Sabeu per què tornem a comprar càntirs?

Potser guardeu a la memòria aquell càntir de ceràmica que adornava el prestatge de la sala d’estar dels vostres pares. O les orenetes que sempre volaven a la paret de la terrassa o del balcó dels avis. Potser us ve de gust fer revifar aquell record, fer-lo tangible a casa vostra o regalar-lo als vostres fills perquè els fa i us fa il·lusió que un objecte de decoració faci present una absència molt present. Doncs us podeu acostar a Ceràmica Villegas, al carrer Comtal a tocar de Via Laietana. Ho trobareu tot en ceràmica tradicional. També aquesta mena de desitjos. L’Eva Villegas és la segona generació de la família que se’n fa càrrec i és molt interessant sentir-la parlar –també al Pedro que coneix molt bé la clientela que entra cada dia– sobre els gustos dels barcelonins i dels turistes pel que fa al fascinant món de la ceràmica. Sorprenen quan t’expliquen que d’ençà de la pandèmia han recuperat amb força la venda de càntirs, un objecte molt associat a l’imaginari artesanal català i que feia anys que no venien, o molt testimonialment. Per què ha passat això? “Segurament perquè el confinament va despertar ganes a molta gent de tornar als orígens”, destaquen l’Eva i el Pedro. Tornar als orígens també vol dir en aquest cas, treure la pols als records, valorar més el llegat del passat.

A Villegas tot el que s’hi pot trobar és 100% artesanal, tot ceràmica d’elaboració tradicional feta a mà. La gran majoria de fabricació catalana i també una part estatal. Res estranger. Hi ha molta gent que entra i s’interessa per si el que venem és d’aquí o de fora. “Això és xino?”, és una pregunta habitual. L’Eva posa un exemple, al Tiger d’allà a la vora hi venen ceràmica industrial. No és el seu cas. La competència, també la de les botigues de souvenirs, ha fet que estiguin molt al cas del mercat i de la demanda. A més a més de la decorativa, també ofereixen ceràmica funcional: plats, bols i safates per als àpats. Un dels aspectes més interessants que comenta l’Eva és la fèrtil i fructífera relació que des de fa anys mantenen amb els fabricants artesanals de ceràmica. Els més veterans potser s’han anat jubilant, però la freqüent visita a fires i trobades pel territori els permet entrar en contacte amb petits tallers que els proporcionen obra molt interessant a tenir en compte. Així, a Villegas disposen de peces d’entre seixanta i setanta tallers ceràmics diferents. Fins fa uns deu anys, també eren majoristes, però va arribar un punt que el mercat ja no donava prou de si.

Ceràmica Villegas va obrir el 1970 gràcies a l’esperit emprenedor de Josep Maria Villegas, el pare de l’Eva. Primer com a taller d’esmalt per a joieria i, de seguida, gràcies a l’influx de diverses amistats i coneixences que s’hi dedicaven, com a comerç de ceràmica, un ofici molt arrelat a la tradició catalana i també peninsular. A Galícia i Portugal, per exemple, hi ha molt arrelament. Així, amb successius viatges, el fundador va poder anar incorporant estils i procedències diverses. Amb el pas dels anys, el local s’ha anat ampliant i consolidant una oferta molt variada de possibilitats. Avui, el 2025, el client habitual és el turista: “Un de cada vint que entren és turista”, destaca l’Eva. Però el turista no només vol comprar la ceràmica gaudiniana o daliniana –també en tenen– sinó que també pot voler un gos, un gat o un mussol petits per ampliar la seva col·lecció. O potser un imant amb forma de panot barceloní, que és un dels supervendes de la botiga. O un llangardaix que grimpa per la paret. O un rellotge que és un gat que mou la cua –el pèndol– i els ulls. Escacs, bruixes, menines, tota mena de figures que representen els oficis, nuvis, didals... Ara és temps de pessebres, és clar, que conviuen amb representants dels nous temps com Star Wars i Harry Potter. Infinitat de propostes. També encàrrecs personalitzats de tota mena. Per a celebracions, jubilacions i commemoracions diverses. Pots encarregar, per exemple, que sobre un llibre o pergamí de ceràmica t’hi escriguin el que desitgis. Un exemple inspirador? El tenim al davant, com a mostra: “La mesura de l’amor és estimar sense mesura”.