Quin és el millor moment per sortir a volar sol?

L’anna faure treballava en una impremta de Girona i quan va arribar la crisi i va veure que el negoci tenia els dies comptats ella i un company de feina van començar a treballar la idea de muntar el seu propi estudi de disseny gràfic. “Així que al cap de pocs mesos, quan ens vam quedar al carrer, ja teníem la web i les xarxes socials en marxa. Només quedava picar pedra”, explica Faure, cofundadora de l’estudi creatiu Warehouse Ink. Faure, de 35 anys, seria un exemple d’emprenedor que, empès per una situació laboral difícil, decideix embarcar-se en el seu propi projecte però no s’hi dedica a temps complet fins que perd la feina. Casos com el seu han estat freqüents en els últims anys de crisi. No obstant, no totes les històries d’emprenedoria comencen així. Alguns emprenedors deixen voluntàriament una feina estable per dedicar-se al seu negoci, altres prefereixen compaginar les dues coses durant un temps, fins a comprovar que el seu projecte és viable. ¿A partir de quin moment, doncs, és necessari abandonar una feina per dedicar-se a un projecte propi, i fins a quin punt aquesta decisió incideix en el seu èxit?

En un informe que publicarà a l’agost l’ Academy of Management Journal, els investigadors nord-americans Joseph Raffiee i Jie Feng afirmen que “el risc i la incertesa associats a l’activitat emprenedora dissuadeixen l’entrada a l’emprenedoria i contribueixen a elevar el risc de fracàs d’un negoci nou”. La seva conclusió és que l’ emprenedoria híbrida -el procés d’engegar un negoci alhora que es manté una feina en una organització existent- influeix en la supervivència d’una start-up, “especialment entre les persones més adverses al risc”.

Elisabet Martínez, directora de Conector, una acceleradora de start-ups de Barcelona cofundada pel publicista Risto Mejide i l’empresari Carlos Blanco, entre d’altres, creu que un emprenedor hauria de deixar la seva feina “quan ja estigui venent i generant recursos”, segons va explicar en una entrevista a l’ Emprenem fa uns mesos. “Potser sóc massa prudent, però almenys quan es tracta del sector internet no pots tirar endavant sense conèixer algunes mètriques bàsiques del teu negoci, com el cost d’adquisició d’un nou client [CAC] o el nombre de visitants de la teva pàgina”, diu Martínez.

A favor de l’emprenedoria híbrida, Raffiee i Jie Feng esmenten que al llarg de la història alguns dels emprenedors més innovadors i exitosos van començar així: Steve Wozniak, per exemple, va continuar treballant a Hewlett Packard molt de temps després de cofundar Apple. Pierre Omydar va llançar eBay mentre treballava per a una companyia de software(General Magic) i el mateix Henry Ford va fundar Detroit Automobile Group mentre treballava a l’empresa d’il·luminació Edison.

TOT I QUE A FAURE la decisió de deixar la feina li va venir “donada”, admet que el fet de tenir molts anys d’experiència en el sector gràfic -després de treballar per a diverses empreses-“et fa més fort i et dóna més seguretat per engegar un estudi pel teu compte”. Un altre cas és el del Carlos i el Roger del Sol, dos emprenedors barcelonins que des de fa un any treballen en una aplicació mòbil per remunerar l’exercici físic de l’usuari amb premis i descomptes, WeFitter. Quan van tenir la plataforma tecnològica i la web mínimament desenvolupada, el Carlos va ser el primer a deixar la seva feina estable per dedicar-se a temps complet al projecte. El Roger, en canvi, no ho ha fet fins que la multinacional on treballava va engegar un procés de reestructuració que li exigia traslladar-se a Madrid, i ell ha preferit quedar-se a Barcelona per engegar WeFitter.

Altres emprenedors, com Jordi Valls -que participarà en la pròxima edició de la fira Biz Barcelona per parlar del fracàs-, han preferit tirar-se a la piscina sense experiència prèvia. Valls va decidir muntar la seva pròpia empresa de fundes per a tauletes, iSleeve, just després d’acabar la carrera de publicitat, inspirat per un viatge a Silicon Valley i per l’exemple del seu pare, un futbolista que va acabar muntant una empresa de roba esportiva. iSleeve, una aplicació que permetia a l’usuari dissenyar fundes per a iPad, va haver de tancar un any després de la seva fundació perquè no es van complir els objectius de mercat. Ara el Jordi té una feina més o menys estable en una empresa de disseny d’embalatges, però ja esta pensant en nous projectes. “Els límits del risc els poses tu. Deixar una feina significa arriscar la tranquil·litat laboral i econòmica. A mi em va tocar tornar a viure a casa dels meus pares”, reconeix.

El risc de deixar-ho tot per muntar una start-up abans d’hora també pot transformar-se en una oportunitat . El mes de desembre del 2012, tres emprenedors americans van aconseguir 170.000 dòlars de la prestigiosa acceleradora Y-Combinator per desenvolupar la seva start-up tecnològica, que consistia a fabricar antenes de mòbil low-cost. El projecte va fracassar i van decidir provar idees fins que se’ls acabés el finançament. Van tenir tants problemes de diners que els emprenedors, que compartien un apartament a San Francisco, no en tenien ni per menjar. Sobrevivien a base de fideus ramen i d’empanades congelades, segons The New Yorker. Així va ser com Rob Reinhardt, un des tres emprenedors, de 25 anys, va començar a investigar en una nova manera de concebre el menjar. El resultat ha estat la creació de Soylent, una start-up que desenvolupa i comercialitza pastilles i comprimits que substitueixen els components nutritius necessaris per sobreviure. Soylent ja ha aixecat 1,5 milions de dòlars d’inversió privada.

La revista Entrepeneur publicava al novembre unes reflexions del fundador del grup Virgin, Richard Branson, sobre la decisió de deixar una feina estable per emprendre. “Animo la gent a llançar-se si tenen la confiança que el projecte funcionarà. És cert que cal fer un acte de fe en algun moment. La clau és saber que tens un paracaigudes”, escriu. Branson. Abans de deixar la feina, aconsella haver-ho pensat tot: des de la ubicació del negoci fins a com es veurà el producte als lineals.

“Jo crec que qualsevol emprenedor decideix fer el salt endavant quan la corba de la passió i la de la factibilitat es troben. Tota empresa comença amb molta il·lusió però requereix un temps de maduració fins que t’adones que dedicant-hi al 100% podràs construir un projecte viable i rendible”, explica Pepe Agell, cofundador de Chartboost, una plataforma tecnològica que permet als desenvolupadors de jocs mòbils fer publicitat creuada entre ells. L’any passat, Chartboost, amb seu a Silicon Valley, va rebre una inversió de 19 milions de dòlars de Sequoia Capital i va obrir oficines a Amsterdam. “Evidentment, el marge que dónes a la factibilitat també depèn de la situació econòmica personal”, afegeix Agell. En el seu cas va abandonar una feina estable per unir-se a l’empresa que acabaven de fundar la seva companya, Maria Alegre, i un soci americà uns mesos enrere. “La Maria i el Sean van abandonar la feina en una important empresa de desenvolupadors de jocs perquè estaven apassionats per construir una empresa. I van veure que amb la seva idea era factible coajudar als desenvolupadors de jocs”, conclou Agell.