ha hagut projeccions, les coses han sortit per atzar. Quan vam tenir el primer local, al cap de tres mesos ens van oferir el segon i no tocava, perquè pràcticament no sabíem tirar una canya o fer un cafè, però s'havia d'agafar i teníem raó. I és tot atzar, de fet ens hem d'aturar perquè sinó n'agafaríem més. Ganes d'obrir-ne més n'hi ha, però s'ha de pensar."

Amb tot, als dos copropietaris no els fa por somiar. Podria arribar a escalar a hotels? "Sí, sí, això posa-ho, a veure si ens truca algú", diuen entusiasmats. De veritat? "Ens ha fet molta il·lusió sempre, seria l'escenari final: ¿per què només servir-te una copa si voldria seduir-te dia i nit? Ho volem tot: hotels, discoteques, que truquin, que truquin!", exclama Rebordosa.

Un altre projecte "contraintuïtiu" és el restaurant de la Font del Gat de Montjuïc, que obrirà les portes sota la gestió del grup Confiteria properament. Es tracta d'un espai dins d'una casa modernista dissenyada poc abans de l'Exposició Universal del 1929 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i a la qual Rebordosa i Baldovinos volen mantenir l'essència. La gestió del local els ha sigut adjudicada per l'Ajuntament de Barcelona, tot i que "feia temps" que estaven a l'aguait de veure què passava amb el local i quan va sortir la licitació no van dubtar a ficar-s'hi, explica Lito. "Sabem que la Font del Gat no serà un bon negoci, perquè el local és petit i està lluny i a l'hivern no hi va ningú, però l'únic sentit que té és purament romàntic", diu Rebordosa. "Un altre somni que tenim és el Bar Marsella, seria el nostre Notre-Dame", expliquen. Fent repàs, lamenten no haver aconseguit el Bar Brusi, un històric del Gòtic. Segons diuen, "l'han destrossat, i com que no estava protegit l'han rebentat tot, i hi han fet una gelateria absurda".

A banda de la Font del Gat, el grup Confiteria té entre mans quatre obertures més i ja té presència, a més de Barcelona, també a Eïvissa, a Madrid i fins i tot a Dubai. Tot i que de moment no tenen previst obrir a altres ciutats espanyoles, si alguna particularitat té Confiteria és la seva capacitat de sorprendre. Amb els còctels i amb el ritme exponencial al qual creixen.