"Les empreses han d'entendre que innovar és arriscat, però no fer-ho ho és més"

BarcelonaPer al director general d'Eurecat, Xavier López, el principal repte que viu el país en termes d'innovació i tecnologia és que les empreses entenguin la innovació com una pota estratègica del seu negoci. "L'objectiu és que cada cop més empreses incorporin la innovació com una estratègia clau, no que de tant en tant facin algun projecte: cal que identifiquin que la innovació té una incidència claríssima en la seva competitivitat", apunta López en una entrevista a l'Empreses.

De fet, la transferència tecnològica a les empreses "és un dèficit a Catalunya, Espanya i Europa, però no hem de perdre de vista que l'objectiu no és només la transferència, sinó també la innovació de les empreses". Segons López, el focus ha de ser que cada cop més empreses de nova creació innovin més intensament. "La cosa no ha de ser que els centres de recerca desenvolupin i les empreses apliquin aquest coneixement, perquè les empreses també en tenen molt, de coneixement. L'ideal és que hi hagi una col·laboració entre les dues potes i també amb l'administració", apunta. Pel que fa al finançament, López recorda que a Europa s'havia posat el compromís d'arribar al 2% del PIB en I+D abans del 2020 "i ni a Espanya ni a Catalunya s'ha arribat a l'objectiu". "Falten molts recursos públics i també privats, les empreses han d'entendre que això és una bona inversió: és una inversió amb risc, però és més arriscat no fer-ho".

Potenciar la innovació és, en part, el rol d'Eurecat, un dels principals centres tecnològics de Catalunya que, enguany, celebra els deu anys de la fundació, el 2015. És, doncs, moment de balanç. "Cal valorar el procés que hem fet fins a arribar on som, la integració de centres que han passat a formar part d'Eurecat: això és un procés que a Catalunya no és gaire freqüent, que una massa crítica creixent es posi d'acord per crear una cosa tan gran", apunta el director general. Fins a la data, Eurecat ha assolit prop de 16.000 projectes i serveis d'innovació tecnològica i ha aportat solucions a més de 3.200 empreses "de totes les mides i sectors", apunta l'organització. "No hem parat de créixer en clients i en ingressos i això, en una conjuntura política que ha estat altament incerta, és important destacar-ho", apunta. "També ha suposat la integració d'un model de centre tecnològic amb una clara missió d'accelerar la innovació d'empreses i altres entitats i territoris on operem, i pensat per intentar oferir solucions de diversos àmbits". Amb tot, López considera que el que fa falta al país és "promoure una recerca més col·laborativa amb empreses, universitats i altres centres de recerca".

La sobirania tecnològica

"Cal millorar la nostra sobirania tecnològica i industrial: recordem què va passar amb la pandèmia, que no teníem prou tecnologia i no estàvem preparats en aquest sentit perquè no érem prou sobirans", destaca. Alhora, López apunta que la intel·ligència artificial (IA), "no només la generativa, sinó també els models agentius", serà la tecnologia amb més potencial transformador els pròxims anys.

"Sí que fa certa por l'ús descontrolat i els possibles impactes negatius que pugui tenir: considerem que s'ha de regular de manera intel·ligent perquè els usos siguin adequats", apunta. I, en aquest sentit, considera que un altre perill és, també aquí, la "manca de sobirania tecnològica que hi ha en general a Europa, perquè ens deixa en mans de grans empreses nord-americanes o d'estats com la Xina".

Amb tot, quan se li pregunta per l'amenaça que pot suposar la IA per al mercat laboral, afirma: "Seríem poc sincers si diguéssim que aquesta tecnologia no es carregarà algunes tasques o funcions vinculades a determinats llocs de treball, però això no és tan diferent del que ha passat al llarg de la història amb altres revolucions tecnològiques, i sempre ha acabat implicant l'aparició de nous llocs de treball. Per tant, és molt probable que anem cap aquí". I repeteix una frase que ja és un clàssic entre els professionals del sector: "La IA no et prendrà la feina, te la prendrà qui la sàpiga dominar". I, a més, assegura que "no es pot oblidar el grandíssim potencial que té la IA per aportar avenços molt importants en àmbits com la salut i la recerca".

"I no podem oblidar la computació quàntica, que pot revolucionar encara més la IA", apunta López: "Gràcies a la computació quàntica, la IA es podrà desenvolupar a una velocitat superior a l'actual". En aquest àmbit, Eurecat ha format un grup d'investigadors i tecnòlegs que estan començant a investigar la computació quàntica. "Un dels grans perills que té és que serà capaç de trencar l'encriptació de les dades o la seguretat informàtica actual i hem de començar a desenvolupar protecció postquàntica", assegura.

Pla estratègic

La nova etapa que engega Eurecat passa per un pla estratègic 2025-2027 que busca "consolidar l'organització com a referents en tecnologies transformadores" i, entre més objectius, consolidar-se "com un aliat estratègic per a les empreses en les activitats d'innovació".

A més, l'organització té previst ampliar la inversió en noves infraestructures tecnològiques per àrees com la robòtica i la descarbonització, perquè hi ha una alta demanda empresarial per desenvolupar projectes d'aquests àmbits, "cosa que és una bona notícia, perquè si les empreses estan demanant això és perquè són conscients de la importància que tenen aquestes tecnologies". Entre els projectes que han dut a terme en aquests deu anys, López en destaca principalment la línia d'activitat vinculada a la IA, no només generativa sinó també en entorns industrials. "Des del 2016 hem anat desenvolupant més de 400 projectes d'IA en entorns industrials amb l'objectiu d'optimitzar processos, per dotar-los de més intel·ligència", explica. "Tot l'àmbit de la robòtica, cada vegada més cognitiva (robotica tradicional sumada a la IA), l'estem aplicant a sectors industrials i al sector agroalimentari, i estem veient grans avenços".