Gemma Puig: "Els diners pagats en lloguers no els he perdut perquè m'han permès decidir on volia acabar vivint"

La física i meteoròloga Gemma Puig (Berga, 1976) va ser la primera generació de la família en anar a la universitat: “Els meus pares no havien estudiat i ens van transmetre la idea, a la meva germana i a mi, que s'havia d'estudiar”. A Puig li agradaven les ciències i es va graduar en física. De petita deia que volia ser astronauta: “Però un cop a la carrera feia astronomia i meteorologia, que era la branca més de la Terra i el Cosmos”.

Durant l’època estudiantil va guanyar els seus primers diners fent classes de repàs. “Tot i això, no tinc el record de dir aquests diners són meus, perquè no vaig tenir mai la sensació que els altres [els dels pares] no fossin meus. Si necessitava alguna cosa sabia que m'ho podia comprar".

Va entrar al món laboral fent una entrevista amb el Tomàs Molina: “Vaig començar a fer les pràctiques en una empresa de la corporació. No era ben bé TV3 encara, era una empresa que es dedicava a vendre continguts meteorològics. Vaig començar a fer les pràctiques i m'hi vaig quedar”. “És l'únic lloc on he treballat amb nòmina, és la meva primera nòmina i fins a l'actual”, detalla. Va entrar per treballar a la base de dades dels models meteorològics i, de fet, no s’imaginava mai ser la dona del temps a TV3: “Va haver-hi un moment de reestructuració i la Mònica López em va dir: «Gemma, si vols continuar treballant aquí has de presentar, també». No recordo exactament quant temps em va donar, però devien ser uns 15 dies o un mes”. I fins ara.

“En el moment que et poses davant d'una càmera i la gent creu el que tu dius, tens una responsabilitat. Nosaltres hi afegim que tenim una responsabilitat fins i tot sobre la vida de les persones, sobretot ara, que hi ha aquests fenòmens tan complicats”. I en aquest sentit, considera que està en un lloc on “les condicions estan bé”, però això no vol dir que en moments de molta responsabilitat, quan té més feina, pensi “podria cobrar més”.

Pel que fa a finances personals, intenta ser estalviadora: “Sí que penso en tenir aquell racó per si passa alguna cosa”. Guarda una proporció dels seus ingressos, tot i que a vegades és difícil mantenir l’equilibri, sobretot quan tens fills i l’economia ja no depèn només del que tu vols: “S'ha de distribuir, sou quatre persones i tothom té les seves necessitats”.

A l’estiu o per Nadal portar el control també es complica: “Tendeixes a fer una mica més del que podries perquè vols gaudir, vols fer un viatge o vols fer una sortida i llavors això desequilibra una mica el que pots fer durant l'any.” “L’estiu és aquell moment que en l'àmbit familiar estem els quatre i penses «ara que podem, aprofitem-ho»”, detalla la meteoròloga. De fet, en els viatges i en esquiar és on Puig es deixa anar una mica més: “Els diners que gasto, sobretot compartint-los amb la meva família, sigui amb els pares, la germana, les nebodes, el marit o els fills, no em saben gens de greu”.

D’altra banda, la científica analitza molt el producte i el preu abans de fer una compra: “Evidentment, si em compro un cotxe ho medito molt, molt, molt. Però fins i tot amb la roba”. “I després penso, potser no calia donar tantes voltes per comprar-te un jersei que, a més, era barat”, detalla.

I, en el cas de l’habitatge no ha sigut diferent: “Quan vaig anar a viure amb el meu home, vam anar de lloguer. I vam estar 20 anys de lloguer. I ara fa 3 anys que ens vam comprar un pis". “Si ara fes els números, potser diria: «ostres, quants diners». Però jo crec que no els he perdut, perquè el lloguer m’ha permès moure’m i m’ha permès decidir on volia acabar vivint”. I des que està hipotecada no li ha canviat gaire el dia a dia: “Al final també pagava un lloguer que cada cop anava pujant més. I, una part dels diners dedicada a l'habitatge, ja hi ha sigut tota la vida". De fet, també té l’habitatge familiar a Berga: “Ara l'utilitzo per a mi”. Però si la jubilació no li donés per viure no descarta llogar una de les seves propietats.

Puig assegura que tot i tenir el mateix contracte laboral des del 2001 sempre ha fet coses diferents: “Amb la tecnologia, he anat canviant molt de feina, he après moltíssim i sé que faré coses noves”. Per això, està motivada per seguir treballant en aquest sector.