L'aposta aragonesa de BonÀrea

Épila (Aragó)L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.

El nou complex és "una peça clau" per a l'estructura operativa i per al futur de l'empresa, assegura el conseller delegat de BonÀrea, Ramon Alsina, ja que ha de servir per abastir els mercats de l'Aragó, Navarra, La Rioja, Madrid i València. Actualment és "la principal inversió" del grup, afegeix, que ha de permetre "portar el model de BonÀrea a més llars d'Espanya". De moment, el grup hi ha invertit uns 223 milions d'euros i hi té acabades un 25% de les instal·lacions previstes.

La decisió de BonÀrea d'ampliar la seva operativa cap a l'Aragó es va prendre per la "comunicació envejable" de Saragossa en el mapa peninsular, segons Alsina. El poble d'Épila es troba a una quarantena de quilòmetres al sud-oest de la capital aragonesa, i el nou complex industrial està just a la sortida de l'A-2, l'autovia que connecta Saragossa amb Guadalajara i Madrid, dues províncies on BonÀrea ja té obertes catorze botigues. Els camions de la companyia que surtin des del nou complex tenen com a màxim tres hores de camí fins a la capital espanyola, València i el País Basc, on l'empresa té posat l'ull des de fa uns anys tot i no haver-ne materialitzat encara el desembarcament. Si sortissin de Guissona, on es troba el principal punt logístic i productiu de la companyia, el viatge dels camions s'allargaria més de dues hores, cosa que dificultaria el transport dels productes.

De moment, però, el complex abasteix 132 dels més de 600 establiments de l'empresa segarrenca arreu de l'Estat. El mercat català encara concentra el gruix de l'activitat de BonÀrea i Guissona continua sent l'epicentre de l'activitat, però està previst que, a mesura que la resta del mercat estatal guanya pes, també ho faci l'activitat al complex aragonès. Quan el centre d'Épila estigui acabat, haurà de tenir una capacitat productiva un 60% superior a la que ara tenen les instal·lacions del grup a Guissona.

L'expansió a altres comunitats autònomes li ha anat bé al grup. Va tancar el 2024 amb uns ingressos de 2.680 milions d'euros, que enguany preveu augmentar en un 5%. El benefici l'any passat va ser de 88 milions.

La necessitat de BonÀrea de construir un centre industrial a l'Aragó respon al model logístic elegit per l'empresa i al seu model productiu. Per una banda, les botigues són abastides diàriament. El fet de minimitzar la distància entre els centres de repartiment i els punts de venda explica l'aposta per Épila.

En segon lloc, BonÀrea és una de les poques empreses del sector que té una integració vertical completa, és a dir, que produeix bona part dels productes que ven (a Catalunya, Ametller Origen té un model similar). El fet d'haver nascut fa 66 anys com a cooperativa ramadera fa que dintre del grup l'activitat del sector primari i el negoci industrial tinguin un pes que no tenen en altres empreses del sector de la distribució. Així doncs, necessita complexos industrials grans per tenir-hi les plantes de distribució.

Els límits de Guissona

Des de BonÀrea asseguren que el complex de Guissona, on té la seu central i on concentra el gruix de la seva activitat industrial, té espai per créixer, però limitat. És per això que el solar de 180 hectàrees d'Épila serà la punta de llança del creixement del grup. El nou complex funciona amb el sistema de cross-docking que el grup ja utilitza als seus altres centres productius i que serveix per classificar les caixes amb què arriben i surten els productes. De fet, tota la mercaderia física es transporta en un mateix tipus de caixes, que són l'element central de la logística del grup perquè permeten estandarditzar el transport de tots els productes.

El punt neuràlgic del complex és el magatzem automàtic, que tindrà una capacitat per a 300.000 caixes i està dividit en diverses àrees segons la temperatura que requereixin els productes. També hi ha operativa una nau de 15.000 metres quadrats per al tractament i envasament de fruits secs, que s'ampliarà el 2026, així com una planta per netejar les esmentades caixes de transport, amb capacitat per rentar 22.500 unitats al dia. A banda, també hi ha tallers de reparació i manteniment, basses d'aigua, una depuradora i una benzinera, a més de dos túnels subterranis de més de tres quilòmetres per on passen les instal·lacions d'electricitat, aigua, vapor i, en un futur, les cintes transportadores que mouran els productes entre fàbriques i magatzems.

A curt termini, està prevista la construcció en els pròxims dos anys d'una fàbrica d'aliments per a mascotes i una nau de líquids on es tractaran i envasaran llet, sucs de fruita, aigua, vi i olis i, eventualment, haurà de tenir diversos escorxadors, una panificadora, un assecador de pernils, una fàbrica de pinso i un heliport, entre altres instal·lacions.