Maria Terrades: "Les empreses del Parc Científic de Barcelona concentren el 25% de la inversió biotecnològica"

BarcelonaEl Parc Científic de Barcelona (PCB) està ple de gom a gom i amb llista d'espera. Amb 100.000 metres quadrats, el complex acull centres de recerca, entre els quals l'institut tecnològic alemany Fraunhofer –un dels més importants del món, que s'hi acaba d'instal·lar–, i empreses que lloguen laboratoris i oficines per desenvolupar els seus productes. És una palanca clau per facilitar la transferència tecnològica, la gran assignatura pendent del sistema de recerca català. La plantilla dels diferents inquilins suma 3.500 treballadors. Maria Terrades és la directora d'aquesta infraestructura, integrada en la Universitat de Barcelona (UB).

Economista de formació, Terrades lidera el PCB des de l'any 2018, període en el qual les companyies biotecnològiques de la ciutat han pitjat l'accelerador, especialment després de la pandèmia. Aquest any el sector va pel camí de marcar un nou rècord d'inversió, amb 342 milions captats durant el primer semestre i el lideratge d'empreses instal·lades al PCB com SpliceBio i DeepUll. A l'horitzó hi ha el desenvolupament de més de 10.000 metres quadrats més per continuar encabint-hi noves companyies, així com l'arribada de l'Hospital Clínic com a dinamitzador definitiu d'un nou pol biomèdic a la part alta de la Diagonal. 

Des de fa anys, el Parc Científic de Barcelona no té ni un centímetre lliure. Com s'ha arribat fins aquí?

— Hem passat per diferents fases. Vaig arribar com a gerenta l'any 2010, en una època de crisi forta. Quan et venia a veure una empresa, era per dir que tancava o necessitava reduir l'espai que tenia llogat. Tot era contracció. Però, des de la pandèmia, al sector li va molt bé. En l'escala global, però, també la ciutat està aconseguint atreure molt talent. No és casualitat que hagi vingut AstraZeneca ni tampoc que Qiagen hagi decidit ubicar un centre que podria haver posat a qualsevol altra ciutat. El que es veu ara és alegria. Quan a les empreses els va bé, nosaltres ho notem en el fet que tothom vol créixer i ens demana més espais. També hi està ajudant que el sector públic i el privat estan treballant conjuntament, amb una alineació total per impulsar la salut com a sector estratègic entre el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Per tot això, necessiten créixer.

— Es construirà un edifici de 10.000 metres quadrats en un solar aquí davant, on ara hi ha l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), que marxarà al 22@. La Universitat de Barcelona (UB) cedirà el sòl i l'Incasòl s'encarregarà del finançament, mentre que el PCB serà el gestor del bloc. En aquest edifici, hi anirà l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l'institut alemany de recerca aplicada Fraunhofer. Una de les seves raons per instal·lar-se aquí va ser tot l'ecosistema que tenim a Barcelona i Catalunya. Tot això estarà enllestit l'any 2029. A banda, condicionarem un espai que es va construir fa temps però va quedar buit. Són 2.700 metres quadrats, on farem més laboratoris. Suposarà una inversió de sis milions d'euros i els inquilins hi entraran a partir del 2028. A mitjà termini, tenim aquests projectes nous i, mentrestant, anirem gestionant el dia a dia. Ara marxa Qiagen com a història d'èxit –la multinacional holandesa va comprar l'any 2018 Stat-Dx, una start-up nascuda al PCB i que ha anat creixent al parc– i deixa lliures 2.800 metres quadrats. Ja estem parlant amb entitats que necessiten créixer per veure com assignem millor l'espai.

La llista d'espera és gaire llarga?

— Sí. Estem prioritzant les companyies internes que volen més espai davant d'altres que vinguin de fora. Contacten amb nosaltres, però els diem que no hi ha espai on posar-les. Ja no fem ni visites.

Quant guanyen?

— Preveiem créixer respecte a l'any passat i acabar amb una facturació enguany de 25 milions d'euros; un ebitda (benefici brut) de 8 milions i un resultat de 3 milions. Quan tinguem més espai, podrem tenir més ingressos.

Amb tot ple, no haurien d'apujar preus?

— No, som una fundació de la Universitat de Barcelona i la nostra missió és impulsar l'ecosistema de salut a Catalunya. No hi ha cap accionista que ens demani cada dia més dividends. Els preus els fixem a partir dels costos que tenim i amb prou marge per ser autosostenibles i poder fer la reinversió necessària. Els beneficis els destinem a actualitzar la infraestructura, que té els anys que té, però que d'aquí 20 anys ha de continuar sent puntera.

Durant molt temps, van arrossegar un deute milionari.

— El PCB va néixer l'any 1997 i va ser el primer parc científic de l'Estat. El govern espanyol va atorgar de manera general préstecs tous per a la construcció d'aquests centres. Moltes universitats arreu d'Espanya van començar a desenvolupar-los, cadascun de diferents mides i especialitzacions, però han passat moltes dificultats. A Catalunya n'hi ha 14. L'únic parc autosostenible d'aquestes dimensions és aquest. Hem acabat de tancar una etapa: hem aconseguit l'equilibri econòmic i hem refinançat el deute. El parc va costar 150 milions d'euros, 30 dels quals van ser subvencions de la Unió Europea i 120 van ser deute. En aquest moment, queden 70 milions pendents. Tenim un termini de pagament que no ens preocupa gens, calendaritzat en 25 anys, i ja podem pensar en el futur.

Com serà?

— Amb 28 anys d'antiguitat, el parc ja ha agafat maduresa i som una peça important en l'ecosistema. De fet, l'any passat un 25% de tota la inversió que es va fer a Catalunya en biotech eren empreses del PCB. A banda, Catalunya i Barcelona s'han consolidat com un pol molt important en ciències de la vida i la salut. Gràcies a la pandèmia, però també per tot el que s'ha treballat durant dècades. Ara se'n veu el fruit. Som potents no només en recerca i en publicació de papers, sinó que també s'han creat start-ups i spin-offs, hi ha empreses estrangeres que posen seus a Catalunya i inversors que venen cap aquí. És un moment en què tot s'ajunta.

De fet, el sector privat ha començat a copiar el vostre model, amb una immobiliària com Colonial i un fons com Stoneshield desenvolupant espais similars a Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat.

— Sempre s'havia dit que tenir un parc científic no era possible, que era ruïnós per definició. Quan es va veure que érem autosostenibles i es podia recuperar la inversió, el sector privat es va interessar per aquest sector. A més, va coincidir en un moment, marcat per la pandèmia, en què invertir en botigues o oficines tenia un risc molt important. Aquestes noves iniciatives privades són benvingudes i, a més, aquelles empreses que no tenen espai aquí poden anar cap Sant Joan Despí o Esplugues, que és molt a prop. A més, nosaltres podem acollir petites companyies que facin recerca o, com a màxim, prototipatge, però no les més grans ni les que vulguin fabricar, que sí que ho podran fer allà. En un moment de creixement com l'actual, nous espais com aquests sumen.

L'Hospital Clínic s'instal·larà ben a prop.

— És un projecte a deu anys vista, però ja s'està treballant per configurar l'Eix Diagonal Salut. No només hi haurà el Clínic, sinó també Sant Joan de Déu i Bellvitge, tres grans hospitals universitaris de primer nivell. Molt a prop, hi ha la zona industrial d'Esplugues i Sant Joan Despí. Sense oblidar que nosaltres estem envoltats de facultats com la de química, la de física o la de biologia, i està previst que vingui la de farmàcia. Tampoc queda lluny el superordinador, el Barcelona Supercomputing Center. Estem treballant amb la UB, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat perquè aquesta zona es converteixi en un pol potent de salut i, per a això, cal endreçar tot el sòl públic que hi ha.

La transferència tecnològica és una de les grans assignatures pendents de Catalunya. Què pot fer el PCB?

— Aquest és un dels pocs espais on centres de recerca i empreses comparteixen sostre. És tota una declaració d'intencions. Ens dediquem a facilitar les infraestructures perquè els resultats d'aquesta investigació arribin a la societat. El primer que volen les empreses que s'instal·len aquí són els laboratoris, que no es podrien comprar per si mateixes quan comencen, però hi ha moltes altres companyies que només necessiten oficines i també volen ser aquí. El que fem és connectar tot l'ecosistema i facilitar-los la vida.

Què és el que falta?

— Grans empreses d'aquí. Quan Stat-Dx es va vendre, hauria sigut fantàstic que la comprés Grifols o Reig Jofre en lloc d'una empresa holandesa. El repte és escalar. També espero que això sigui una qüestió de temps. Tota aquesta història va començar a la dècada dels noranta, amb la creació dels centres de recerca, així com el mateix parc. Després, es van anar creant empreses. Ara el repte, sense cap mena de dubte, és que es facin grans i fabriquin aquí.